dimecres, 7 d’agost del 2019

ONOMÀSTICA OLESANA. CEBRIÀ MONTSERRAT, CENSOR ECLESIÀSTIC.




Cebrià Montserrat té un carrer a Olesa de Montserrat.

Qui va ser aquest personatge?. De nom complet Cebrià Montserrat i Roig hi va néixer (a Olesa) el 1886, va estudiar per a sacerdot al Seminari Conciliar de Barcelona d'on va arribar a ser professor de Teologia Moral el 1915 previ doctorat de Filosofia i Teologia a Roma. També va ser canonge de la catedral de Barcelona, traductor de la Fundació Bíblica Catalana i de la Fundació Bernat Metge i prolífic autor d'obres sobre dogmàtica i liturgia catòlica com "La Iglesia: su história y su litúrgia", "El dogma católico", "La moral católica" etc.. Va morir a Barcelona el 1962.

Les notes biogràfiques de Cebrià Montserrat també ens indiquen que fou censor eclesiàstic, amb especial activitat a partir del 1939 al finalitzar la guerra d'Espanya, si bé ja havia exercit la censura abans d'aquesta data (per exemple el 1929 a la traducció que de l'Epistolari de Sant Cebrià va fer Mn. Tomàs Bellpuig, Fundació Bernat Metge).

Abans de seguir amb la seva tasca censora, deixeu-me dir, però, que un jove Cebrià Montserrat de vint-i-dos anys és un dels firmants d'aquell divertit (?) i significatiu escrit de data 24 de juliol del 1908 dirigit a l'alcalde -el republicà federal Josep Canals- i encapçalat pel rector de la Parròquia de Santa Maria, Mn. Marcel-lí Garriga, juntament amb cinc senyores de virtuosa conducta i amb l'adhesió de vint-i-nou homes que representaven la millor societat olesana, a on es demanava que l'autoritat municipal prohibís al cafè “El Siglo” l'actuació de dones cantant, ballant i fent de cambreres, pel perill que suposava per a la religió, la moral, la puresa dels costums i la pau de les famílies (si voleu llegir l'escrit sencer cliqueu aquí).

Però, que és un censor eclesiàstic?. Segons el dret canònic és un perit escollit per l'autoritat competent que destaqui per la seva ciència, recta doctrina i prudència per a ser consultat en els casos de publicació de llibres (Cànon. 830). Ras i curt, un capellà nomenat pel bisbe que ens dirà el que podem llegir, veure o escoltar sense que atempti al dogma, la moral i principis de l'església catòlica, apostòlica i romana. Res a dir, ja s'ho faran els catòlics si volen fer-ne cas.

El problema rau en el fet que els vencedors del cop d'estat i la guerra del 1936, dintre del sistema repressor van crear un aparell de censura a on la Falange Española controlava que tot producte cultural fos d'acord amb la ideologia del règim polític i a l'església catòlica se li va entregar el control de què tot estigues d'acord amb la seva moral i dogma. És a dir, un aparell de repressió que controlava el pensament que havia de tenir una societat atemorida i considerada menor per a decidir res per a ella mateixa, i dintre d'aquest aparell va jugar un paper important l'olesà Cebrià Montserrat i Roig, si mes no amb els llibres.

La historiadora Mireia Sopena a l'article “Los satélites de la curia diocesana. Censores eclesiásticos en la Barcelona de los sesenta”   publicat a la revista “Represura” ens diu que el canonge Cebrià Montserrat va ser un dels censors més actius, que donava seguretat a l'entorn del bisbe Gregorio Modrego “probada por su prolífica e ininterrumpida dedicación a numerosas censuras”. Com a exemple de la seva activitat censora trobem manuals escolars de lectura infantil com “Ingenuidades” (1939), “Letras” (1945), “Fortuny. Los grandes hombres” (1941); “Historia de España, 3º y 4º cursos” (1958); novel-les com “Una chabola en Bilbao” de José Luís Martín Vigil (1960) o “Entre dos silencis” d'Aurora Bertrana (1958), el “Diccionario Español-Latino” (1950) i fins i tot “Las calles antiguas de Tarragona” (1958). En totes aquestes obres i moltes altres hi consta imprès el “Nihil obstat. El censor. Dr. Cipriano Montserrat. Canónigo.Prelado Doméstico de Su Santidad”.

Aquest és el personatge: Un olesà erudit, excel-lent coneixedor de La Bíblia i el dogma i litúrgia católica, notable traductor d'obres llatines i un prolífic censor d'obres literàries de diferents temàtiques, preocupat per la salvació de les ànimes col-laborant amb l'aparell ideològic-repressor del franquisme.