Entremig d'aquella
gentada que passejava per Montjuïc, ple de “xiringuitos” que
oferien entrepans i begudes de tota mena i de tot arreu, d'estands
plens de llibres i/o discs encara de vinil, d'organitzacions que o bé
demanaven o bé donaven solidaritats amb les lluites per la
democràcia i drets socials; entremig de tot això la vaig veure: La
Marisol ja transmutada en Pepa Flores.
Davant la visió d'aquell
coll nu que se m'oferia com una llaminadura, vaig obligar la mà que
em volia conduir per altres camins a anar cap a ell i el vaig
picotejar lleument i suau amb els meus ullals de fireta. Ella es va
girar sorpresa i em va dedicar un somriure ample. En va ser
testimoni la Lluna que, malgrat que encara no era plena (que és quan surten els vampirs), sempre
m'acompanya. Sóc un vampir al cap i a la fi i la temptació era
allà.
La recordo alegre i
bonica aquella “Festa de Treball” del 1979, aquest setembre farà
quaranta anys, quan Catalunya encara era feliç i respectada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada