L'ALCALDE D'OLESA DE MONTSERRAT ANIRÀ A L'INFERN DE CAP. LA SUPÈRBIA COM A MÈTODE PER A NO CONTESTAR LES PREGUNTES DE LA CIUTADANIA.

    El papa Gregori I el Magne, allà per l'any 590, va formular i ordenar sistemàticament els set pecats capitals i va concloure que el de la supèrbia és el més greu perquè porta en si mateix el germen de tots els altres i cometre'l pot portar al pecador de cap a l'infern. La virtut cardinal que s'oposa a la supèrbia és la humilitat, i humilitat és el que li manca a l'Il-ltre Sr. Miquel Riera i Rey, alcalde d'Olesa de Montserrat per a poder-se salvar del foc etern

    Cinc mesos li ha costat al pròcer (no) contestar a una pregunta que li vaig fer per escrit (la pandèmia no permetia la presencialitat) en el Ple del proppassat mes de juliol. Cinc mesos de displicència, indiferència, paternalisme burleta...de supèrbia en definitiva.

    La pregunta era:

"Quina opinió li mereix al Sr. Alcalde el fet que el Bloc Olesà, partit que forma i dona suport al govern municipal i que està coordinat amb Catalunya en Comú, no hagi organitzat de cara a la ciutadania cap acte, acció o mobilització de suport explícit a la jornada en defensa de la sanitat pública que es va fer a Catalunya el passat 30 de juny?" (per a més informació feu clic aquí).
 

Amb la mosca darrera de l'orella, tres mesos després, a l'octubre, li pregunto..... (cliqueu sobre el vídeo)

 

     I, per fi, en finalitzar el Ple Municipal de desembre em diu desvergonyit...... (de nou cliqueu sobre el vídeo)


    Ni resposta llarga, ni curta, si no "manzanas traigo", no fos que quedes al descobert la veritable naturalesa del Bloc Olesà: impostura i falsa apariència. Aquest és el tarannà del nostre alcalde, però, que voleu que us digui, en el fons jo l'entenc pobre home, té mala peça al teler. Ha de ser complicat per a l'Il-ltre Sr. estar a missa i alhora repicar campanes, intentar justificar l'injustificable, fer equilibris per a no trencar consensos contradictoris interns al si del Bloc Olesà (poti-poti d'ideologies i pensaments, segons el seu exalcalde Sr. Salvador Prat) i seguir enganyant al soci Catalunya en Comú, a qui ja se li està pansint el lliri que fa temps porta a la mà, incomplint de forma reiterada "l'acord escrit en el qual nosaltres subscrivim plenament la ideologia de progrés i d'esquerra, i hi ha un intercanvi de col-laboració quan arriben eleccions, siguin locals, catalanes o estatals." segons les paraules del Sr. Riera a Punt Diari (feu clic aquí que n'hi ha per donar i vendre).

    Sincerament, ateu com soc en aquests moments m'agradaria ser creient i oferir les meves oracions per a la salvació de l'ànima del Il-ltre. Sr. Miquel Riera i perquè Nostrosenyor li doni la virtut de la humilitat. Amén.

NO ÉS LA PANDÈMIA. EL PROBLEMA DEL CAP D'OLESA DE MONTSERRAT VE DE LLUNY

El primer consistori democràtic de Sant Feliu de Llobregat i dirigents socials encapçalant el 1979 la manifestació unitària reclamant l'ambulatori. (Font: "Sant Feliu de Llobregat. Identitat i Historia", 2002)

    Ja fa més de deu anys, el dijous dia 14 de 2011 va haver-hi una manifestació a Olesa de Montserrat. La resposta ciutadana a la convocatòria de "Assemblea Justícia Social" contra les conseqüències de l'ERO de Mútua de Terrassa al CAP d'Olesa de Montserrat (pel cap baix, eliminació de l'atenció d'urgències a les nits i caps de setmana) va ser prou bona, es va fer un llarg recorregut pels carrers i es va fer veure a molta gent. Per mesurar d'alguna manera, em penso que no m'equivocaria gaire si digués que els manifestants haguessin omplert el Teatre de la Passió.

    Jo hi era. I ara que?, li vaig preguntar en acabar, a un regidor del Bloc Olesà membre del govern municipal. Vam coincidir que caldria donar continuïtat, organització i eficàcia al bon treball iniciat per "Assemblea Justícia Social" i sense protagonismes de ningú, anar urgentment cap a la concreció d'una plataforma amplíssima i organitzada del teixit social (de tota mena: associatiu, recreatiu, cultural, polític, sindical....) olesà per a donar forma i contingut al "front comú" i poder arribar "fins a on faci falta" contra unes mesures "que perjudicaria greument l'atenció sanitària a prop de 24.000 persones" com va anunciar l'aleshores alcalde d'Olesa Sr. Salvador Prat del Bloc olesà. Les paraules entre cometes són textuals de l'alcalde Prat dites el 2011. Insisteixo en el 2011.

    Deu anys després, a Olesa de Montserrat es continua perjudicant greument l'atenció sanitària de, no prop de 24.000, sinó ja prop de 25.000 persones, perquè seguim sense serveis sanitaris i farmacèutics d'urgències, no hi ha coordinació fiable entre el CAP d'Olesa i el servei hospitalari de referència a Martorell, manca personal mèdic i sanitari mentre la gestió sanitària privada de la Mútua de Terrassa prima l'ús dels seus propis centres en comptes dels més propers a Olesa. Deu anys després continua governant el Bloc Olesà sense solució de continuïtat, ha sigut alcaldessa la Sra. Pilar Puimedon i ara l'alcalde és el Sr. Miquel Riera, i les relacions de l'ajuntament amb la Conselleria de Sanitat i la Mútua de Terrassa manquen de resultats i s'han limitat a frases fetes en condicional: "ens han dit que...", "ho estudiaran...", "miraran de....", "si tinguéssim competències....", "la pandèmia...". Mentre, el Bloc Olesà, suposat partit d'esquerra alternativa, radicalment democràtic i participatiu que dona suport al govern municipal, s'ha oblidat d'aquell "front comú" i de l'"arribar "fins a on faci falta" de fa deu anys; fins i tot ha sigut incapaç de donar suport i participar en la jornada de lluita per la sanitat pública del proppassat 30 de juny a on era cridat pel pacte escrit que té amb Catalunya en Comú (de nou incomplert).

    Per recuperar el que hem perdut, penso que és important en aquest moment i situació concreta tornar a l'esperit del 2011 i crear aquest procés de participació i mobilització ciutadana amb el clar lideratge d'un alcalde i un consistori net d'hipoteques que com una mena de "primum inter pares" (primer entre iguals) ho impulsi. Complicat, però, amb un govern municipal i un Bloc Olesà al·lèrgic al teixit associatiu i una oposició acrítica i apagada.

    Permeteu-me que faci memòria de les mobilitzacions que vaig viure a Sant Feliu de Llobregat el 1979 per aconseguir el primer ambulatori de la ciutat. Les plataformes ciutadanes van protagonitzar una lluita en complicitat directa i sense fissures amb el primer consistori democràtic, l'alcalde Francesc Baltasar no va dubtar a encapçalar les manifestacions i la ciutadania no va dubtar a acompanyar al seu alcalde, fent pressió, als processos de negociació que es van produir. Amb èxit per cert.

    Modestament, opino que aquest és el camí.

OLESA DE MONTSERRAT PATRIMONI DE LA HUMANITAT

 

"Arte povera". Matalasos i paret (2021, tela sobre ciment)

El desembre del 2000, al número 102 de la desapareguda revista L'Opinió d'Olesa vaig publicar aquest escrit que malgrat els vint-i-un anys que té em sembla que està fresc com una rosa.

OLESA DE MONTSERRAT. UN MUSEU AL CARRER

  Olesa de Montserrat no es pot resignar a ser coneguda només per La Passió.; la globalització també afecta a la cultura i cal donar-nos un aire de modernitat que el drama sacre no és capaç de transmetre. Per això fa temps el nostre ajuntament, amb la prudència que caracteritza als bons gestors, de mica en mica, sense presses per a no provocar reaccions indesitjables de patums intel-lectuals encarcarades, està impulsant una agosarada política d'imatge cultural que de segur esdevindrà marca de la nostra vila.

  

El gran repte que s'ha imposat és transformar el municipi en una mostra permanent d'una de les corrents més avantguardistes, informals i revolucionàries de l'art contemporani: L'anomenat “ART POBRE”. Aquest concepte neix com a reacció al mòn tecnològic i es caracteritza per la utilització de materials considerats tradicionalment no aptes per a l'expressió artística, en un intent d'ampliar les possibilitats de percepció estètica de l'espectador, tot convertint-los en protagonistes principals de l'obra en dotar-los de noves propietats plàstiques que fins ara no havien tingut. Es trenca d'aquesta manera amb una “visió mística de l'art com a entitat superior i hegemònica a favor d'una concreta crítica del sistema interior i exterior” en paraules del seu teòric Germano Celant.

(2021)

    Així doncs, dintre d'aquesta operació cultural i d'imatge de gran volada, els olesans hem vist com per tot el casc urbà s'hi han instal-lat grans escultures que utilitzant butaques, cadires i diversos mobles vells, televisors, rentadores, somiers i matalassos, sacs de runa, vaters i bidets trencats etc. han creat tot un nou “look” que dona a Olesa un aire de modernitat, lluny de la carrincloneria que fins ara havia dominat. S'ha procurat no discriminar a cap barri i aquestes mostres d'”Art Povera”, com s'anomena d'origen aquest corrent artístic, les trobem a Les Planes, Sant Bernat, Nucli Antic etc., evitant qualsevol mena d'elitisme i formant-se en l'entorn urbà una perfecta simbiosi entre l'efímer de la matèria rebutjada per l'home, paradigma de depredador, i la seva transsubstanciació en objecte expressiu.

(2021)

   Tothom ha fet seu aquest repte. D'aquesta manera Olesa s'ha transformat en una contínua “performance” a on els ciutadans més desinhibits, seguint l'exemple municipal actuen i fan de qualsevol objecte obres d'art “minimalistes” deixant per terra artístics papers arrugats, paperines enllardades, bosses de plàstic, closques de pipes o, en un “súmmum” d'expressivitat artística, fent cagar els gossos al mig de les voreres, cagarades que altres trepitgen amb delit, de manera que els seus moviments, salts i imprecacions formen una coreografia, que es transforma en una mena de dansa ritual iniciàtica d'una força plàstica que ni la Fura dels Baus ha estat capaç de superar. En definitiva, un poble convertit en museu permanent però, paradoxalment, en constant canvi, és el resultat d'aquesta imaginativa i encertada iniciativa.

    Olesa de Montserrat ha de donar a conèixer aquest patrimoni únic i irrepetible, perquè pot ser una font de creació de riquesa si se'n fa una promoció adequada i agosarada. Per això L'OPINIÓ llença la campanya “OLESA PATRIMONI DE LA HUMANITAT”. Que tenen les esglésies de la Vall de Boí, les restes romanes de Tarragona que no tingui la nostra fantàstica col-lecció d'”Art Pobre”?. Envieu-nos les vostres adhesions. Gràcies.

El Germà Petit del Capitán Trueno

Crític d'art de L'OPINIÖ

 

“DEIXI-HO AL CONTENIDOR NÚMERO 1”

 

Tragicomèdia en Un acte i tres quadres sobre la deixalleria municipal d'Olesa de Montserrat.

Repartiment: -Usuari olesà de la deixalleria municipal.

                      -Empleat de l'empresa Àurea que gestiona la deixalleria municipal.

                      -Dos o tres figurants (depèn del pressupost) que escombrin i llencin 

                          deixalles als contenidors.

ACTE ÚNIC. QUADRE PRIMER.

(L'acció se situa a la deixalleria municipal d'Olesa de Montserrat a l'escenari en primer pla trobem una finestra tancada per un vidre, darrere de la finestra se situarà l'empleat i davant l'usuari que es parlaran cridant perquè el vidre impedeix que s'escoltin bé).

Usuari.- Bon dia tingui.

Empleat.- Que¡¡¡

Usuari.- Que bon dia tingui¡¡¡

Empleat.- Ah¡¡ és que no el sento bé. Bon dia. Que porta¡¡¡

Usuari.- De tot, paper, vidre, plàstics i llaunes, oli...¡¡¡

Empleat.- El paper al contenidor número 1, el vidre a.....¡¡¡ (l'usuari el talla)

Usuari.- Si, si, no pateixi, he vingut altres vegades. Gràcies ¡¡¡. Vaig fent jo¡, eh¡¡

Empleat.- Faci, faci¡¡¡

ACTE ÚNIC. QUADRE SEGON

(En primer pla de l'escenari s'haurà situat un contenidor que tindrà pintat un número 1 ben gran, ple a vessar de tota mena de deixalles -paper, plàstics, runa, poda, un sofà, etc.-. L'usuari porta  un contenidor domèstic ple de diaris i revistes velles per llençar que deixa al seu costat dret, mentre, a l'esquerra de l'escenari un figurant estarà escombrant el terra. Quan el traspunt ho indiqui entrarà en escena un nou figurant representant un altre usuari).

Usuari.- (dirigint-se al figurant que escombra) Bon dia, m'han dit que aquest és el contenidor del paper i que el  llenci aquí, però veig que hi ha de tot a dins. Vol dir que ho faig bé això?.

Figurant 1.- Si home sí. És que avui s'han emportat el contenidor del paper que ja estava ple i hem posat aquest aquí perquè no n'hi havia un altre, sap?.

Usuari.- No n'hi ha cap altre?

Figurant 1.- No, no, s'han emportat el que estava ple i no n'han deixat cap més, ja li he dit.

(l'usuari amb cara d'emprenyat va llençant el paper dintre del contenidor, mentre entra en escena el Figurant 2 que sense dir res llença tres o quatre galledes que havien contingut pintura i seguidament fa mutis per on ha vingut).

ACTE ÚNIC. QUADRE TERCER

(Tornem al mateix decorat i situació dels personatges que al primer quadre. Recordem que quan parlen han de cridar per sentir-se).

Usuari.- Que, eh¡¡¡. Molt fer l'ajuntament sessions informatives ensenyant-nos com s'ha de reciclar i jornades participatives de pa sucat amb oli sobre eficiència en la gestió domèstica dels residus, renyant-nos perquè no ho fem bé i no som solidaris i quan ho hem aprés, aquí a la deixalleria ho barregeu tot mentre els ciutadans treballem per les putes portant-ho tot ben arregladet de casa. Quins collons¡¡¡¡

Empleat.- Bueno, al centre de reciclatge a on va a parar tot, ho tornen a seleccionar. A més, sinó vol venir, pot deixar-ho als contenidors que deu tenir al costat de casa.¡¡¡¡

Usuari.- Quins contenidors?, aquells que deixen a metro i mig de les finestres de les cases i que cremen de nit?

(l'usuari fa mutis mentre per la megafonia sona el bolero “No me vayas a engañar” cantat per Antonio Machin)

TELÓ

NB. Obra teatral  basada en fets reals succeïts el 7-12-2021, que ofereixo per estrenar al Teatre de la Passió (mai un nom havia sigut tan adient).

L'AJUNTAMENT I EL MANTRA DELS CRITERIS TÈCNICS

 

En finalitzar el Ple Municipal d'aquest mes de novembre i obrir l'Il-lte Sr. Alcalde el torn de precs i preguntes del públic assistent, va intervenir el ciutadà Jaume Mañà. Va anar a explicar a qui el volgués escoltar el “viacrucis” (locució molt adient a Olesa) que pateixen la seva família i la del seu veí, teòrics ciutadans lliures, iguals i amb drets i deures (bé, els deures no són teoria, sinó constatació pràctica), amb la decissió municipal, que l'Il.-ltre. Sr. Alcalde ha convertit en personal, de col-locar a menys de dos metres de la façana d'ambdós habitatges, uns contenidors d'escombraries. Diu l'Il-ltre. Sr. que la decisió l'ha pres sobe la base d'estrictes criteris técnics, en nom del bé comú i de l'economia municipal.

No entraré en el fons de l'assumpte, la ciutadania amb esperit crític es pot informar abastament entrant al Facebook stop containers i buscant a les webs de l'ajuntament i Olesa Ràdio. Personalment, el relat del ciutadà Jaume Mañà em va semblar versemblant, coherent i sense contradiccions, mentre que el del Il-ltre Sr. Alcalde em va fer l'efecte d'erràtic, contradictori i prepotent. No entraré en el fons, deia, perquè el que m'interessa és parlar d'una altra cosa: M'interessa parlar del mantra o lletania, digueu-ho com vulgueu, “criteris tècnics” com a justificació de tot, amb presumpció irrefutable de veracitat..... “Les decisions no es poden prendre de manera arbitrària sinó que han d’estar basades en criteris tècnics” va respondre amb suficiència l'Il-ltre. Sr. alhora que, descaradament, qualificava de novel-la el relat del ciutadà Mañà.

És clar que ens calen tècnics, però la tècnica pot donar alternatives i solucions diverses als problemes, i a partir d'aquí el polític ha de fer política, que jo entenc com a ètica dels afers públics. Això vol dir valorar i adaptar aquelles alternatives i solucions en coherència amb l'ideari i programa amb que va ser elegit i tenint especialment en compte els principis d'objectivitat, solidaritat i equitat. Preguntem-nos: El dret a la salubritat i al benestar físic i psíquic (així defineix la salut l'OMS) de dues famílies pot estar per sota del fet que uns quants ciutadans hagin de caminar uns quants metres més per deixar les escombraries? La xocolata del lloro del suposat estalvi de 15.000€ que l'ajuntament es gasta en qualsevol fotesa ho justifica? Treure uns contenidors del davant d'uns solars i edificis buits i deshabitats i recol-locar-los una mica més enllà davant les finestres de cases on viuen persones a qui beneficia?. Està clar que el partit que governa Olesa ha valorat que guanyar i mantenir uns vots justifica el malestar i neguit de dues famílies i això no és ni objectiu, ni solidari, ni equitatiu. Com va dir el rei francès Enri IV quan li va convenir mantenir el tron que perillava, “París bé val una missa”.

Personalment, penso que recórrer als “criteris tècnics” per sistema sovint sol ser l'excusa ideal per a polítics mandrosos, pusil-lànimes o que han d'amagar la presa de decisions inconfessables. Mandrosos per no haver de pensar gaire, pusil-lànimes per treure's responsabilitats incòmodes de sobre, o amagar decisions inconfessables com afavorir interessos de particulars, privats, o de partit. No acuso ningú, ni em passa pel cap, però en tot cas si algú se sent al-ludit ja sabrà quina de les tres categories li correspon; soc gat escaldat i fujo de l'aigua freda.

Ah¡ aquest Ple de novembre va ser sucós en molts altres aspectes. En tornarem a parlar.

SENYOR ALCALDE D'OLESA DE MONTSERRAT, EM DEU DUES RESPOSTES.

 

 

A Olesa de Montserrat la pandèmia ens ha portat la possibilitat que la ciutadania pugui fer precs i preguntes als plens municipals per escrit en comptes de fer-les presencialment i això té un avantatge i un inconvenient. L'avantatge és que pots fer les preguntes contextualitzant-les amb una introducció prèvia sense que l'alcalde et retiri la paraula per impertinent i pesat, l'inconvenient és que no et contesta i et deixa amb un pam de nas. Un espera que el senyor alcalde, que ha de ser model i exemple ciutadà, compleixi el que promet la pàgina web municipal: que les respostes es donaran "pel destinatari a la sessió següent, sense perjudici que l'interpel·lat/ada doni resposta immediatament.".

Al Ple municipal del mes de juliol (i som a l'octubre) vaig fer a l'II-ltre Sr. Miquel Riera, alcalde-president, les dues següents preguntes:

1. Quina opinió li mereix al Sr. alcalde el fet que el Bloc Olesà (des d'ara BO), partit coordinat amb Catalunya en Comú i que dóna suport al govern municipal, no hagi organitzat de cara a la ciutadania cap acte, acció o mobilització de suport explícit a la jornada en defensa de la sanitat pública que es va fer a Catalunya el passat 30 de juny?.

2. El passat 10 de juliol el Sr. alcalde va ser convidat a participar en la jornada organitzada per Catalunya en Comú, amb qui es coordina el BO, que sota el lema ​"De la resistència a la transformació" va tenir lloc al Prat i va parlar de sanitat i serveis socials. Tenint en compte les virtuts que el BO veu en el POUM (la seva estrella programàtica), per que no va exposar en aquelles jornades de discussió, reflexió i posada en comú d'experiències municipals, la relació de la sanitat i serveis socials amb el POUM i la concreció de com està previst que es desenvolupin aquests serveis públics en la transformació futura d'Olesa?.

A hores d'ara encara espero contestació. Jo entenc que ha de ser complicat per l'Il-ltre Sr. estar a missa i alhora repicar campanes, intentar justificar l'injustificable, fer equilibris per a no trencar consensos contradictoris interns al si del BO (poti-poti d'ideologies i pensaments, segons l'exalcalde Sr. Salvador Prat) i seguir enganyant al soci Catalunya en Comú, a qui ja se li està pansint el lliri que fa temps porta a la mà, incomplint de forma reiterada "l'acord escrit en el qual nosaltres subscrivim plenament la ideologia de progrés i d'esquerra, i hi ha un intercanvi de col·laboració quan arriben eleccions, siguin locals, catalanes o estatals." (paraules del Sr. Riera a Regió7).

“Como alcalde vuestro que soy, os debo una explicación, y esa explicación que os debo, os la voy a pagar" deia Don Pablo l'alcalde de Villar del Rio a la pel-licula "Bienvenido Mister Marshall".  Les preguntes són clares. Quan em pagarà l'explicació que em deu el senyor alcalde d'Olesa de Montserrat?.

 

EL LOCALISME CARRINCLÓ I ESTRET DEL REGIDOR DE CULTURA I MEMÒRIA HISTÒRICA, JOVENTUT I LLICÈNCIES I DISCIPLINA URBANÍSTICA D'OLESA DE MONTSERRAT.

 

 

El 8 d'octubre de 2018 (fa exactament tres anys¡¡¡), vaig presentar una instancia a la Comissió de Nomenclàtor d'Olesa de Montserrat que encara no m'ha sigut oficialment contestada, ni que sigui per deferencia a un ciutadà que creu en la participació que predica l'ajuntament. Proposava el canvi de nom de la Biblioteca Santa Oliva pel de Biblioteca Joan Brossa. Si segiu llegint entendreu el perqué d'aquesta proposta.

Per tres vegades, el regidor de Cultura i Memòria Històrica, Joventut i Llicències i Disciplina Urbanística (prou, ja no te més carrecs...ah si, també, president de la Comissiò de Nomenclàtor) Sr. Xavier Rota i Boada em va dir que rebria una resposta en breu; tres vegades¡¡¡. Fart de que m'aixequés la camisa, acollint-m'he al Reglament de Participació Ciutadana, vaig demanar accés a les actes de la comissió des del 8 d'octubre de 2018 fins ara i em vaig trobar que la Comissió de Nomenclàtor s'havia reunit el 18 d'octubre de 2018 i a l'acta de la sessió consta literalment que " Pel que fa al canvi de nom de la Biblioteca Santa Oliva pel de Biblioteca Joan Brossa, el president diu que el nom proposat no és adient per al lloc, ja que no era una persona vinculada directament amb Olesa, sinó que només va fer una obra escultórica dins l'espai de la Biblioteca" (ovación y vuelta al ruedo, pel regidor de Cultura i Memòria etc. etc..).

En quins arguments vaig basar la meva proposta? En quatre motius que, em fá l'efecte, ni van llegir ni discutir:

1. Si bé és cert que Santa Oliva de Palerm, a l'ámbit confessional católic, és patrona d'Olesa de Montserrat de llarga tradició, no ho és menys que té dedicada a la nostra vila diversos espais públics (carrer, plaçeta, porxo, parc, grup d'habitatges i biblioteca Santa Oliva).

2. A la sala de lectura de la biblioteca hi ha un "poema visual corpori" fet expressament per Joan Brossa titulat "Lletra ballarina", instal-lació artistica que és una mostra de la forma de fer del seu autor.

3. Joan Brossa fou un artista que va abastar diverses facetes de l'art de forma àmplia i interdisciplinaria: poesia, prosa, teatre, cinema, música, opera, cabaret, resultant una obra satírica, punyent, irónica, crítica, lúdica i fins i tot irreverent, sempre amb una fidelitat absoluta a la llengua catalana. 

4. Olesa de Montserrat té, doncs, una instal-lació artistica d'un autor reconegut a tot el mon (ha exposat a Barcelona, Nova York, Tòquio, Berlin...) i abastament premiat (Premi Nacional d'Arts Plástiques, Premi Nacional de Poesia, Premi Nacional de Teatre, Medalla Picasso de la UNESCO...".

Al meu modest entendre amb aquests antecedents hi ha motius suficients per atorgar a Joan Brossa el nom de la biblioteca pública d'Olesa de Montserrat. Com es pot negar, sense posar-se vermell, que Joan Brossa no té cap lligam amb Olesa?. Sr. Xavier Rota, regidor de Cultura, etc, etc....la "Lletra ballarina" hauria de formar part dels itineraris turístic-culturals olesans, ara per ara limitats quasi exclusivament a La Passió, els Misteris i el 1714?. Quin localisme més carrincló, estret i ridícul !!!.

Carrincló estret i ridícul, però, també, ple de mala bava, perqué, curiosament, a la mateixa acta es proposen quatre dones per a substituir el carrer Duc de la Victòria; Joana Raspall, Montserrat Roig, Maria Mercè Marçal o Muriel Casals. No em molesta, al contrari, m'agrada, encara més quant tots sabem que aquestes quatre dones tenen una intima relació amb Olesa de Montserrat, hi van viure molts anys, la tenen sempre present a la seva obra i segurament han sortit a La Passió (noti la ironia Sr. Xavier Rota, potser li costa). O, com oblidar la militant defensa que el Sr. Rota va fer al Ple de setembre per què es donés el nom d'un carrer al gran lingüista valencià Enric Valor (a proposta de la CUP), no pels seus mèrits sinó perquè l'ajuntament feixista del poble alacantí de Mutxamel l'havia retirat del seu nomenclàtor..... i perquè era un membre notori de la confraria del Misteri de l'Hort? (no es trenqui el cap pensant Sr. Rota, és una altra ironia).

El problema és que Joan Brossa era massa iconoclasta, inconformista i trencador per a determinades i determinants patums votants del Bloc Olesà i si toquen a Santa Oliva encara se'ls hi esvalotarà el galliner. Mira quines propostes de fer aquest torracollons del Martí Obiols¡¡¡.

I jo, tres  anys més vell i esperant.

 

SOC ORGULLOSAMENT BAIXLLOBREGATÍ. QUE HO SAPIGA EL SR. JORDI MARTINEZ, REGIDOR DEL BLOC OLESÁ I CONSELLER COMARCAL DE EN COMÚ GUANYEM.

     

    El regidor olesà, conseller comarcal del Baix Llobregat de En Comú Guanyem i eminent intel·lectual orgànic del Bloc Olesà Sr. Jordi Martínez Vallmitjana, ha tornat a assentar càtedra a la tertúlia política d'Olesa Ràdio, com ja ens té acostumats. Si el 2016 ens va sorprendre amb la genial aportació a la ciència política de la teoria del "partit polític que ho és menys" (feu clic aquí), ara aporta a la lingüística una nova accepció de la paraula "baixllobregatí", digna d'anàlisi per part de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

    M'explico. A la tertúlia del dimarts dia 14 l'inefable Sr. Martínez, després de declarar-se fidel i devot assistent a l'acte sacramental indepeunilateralista celebrat a Barcelona la tarda de l'11 de Setembre i sentir-se ofès pel pobre Sr. Paniello de Ciudadanos, i expulsar-lo a les tenebres exteriors a la catalanitat (segons l'evangeli jordimartinesià), va voler ser condescendent i comprensiu amb el PSC (vés a saber perquè) i en comptes de dir-li directament botifler, amb aquella finor que el caracteritza, el va qualificar de "baixllobregatí" (sic).

    No seré jo qui tregui les castanyes del foc al PSC si no han dit ni ase ni bèstia a la provocació, ja són grandets i saben que fan i volen. Però a mi, m'ofèn i em repugna la cínica superioritat perdonavides i el classisme que regalimen les despectives paraules del regidor del Bloc Olesà i conseller comarcal del Baix Llobregat (hòstia tu, del Baix Llobregat¡¡¡). "Baixllobregatí" com a sinònim de colonitzador, d'invasor, de mancat d'identitat.... d'allò que ells en diuen "nyordos". Quins collons¡¡¡

    Si em fessin la típica i tòpica pregunta-trampa de si em sento més espanyol que català o més català que espanyol la meva resposta seria inequívoca: em sento baixllobregatí, sense punts cardinals.

    La consciència comarcal del Baix Llobregat neix directament de l'antifranquisme i, sobretot, de la lluita obrera pels drets de ciutadania i millora de les seves condicions de vida; lluites de les quals la comarca va ser molts cops avantguarda i fins i tot exemple. Al final podreu escoltar una curiositat musical que, malgrat la seva simplicitat i que no diu res de transcendent, diu molt. Ens parla de les persones que no tenint el "pedigrí" exigit per a ser admesos a la colla de la "ceba" han fet seu i es reconeixen en aquest Baix Llobregat que va del Cairat al Delta. Popular, de classes obreres, subalternes i precàries que alguns creuen i volen difús i inconsistent. El Baix Llobregat que aquell llunyà 11 de Setembre de 1.976 a Sant Boi feia que la senyera catalana (sense estels), la "verdiblanca" i la roja s'abracessin. El Baix Llobregat que es bolcava en un Congrés de Cultura Catalana alhora popular i mestís. Tot això ho ha trencat la religió del que el Sr. Jordi Martínez és tan devot.

    Se li ha vist el llautó: el que de debò fa por al Sr. Jordi Martínez Vallmitjana i a tants "maulets " i "miquelets" nostàlgics del 1714 és aquesta hegemonia de la lluita obrera en la conformació de la identitat comarcal baixllobregatina.

    I ara amb quina cara anirà als plens del Consell Comarcal del Baix Llobregat?.

"CAPS DE TURC, MASCLISME, MISOGÍNIA”. PRESENTACIÓ DELS LLIBRES "DESMONTANDO EL CASO DE LA VAMPIRA DEL RAVAL" I "JOSEP BARCELÓ I EL ROBATORI DE SANT JAUME"

    

    El divendres 10 de setembre a les 7 de la tarda, a l'auditori de la Casa de Cultura d'Olesa de Montserrat, tindrà lloc l'acte de presentació dels llibres editats per Associació Cultural el Raval-El Lokal "Desmontando el caso de la vampira del Raval" de la historiadora Elsa Plaza i "Josep Barceló i el robatori de Sant Jaume" de l'olesà Josep Maria Sibina Alsina.

    Elsa Plaza introduirà el cas de l'Enriqueta Martí, de malnom “la vampira del Raval”, a la Barcelona de començaments del segle XX en el món de l'alta burgesia a on es barrejà la prostitució, la pederàstia, el rapte i l'assassinat infantil de la que l'Enriqueta fou acusada sense proves concloents.

    Per altra banda l'Elsa Plaza i altres persones de El Lokal ens parlaran de la recuperació del llibre de l'olesà Josep Maria Sibina "Josep Barceló i el robatori de Sant Jaume". Autoeditat inicialment el 1998, en aquest llibre Sibina va explicar i analitzar el robatori que es va produir el 29 de març de 1855 al mas de Sant Jaume del terme d'Olesa de Montserrat, i del que fou acusat com instigador, sense proves convincents, en moments de greus tensions socials per part de la classe obrera, el sindicalista i president del Gremi de Teixidors de Barcelona Josep Barceló, causa pel que va ser executat.

    L'acte es desenvoluparà sota el títol de "Caps de turc, masclisme, misogínia". Aquest titular té la seva justificació, ja que les dues obres que es presentaran intenten explicar com el poder, en qualsevol circumstància i sense cap mena d'escrúpols, és capaç de manipular i crear situacions que desviïn l'atenció o creïn por, quan queden exposades públicament les seves vergonyes o veu en perill la seva posició de privilegi.

    L’Associació Cultural el Raval - EL LOKAL neix l’octubre de 1987. És un col·lectiu provinent de l’Ateneu Llibertari del Poble Sec i de gent del barri Xino. Començà obrint un espai al centre de Barcelona per a la creació i l’experimentació de nous projectes, com a punt de trobada de lluites i resistències, i mitjà per a la venda i distribució de materials alternatius i de cultura llibertària.

 

SEMINARI SOBRE PRINCIPIS ELEMENTALS DEL PENSAMENT DE LA CUP A OLESA DE MONTSERRAT (PRIMERA PART): EL MARXISME (LÍNIA GROUCHO).

   

     Com si Groucho Marx fos el seu ideòleg, la CUP té uns principis que es canvien si no agraden. A Olesa de Montserrat, aquests campions de la participació democràtica ciutadana, han votat favorablement un Reglament de “participació” ciutadana que proclama: "S'exclouen expressament dels drets i deures reconeguts en els apartats que fan referència a la intervenció al Ple municipal, l'audiència pública, els ajuts econòmics a les organitzacions de caràcter polític (partits i coalicions electorals)...” . S'entén que queden exclosos els partits i coalicions que no han obtingut representació a l'ajuntament.

    Per la CUP, es veu que el que és bo a Olesa és dolent a Lleida, perquè allà, on van quedar fora de l'ajuntament, van demanar poder presentar mocions al Ple Municipal reclamant, amb bon criteri, el seu dret a la participació ciutadana. Els partits i coalicions amb representació, “generosament” els hi van dir que, molt bé, els deixaven presentar una¡¡ moció a l'any. Evidentment la CUP van posar el crit al cel i van demanar la tutela del Síndic de Greuges perquè defenses el seu dret a participar en els afers municipals de la forma que ho fa qualsevol altra entitat o associació lleidatana. No sé com va acabar tot plegat.

    A Olesa de Montserrat ni tan sols permeten una moció a l'any; si no entres a l'ajuntament, a l'infern per quatre anys si mes no, muts i a la gàbia, o sempre queda la solució que l'Associació Olesana de criadors de canaris flauta, posem per cas, presenti mocions polítiques per tu.

    No parlo del Bloc Olesà, PSC, ERC, JxCat, perquè són gats vells a on la doble moral apareix sovint, però de la CUP, encara que no hi simpatitzi, esperava altra cosa. Ja és la segona vegada que me la foten a Olesa i de la primera vaig pensar que eren novells, però no, com he dit al començament sembla que Groucho Marx s'ha fet de la CUP.

 

UNA COL-LECTA CARITATIVA PER A LA MÚTUA DE TERRASSA.

 

    Ho veia a venir: la Mútua de Terrassa deu estar al límit de la indigència, de la pobresa de solemnitat.

    He anat al CAP d'Olesa de Montserrat dos dies seguits a fer-me unes cures d'una intervenció quirúrgica. El primer dia vaig entrar amb un apòsit (esparadrap, vol dir la paraula) impermeable que em van posar inicialment a l'Hospital de Martorell, per tal que, si em dutxes no es mulles la ferida, i en vaig sortir amb un apòsit nou però tèxtil, després de què la infermera en busques de impermeables infructuosament. No n'hi havia.

    Vaig tornar l'endemà i em vaig interessar per si ja havien portat apòsits impermeables (tinc la costum de dutxarme, jo. Que voleu que us digui). Que no. I si em mullo la ferida? Miri de no mullar-se o compri'n a la farmàcia. Tot dit molt amablement, això si.

    Jo comprenc que l'orgull del pobre els hi impedeix reconèixer públicament la misèria en què viuen, ha de ser dur, molt dur.

    Ciutadania d'Olesa¡¡. És l'hora de la solidaritat. Fem nostra la frase de J.F. Kennedy "No et preguntis què pot fer la Mútua de Terrassa per tu, pregunta't què pots fer tu per la Mútua de Terrassa", no els abandonem.

TOTS VAN QUEDAR PLENS DE L'ESPERIT SANT I COMENÇAREN A PARLAR EN DIVERSES LLENGÜES (profecía de Pablo Casado).

 

     

És possible que alguns no entengueu aquesta redacció perquè està escrita en la dificilíssima llengua olesana montserratina i no de Bonesvalls, però encomaneu-vos a San Pablo Casado i tot s'arreglarà miraculosament.

    Quan jo era petitó estudiava amb l'Enciclopèdia Álvarez i a l'apartat de “Religión” m'ensenyava que el dia de Pentecosta es va aparèixer l'Esperit Sant als Apòstols en forma de llengües de foc que es van posar sobre els seus caps i de cop van començar a parlar llengües que mai abans havien entès ni parlat. Vaig créixer i em vaig tornar un descregut i amb la meva nul-la fe me'n fotia d'aquest prodigi. Ara humilment reconec que és possible, encara que no cal la intervenció de l'Esperit Sant, perquè només cal ser el profeta del Partit Popular Pablo Casado per poder repartir aquesta gràcia als gentils entre els quals em trobo. M'ha sigut donat el do de les llengües ¡lloat sigui el PP!. Això se'n diu glossolàlia.

    Un dia vaig dir “ruc” a un mallorquí de Palma i es va emprenyar i ,clar, vaig pensar ¡cony! aquest paio m'ha entès i jo l'entenc i això que ell parla en palmenc i jo en olesà Aquí jo ja vaig començar a intuir alguna cosa, però la meva incredulitat em superava i no m'ho acabava de creure.

    Ara se que, per la meva fe en San Pablo Casado m'ha sigut atorgat el do de la glossolàlia: m'expresso en olesà montserratí i em faig entendre en les mil i pico de llengües que conformen els municipis d'allò que alguns s'entesten, amb evident mala fe, en dir Països Catalans.

    ¡Deu meu que, amb la divina mediació de San Pablo Casado, m'heu obert els ulls encegats pel pecat de l'orgull, deixeu-me tornar al vostre redós d'on m'havia separat¡ .

L'ENTRECUIX DE L'AJUNTAMENT, LA DEIXALLERIA I ELS PARTICULARS.

   

     Em direu que és una frivolitat, amb els temps que corren i els problemes que tenim, escriure sobre la deixalleria municipal, però el món no es para i tot va seguint el seu camí, per bé o per mal.

    Doncs resulta que a Olesa de Montserrat, si un particular, pel que sigui, té una furgoneta o camioneta, l'omple d'andròmines o residus per reciclar i ho porta a la deixalleria municipal, oli en un llum: Com es diu? Que hi du aquí? Endavant, llenci-ho aquí, allà i més enllà. Bon dia tingui. Però si aquest particular ha de portar el mateix volum de deixalles en un vehicle amb un maleter normalet i li cal fer dos o tres viatges perquè no hi cap tot de cop, ja ha begut oli: Vostè ja ha vingut fa una estona, oi? Doncs miri, només es pot venir un cop al dia. El particular posa cara de tres deus i pensa que perquè ha de tornar a casa amb el maleter ple de porqueria i la feina que pot fer el mateix dia ha de fer-la en dos o tres. És clar, s'emprenya amb raó i renega a un pobre treballador a qui li han encarregat que allò funcioni, tot plegat per culpa dels cervells pensants que, diuen, hi entenen de la planificació de la cosa.

    Al particular ningú li ha explicat quins motius d'eficiència i eficàcia organitzativa fan necessària aquesta actuació que li causa més problemes que beneficis. Anys i panys dient-li l'administració; aprèn a reciclar, no llencis deixalles a qualsevol abocador il-legal, sigues un ciutadà com cal,.... perquè ara li posin pegues. A més a més, recorda, ha tingut el detall de llegir-se abans el Reglament d'ús de la deixalleria d'Olesa de Montserrat (uff¡¡¡ DOGC núm. 3889 de 22-5-2003) i ha pogut veure que només tenen limitació de quantitats segons el tipus de residus, comerços, oficines, tallers i petites indústries amb llicència d'activitats al municipi (Articles 5 i 8), ha de portar les deixalles ben classificades per a no donar gaire feina (Article 6), no pot deixar cap residu que no sigui admissible (Article 7) i ho ha de fer en els dies i horari establerts (Article 9). Ha sigut bon minyó i ho ha complert tot fil per randa, però a cap lloc del Reglament ha trobat res que digui que només pugui utilitzar el servei de deixalleria una vegada al dia i prou.

    El particular, que es té per ciutadà amb drets i deures encara que el Reglament no li ho reconegui, ha sentit a dir que les normes han de ser públiques i publicades i no poden venir per sorpresa, també ha sentit a dir que si una norma no esmenta expressament l'obligació de fer alguna cosa, ningú se la pot treure del barret i imposar-la arbitràriament. Li sembla que es diu seguretat jurídica això i és un dret constitucional que estan obligades a complir les administracions públiques (la municipal també, és clar).

    Però al particular no li ve de nou tot plegat i ha recordat que un dia, l'Il-ltre Sr. Alcalde en un Ple Municipal li va venir a dir que la ciutadania (vull dir els particulars com els anomena el Reglament d'ús de la deixalleria) estava obligada a complir els reglaments municipals, però que l'Ajuntament se'ls podia passar per l'entrecuix. Que pot esperar el pobre particular olesà doncs.

 

EL BLOC OLESÀ NI HI ERA, NI SE L'ESPERAVA.

 

   

    El dimecres 30 de juny, moviments socials i veïnals amb el suport de sindicats, col-lectius professionals sanitaris i forces polítiques d'esquerres es van mobilitzar a tot el territori català per a defensar la sanitat pública, retornar a la normalitat i millorar el funcionament dels CAPs, fonament de l'atenció sanitària primària. El Bloc Olesà (BO), aquest partit autoanomenat d'esquerra alternativa i precursor del 15M, en, infeliç, expressió radiofònic-propagandística del regidor Jordi Martínez, ni hi era, ni se l'esperava.

    El partit que governa Olesa de Montserrat no hi era, malgrat que als problemes que pateix la sanitat pública en general a la nostra vila s'hi afegeixen els propis de la dependència de la Mútua de Terrassa. A les reivindicacions generals de recuperar visites presencials, reobrir consultoris, millorar les condicions laborals del personal sanitari o dedicar el 25% del pressupost a l'assistència sanitària primària, aquí cal afegir que no s'obligui a l'usuari del servei públic a anar a Terrassa, si no vol o pot, a fer-se proves diagnòstiques, agilitzar i optimitzar el servei enllaçant el sistema informàtic del CAP d'Olesa amb el de l'hospital de referència a Martorell, recobrar la figura del metge de capçalera i el dret a triar facultatiu que reconeix la llei i recuperar el servei d'urgències mèdic i farmacèutic les 24 hores de cada un dels set dies de la setmana.

    Onze anys de govern municipal amb majoria absolutissima i absolutista i ara en coalició amb la dreta post, post, post convergent de Junts x Cat t'enlluernen i el BO potser s'ha cregut que ha creat la més perfecta de les societats (fent-li la competència a la Església Catòlica, Apostòlica i Romana, que ja és dir) i que gràcies a ells la ciutadania olesana gaudeix de forma innata i natural d'un estat de benestar físic, mental i social complet (així defineix l'OMS la salut).

    La trista i prosaica realitat és que el BO és presoner de les seves circumstàncies. Partit paternalista, es mou malament en la mobilització social i pensa que tot s'arregla amb la seva intervenció providencial davant els poders reals, i quan fracassa, genera passivitat, desencís i frustració, sent incapaç de crear condicions que portin debat i resposta crítica ciutadana. Exemple: Vaig preguntar a l'Il-ltre Sr. Alcalde Miquel Riera si creia lògic i raonable que un municipi amb 25.000 habitants no disposes de serveis d'urgències mèdiques i farmacèutiques en període nocturn i dies festius, i quines accions i mobilitzacions s'han fet des del 2011 fins ara i quins plans tenia l'ajuntament. Resposta: “Hem defensat, defensem i defensarem que es tornin a obrir les urgències,..... però no és competència nostra. (Collons¡¡¡ tampoc era competència municipal proporcionar locals per obrir col-legis electorals l'1 d'Octubre del 2017 i es va fer¡¡¡.). Ens hem reunit diverses vegades amb la Generalitat...però no és possible la recuperació dels serveis d'urgències. Farem una Taula de Salut Municipal”...ja veurem...potser, ...a lo millor.....pilotes fora¡¡ I quan hi ha hagut la possibilitat d'obrir un debat ciutadà sobre la sanitat pública a Olesa que culminés coincidint en una jornada de lluita a tot Catalunya com la del dia 30 de juny, el BO es fa l'orni i fuig d'estudi. Definitivament, el BO no vol cabòries, vol tranquil-litat perquè li fa por la mobilització social.

    L'impostor BO ha tornat a deixar en precari a Olesa de Montserrat al seu soci Catalunya en Comú, que ha donat tot el seu suport a la mobilització per la sanitat pública del dia 30 de Juny, incomplint de forma descarada una altra vegada l'acord de col-laboració que van subscriure el 2019. I és què al BO no li demaneu gaire més enllà de fer folklore i actes propagandístics suposadament progressistes que permetin fer-se la fotografia.

    Però la ciutadania necessita molt més que això. Si es governa des de l'esquerra alternativa de debò, cal fer govern i gestió diària però, alhora, lluitar per a millorar les condicions de vida de la majoria de la població, no des dels despatxos i acceptant passivament el que vingui, sinó braç a braç amb el teixit veïnal i social, confiant en ell, fent-lo hegemònic en la direcció d'aquesta lluita. Però el Bloc Olesà està incapacitat per a fer-ho, perquè va néixer, precisament, de la desfeta programada d'aquest teixit veïnal i social. La seva mort era condició necessària per a la seva vida.

 

POLÍTICA I PAISATGE. A PROPOSIT DE LA CONFERENCIA "EL PAISATGE I REPTES DE FUTUR. APROXIMACIÓ AL PAISATGE HISTÒRIC D'OLESA DE MONTSERRAT"

                                                   (Fotografia de Jaume Morera)

    "El paisatge i reptes de futur. Aproximació al paisatge històric d'Olesa de Montserrat". El títol de la conferència que va impartir el geògraf Sr. Joan Soler Gironès el 12 de juny a Cal Puigjaner que semblava prometre debat, sana polèmica i conclusions aproximatives, va esdevenir un mer exercici, tot i que interessant, d'introducció als conceptes teòric-geogràfics de paisatge, escassa aproximació als paisatges concrets d'Olesa en el temps i nul-les reflexions sobre el futur, si mes no introductòries al debat, per part del ponent i expert que com Pilat, es va rentar les mans, i les va deixar en mans del públic assistent, perquè l'acadèmia fa teoria neutra i no baixa al camp de les menudències pràctiques.

    La idea força que va voler donar el conferenciant era l'equació Natura + Cultura + Temps = Paisatge i aquest com a element d'estimulació dels sentits capaç de suscitar emocions i/o sentiments que reforcin o debilitin el sentit de pertinença a una comunitat, segons s'interaccionin els factors físics i humans en el territori realment existent en cada moment concret, o així ho vaig entendre jo. Tot plegat ho va definir el conferenciant com a “paisatge cultural”, em sembla recordar.

    Tenint en compte aquestes premisses i, ja que el ponent havia donat al públic assistent l'exclusivitat d'entreveure els reptes de futur, obert el debat, vaig plantejar el que entenc com apropiació indeguda del paisatge (entès com a propietat comuna ciutadana), per part de certes elits, alertant que el POUM no consolidi en el futur aquest estat de coses. Digueu-me torracollons, però ho vaig exemplificar en La Balconada: a on abans hi havia una vista plena d'oliveres i natura, ara hi apareixen per entremig dels arbres sostres, balcons i terrasses de mansions o xalets que han furtat al comú dels ciutadans l'ancestral línia del cel, mentre que elles, des de la seva privilegiada atalaia gaudeixen del massís del Montserrat i el seu entorn.

    Resposta del geògraf conferenciant a la qüestiò plantejada? que no volia polititzar l'acte (?), i aquí pau i després glòria. Jo podia haver parlat de “pixapins” amb xalet a L'Empordà o La Cerdanya que els emprenya que sonin les campanes, que els camps facin pudor de fems o el bestiar cagui i possiblement m'hauria donat la raó, però no era el cas, parlàvem d'Olesa i no calia trepitjar ulls de poll debia pensar el Sr. Joan Soler Gironès.

    L'obssesió malaltissa de no voler parlar de política, apareix quan es vol defensar, de grat o per força, determinades posicions posades en qüestió per la ciutadania o part d'ella, o bé per no fer-se notar gaire per si de cas. La política la fas o te la fan, deia l'escriptor Joan Fuster, que no era geògraf però era savi. La forma que pren el territori és fruit d'actuacions en el temps mitjançant fets consumats, consensos i/o imposicions d'interessos avalats per decisions polítiques de caràcter diferent segons les hegemonies de cada moment històric. Algú, ingènuament, creu que Ribes Blaves, Oasis, La Balconada, Cal Candi o l'enrenou pel POUM han nascut per generació espontània?.

    Si el dia 12 de juny a Cal Puigjaner el Sr. Joan Soler Gironés ens volia parlar d'anècdotes i miscel-lànies sense complicar-se la vida, era sobrer el primer paràgraf del títol de la conferència (El paisatge i reptes de futur), però ja que hi érem posats, el que no pot fer l'intel-lectual com especialista del què parla és fer-se el desentès i no tenir criteri o bé amagar-lo, sigui per bé o per mal. L'intel-lectual ha de fer d'intermediari social amb sabers específics per a transmetre'ls i el receptor ja decidirà si accepta aquests sabers passivament o críticament.

    Llastima, de nou una altra ocasió perduda a Olesa de discussió serena sobre temes d'interès públic (cliqueu aquí si us ve de gust).

OFRENA FLORAL A SANTA OLIVA. LA FAL-LÀCIA DE LA LAÏCITAT I LA OLESANITAT.

En les festes de Santa Oliva d'aquest any, des d'una d'aquelles cases guarnides que estan al voltant del portal que porta el nom de la patrona d'Olesa, s'ha volgut provocar la reflexió de la ciutadania olesana sobre la significació avui en dia, de l'anomenada “tradicional ofrena floral a Santa Oliva” amb un cartell que deia; “Casa agermanada amb la mesquita Santa Oliva de Tunísia”. Té lògica aquest agermanament perquè Oliva de Palerm és estimada tant pel Déu u i tri com per Alà i, per això mateix, venerada per catòlics i musulmans que, efectivament, li han dedicat a la ciutat de Tunis els uns la catedral i els altres la mesquita Jāmiʿ al-zaytūna (literalment "Mesquita de l'Oliva).

Té sentit l'actual format de l'ofrena floral de les entitats olesanes a Santa Oliva? S'hi senten interpel-lades a participar totes les entitats? S'ha de mantenir el seu caire religiós i participar-hi un consistori municipal constitucionalment aconfessional?. Només reflexiono acceptant la provocació del cartell.

Potser tenia sentit en uns temps en què Olesa de Montserrat era una vila eminentment dedicada al conreu de l'olivera, cohesionada socialment (de grat o per força) per la religió i on els temps estaven marcats pels cicles agrícoles i s'implorava supersticiosament la intercessió de la santa patrona davant el Totpoderós perquè les collites fossin propícies, però perd tot el seu sentit en una societat, no ja agrícola sinó fins i tot postindustrial, oberta, globalitzada, plural i laica (o de religiositat impostada molt sovint).

Si en nou anys de govern amb majoria absolutissima i absolutista el Bloc Olesà (aquest partit autoanomenat d'esquerra alternativa) no ha sigut capaç de desprendre's del pes de l'església catòlica, apostòlica i romana, molt menys ho ha pogut fer aquest any condicionat pel seu acord de govern amb els post post post convergents de Junts x Cat.

En efecte, de nou aquella sentència de “Catalunya serà cristiana o no serà” del vuitcentista i molt conservador bisbe Torras i Bages és transformada en “Olesa serà cristiana o no serà” i hem tornat a veure al consistori (recordem-ho, aconfessional) de la mà d'un omnipresent sacerdot catòlic presidint un acte religiós

que fa uns quants anys el primer alcalde del Bloc Olesà va qualificar de “mostra d'olesanitat”, expulsant a les tenebres i de la ciutadania olesana a musulmans, ortodoxes, presbiterians, testimonis de Jehovà, satanistes, animistes, adoradors de Manitú, ateus, etc....o a mi mateix, devot i fervent fidel del déu Bacus, potser l'únic dels déus veritables que no ha provocat cap guerra de religió.

És realment representativa de la societat d'Olesa la ofrena floral? Penso que abans podia ser-ho, però avui en dia ho dubto, potser només d'una part, segurament la de caire mes tradicional i/o folclòric, però el teixit social olesà és dinàmic, es mou, es transforma i nous elements s'hi van incorporant creant nous imaginaris col-lectius i noves línies del cel a l'horitzó i és evident que hi ha entitats i persones que no se senten, ara per ara, cridades a la participació.

Que fer? Potser dessacralitzar l'ofrena? Treure-li la solemnitat que porten de sèrie els actes oficials? Reconvertir la imatge de Santa Oliva en una gegantona que en comptes d'estar tancada i estàtica darrere d'una vidriera acompanyi lúdicament a la gent pels carrers d'Olesa en gloriosa cercavila? (alerta¡¡ no estic dient de treure-la en processó, que ens coneixem). No ho sé, però penso que cal buscar mecanismes participatius que donin protagonisme al conjunt del teixit social i no s'hagi de dependre de l'actual voluntarisme de bona fe d'uns quants, que l'ajuntament sigui només un mitjà de subvenció i que tota mena de capellans, popes, imams, xamans o bruixots es dediquin a les animes des d'un àmbit estrictament privat.
Amen

 

SANT PANTALEÓ DE NICOMEDIA, METGE I MÀRTIR I LA MÚTUA DE TERRASSA

 

Dono gràcies a Sant Pantaleó de Nicomedia, metge i màrtir, patró dels malalts, per la mercè que ens ha concedit als olesans de ser la Mútua de Terrassa (MT) qui vetlli per la nostra salut. Aquest miraculós sant m'ha obert els ulls encegats pel maligne que m'impedia veure l'abnegada tasca benefactora de la MT, fent-me caure en el nefand pecat capital de la supèrbia amb risc d'anar a l'infern de cap. Humilment i amb dolor m'aplicaré severes disciplines penitencials. M'he comprat un cilici.

Miraré d'explicar-me. Tot va començar perquè em vaig fer mal al turmell de la cama esquerra i per fer-me una ecografia, des del CAP d'Olesa m'enviaven a Terrassa quan jo demanava d'anar a Martorell; evidentment vaig posar el crit al cel (per no cansar, si voleu saber per què no vull anar a Terrassa cliqueu aquí). Un pacient treballador de la MT coneixedor dels seus intringulis, va intentar fer amb mi, pobre desconeixedor dels secrets, arcans i complexitats de la sanitat, una lloable tasca pedagògica explicant-me la impossibilitat material de fer les proves diagnòstiques a Martorell, i jo, que com Sant Pau he caigut del cavall i he vist la llum, transmeto els coneixements que em va donar als incrèduls que, com aquesta humil persona que us escriu ha fet fins ara, malparlen de la MT.

I aquí intervé providencialment Sant Pantaleó: De cop vaig veure, obcecat de mi, com aquell pacient treballador de la MT coneixedor dels seus intringulis, gairebé amb llàgrimes als ulls m'explicava que el pervers i malèvol Sistema Català de la Salut (SCS) havia imposat a la pobra MT un contracte o conveni de col-laboració lleoní que els hi prohibia derivar les proves diagnòstiques a qualsevol altre centre col-laborador que no fos la mateixa MT. Pobra gent, el seu patiment i impotència és gran, perquè són conscients dels perjudicis i molèsties que comporten a Olesa aquesta absurda situació, que, amb l'ajuntament intenten inútilment solucionar amb un SCS tancat en banda. Va seguir dient-me que podrien tirar la tovallola i abandonar, però això seria un acte de covardia que suposaria que Olesa pogués caure en mans d'empreses cobdicioses que només busquen el benefici i el lucre privat amb la sanitat pública, em deia.... Li vaig preguntar ingènuament per què no donen a conèixer a la ciutadania aquests fets, les gestions que fan conjuntament amb l'ajuntament etc. etc. etc. així tots plegats podríem fer més força, però, ambdós, sacrificats de mena, no volen atabalar a la població que ja té prou problemes, ells dos sols portaran amb resignació aquesta creu. L'altruisme de la MT no té límit.

La tristesa que reflectia aquell pacient treballador de la MT coneixedor dels seus intringulis, em va commoure fins a la tendresa. L'home va agafar tanta confiança que es va obrir a mi de tot cor. Es planyia de com la MT lamentava que no podia donar un millor servei a Olesa amb una plantilla de personal sanitari mes amplia i eficient, però és que no, no hi ha metges disponibles¡¡¡¡¡ no hi ha infermeres¡¡¡¡¡ no en trobem enlloc¡¡¡ es desesperava. I les urgències de nit? Ah, les urgències. Impossibles, qui les pagarà?, no volem veure que la MT va amb una mà al davant i l'altre al darrere?.

Vaig estar a punt d'oferir-li a aquell pacient treballador de la MT coneixedor dels seus intringulis, el mocador perquè s'eixugues les llàgrimes i em vaig prometre a mi mateix no posar-me mai més malalt per solidaritat i patriotisme olesà i aplicar-me, adaptada, la reflexió de J.F. Kennedy "No et preguntis què pot fer la Mútua de Terrassa per tu, pregunta't què pots fer tu per la Mútua de Terrassa".

Nota aclaratoria del redactor: És difícil de creure, però prometo pel poc honor que em queda, que el que aquí s'explica en allò essencial, és real, viscut en primera persona, excepte la tristesa, la desesperació i les llàgrimes del pacient treballador de la MT coneixedor dels seus intringulis, que em parlava amb la tranquil-litat d'aquell que es pren un “quinto” a la barra d'un bar mentre et diu “les coses són com són amic, Olesa cultura i tradicions”.

OLESA I EL SEU ENTORN: CURIOSITATS SOBRE MOBILITAT I SANITAT. Una proposta pedagògica a les escoles olesanes per a l'asignatura de “Coneixement del medi”.

 

Plantegeu als alumnes les següents qüestions:

- Saps que d'Olesa a Terrassa hi ha 14 Km, i d'Olesa Martorell 9Km.?

- Saps que la carretera que va d'Olesa a Terrassa és estreta i hi ha 78 revolts mentre que la que va d'Olesa a Martorell és més ampla i té només 11 revolts ?.

- Saps que d'Olesa a Terrassa hi ha 9 autobusos d'anada i 10 de tornada al dia, mentre que d'Olesa a Martorell hi ha 52 trens d'anada i 54 de tornada ?.

- Saps que viatjar d'Olesa a Terrassa és més car que viatjar d'Olesa a Martorell, sigui amb autobus, tren o taxi ?.

- Saps que una altra forma de viatjar amb transport públic d'Olesa a Terrassa és anant fins a Martorell amb els Ferrocarrils de la Generalitat i de Martorell a Terrassa amb RENFE passant per Barcelona; tot plegat aproximadament uns 65 Km ?.

- Saps que el CAP d'Olesa el gestiona la Mútua de Terrassa per concessió del Servei Català de la Salut ?.

- Saps que el CAP d'Olesa té el costum de derivar als pacients que se'ls hi ha de fer proves diagnòstiques a l'Hospital de la Mútua de Terrassa o al CAP de la Rambla d'Ègara tots dos a Terrassa ?.

- Saps que a Martorell també hi ha un hospital concertat amb el Servei Català de la Salut ?.

Exercicis

-Aneu a l'ajuntament i pregunteu al Sr. Alcalde a on creu ell que és més facil desplaçar-se quan es necessita una prova diagnostica, a Terrassa o a Martorell ?.

-Reflexioneu i discutiu a la classe:

Creus que el govern municipal té clar el que és millor per la majoria dels ciutadans i ciutadanes en tot allò que té a veure amb la sanitat pública?.

Creus que seria bo obrir un debat sobre el model sanitari que volem?.

Que cal fer per tal de no haver d'anar ni a Terrassa ni a Martorell?.

-Escriu deu vegades amb acurada cal-ligrafia la popular dita:

 “Qui no plora no mama”

 

Durant el curs els alumnes també aniran estudiant les següents lliçons magistrals impartides per experts en gestió sanitària de la Mútua de Terrassa:

-Les consultes mèdiques virtuals o telefòniques dites "no presencials" com a nou model de diagnòstic.

-La desaparició dels metges i metgesses de capçalera, gran avenç de la salut pública.

-Per què  Olesa, vila de 25000 habitants, no té ni li cal, servei mèdic d'urgències ni farmàcies de guàrdia de les 8 del vespre a les 8 del matí i dies festius?.

 Nota final: Si cliqueu aquí veureu on erem fa deu anys (quan va començar a governar el Bloc Olesà) i on som ara? De bones intencions n'esta ple l'infern. Res de nou sota el sol.