He anat al CAP d'Olesa de Montserrat dos dies seguits a fer-me unes cures d'una intervenció quirúrgica. El primer dia vaig entrar amb un apòsit (esparadrap, vol dir la paraula) impermeable que em van posar inicialment a l'Hospital de Martorell, per tal que, si em dutxes no es mulles la ferida, i en vaig sortir amb un apòsit nou però tèxtil, després de què la infermera en busques de impermeables infructuosament. No n'hi havia.
Vaig tornar l'endemà i em vaig interessar per si ja havien portat apòsits impermeables (tinc la costum de dutxarme, jo. Que voleu que us digui). Que no. I si em mullo la ferida? Miri de no mullar-se o compri'n a la farmàcia. Tot dit molt amablement, això si.
Jo comprenc que l'orgull del pobre els hi impedeix reconèixer públicament la misèria en què viuen, ha de ser dur, molt dur.
Ciutadania d'Olesa¡¡. És l'hora de la solidaritat. Fem nostra la frase de J.F. Kennedy "No et preguntis què pot fer la Mútua de Terrassa per tu, pregunta't què pots fer tu per la Mútua de Terrassa", no els abandonem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada