L'ALCALDE D'OLESA DE MONTSERRAT ANIRÀ A L'INFERN DE CAP. LA SUPÈRBIA COM A MÈTODE PER A NO CONTESTAR LES PREGUNTES DE LA CIUTADANIA.

    El papa Gregori I el Magne, allà per l'any 590, va formular i ordenar sistemàticament els set pecats capitals i va concloure que el de la supèrbia és el més greu perquè porta en si mateix el germen de tots els altres i cometre'l pot portar al pecador de cap a l'infern. La virtut cardinal que s'oposa a la supèrbia és la humilitat, i humilitat és el que li manca a l'Il-ltre Sr. Miquel Riera i Rey, alcalde d'Olesa de Montserrat per a poder-se salvar del foc etern

    Cinc mesos li ha costat al pròcer (no) contestar a una pregunta que li vaig fer per escrit (la pandèmia no permetia la presencialitat) en el Ple del proppassat mes de juliol. Cinc mesos de displicència, indiferència, paternalisme burleta...de supèrbia en definitiva.

    La pregunta era:

"Quina opinió li mereix al Sr. Alcalde el fet que el Bloc Olesà, partit que forma i dona suport al govern municipal i que està coordinat amb Catalunya en Comú, no hagi organitzat de cara a la ciutadania cap acte, acció o mobilització de suport explícit a la jornada en defensa de la sanitat pública que es va fer a Catalunya el passat 30 de juny?" (per a més informació feu clic aquí).
 

Amb la mosca darrera de l'orella, tres mesos després, a l'octubre, li pregunto..... (cliqueu sobre el vídeo)

 

     I, per fi, en finalitzar el Ple Municipal de desembre em diu desvergonyit...... (de nou cliqueu sobre el vídeo)


    Ni resposta llarga, ni curta, si no "manzanas traigo", no fos que quedes al descobert la veritable naturalesa del Bloc Olesà: impostura i falsa apariència. Aquest és el tarannà del nostre alcalde, però, que voleu que us digui, en el fons jo l'entenc pobre home, té mala peça al teler. Ha de ser complicat per a l'Il-ltre Sr. estar a missa i alhora repicar campanes, intentar justificar l'injustificable, fer equilibris per a no trencar consensos contradictoris interns al si del Bloc Olesà (poti-poti d'ideologies i pensaments, segons el seu exalcalde Sr. Salvador Prat) i seguir enganyant al soci Catalunya en Comú, a qui ja se li està pansint el lliri que fa temps porta a la mà, incomplint de forma reiterada "l'acord escrit en el qual nosaltres subscrivim plenament la ideologia de progrés i d'esquerra, i hi ha un intercanvi de col-laboració quan arriben eleccions, siguin locals, catalanes o estatals." segons les paraules del Sr. Riera a Punt Diari (feu clic aquí que n'hi ha per donar i vendre).

    Sincerament, ateu com soc en aquests moments m'agradaria ser creient i oferir les meves oracions per a la salvació de l'ànima del Il-ltre. Sr. Miquel Riera i perquè Nostrosenyor li doni la virtut de la humilitat. Amén.

NO ÉS LA PANDÈMIA. EL PROBLEMA DEL CAP D'OLESA DE MONTSERRAT VE DE LLUNY

El primer consistori democràtic de Sant Feliu de Llobregat i dirigents socials encapçalant el 1979 la manifestació unitària reclamant l'ambulatori. (Font: "Sant Feliu de Llobregat. Identitat i Historia", 2002)

    Ja fa més de deu anys, el dijous dia 14 de 2011 va haver-hi una manifestació a Olesa de Montserrat. La resposta ciutadana a la convocatòria de "Assemblea Justícia Social" contra les conseqüències de l'ERO de Mútua de Terrassa al CAP d'Olesa de Montserrat (pel cap baix, eliminació de l'atenció d'urgències a les nits i caps de setmana) va ser prou bona, es va fer un llarg recorregut pels carrers i es va fer veure a molta gent. Per mesurar d'alguna manera, em penso que no m'equivocaria gaire si digués que els manifestants haguessin omplert el Teatre de la Passió.

    Jo hi era. I ara que?, li vaig preguntar en acabar, a un regidor del Bloc Olesà membre del govern municipal. Vam coincidir que caldria donar continuïtat, organització i eficàcia al bon treball iniciat per "Assemblea Justícia Social" i sense protagonismes de ningú, anar urgentment cap a la concreció d'una plataforma amplíssima i organitzada del teixit social (de tota mena: associatiu, recreatiu, cultural, polític, sindical....) olesà per a donar forma i contingut al "front comú" i poder arribar "fins a on faci falta" contra unes mesures "que perjudicaria greument l'atenció sanitària a prop de 24.000 persones" com va anunciar l'aleshores alcalde d'Olesa Sr. Salvador Prat del Bloc olesà. Les paraules entre cometes són textuals de l'alcalde Prat dites el 2011. Insisteixo en el 2011.

    Deu anys després, a Olesa de Montserrat es continua perjudicant greument l'atenció sanitària de, no prop de 24.000, sinó ja prop de 25.000 persones, perquè seguim sense serveis sanitaris i farmacèutics d'urgències, no hi ha coordinació fiable entre el CAP d'Olesa i el servei hospitalari de referència a Martorell, manca personal mèdic i sanitari mentre la gestió sanitària privada de la Mútua de Terrassa prima l'ús dels seus propis centres en comptes dels més propers a Olesa. Deu anys després continua governant el Bloc Olesà sense solució de continuïtat, ha sigut alcaldessa la Sra. Pilar Puimedon i ara l'alcalde és el Sr. Miquel Riera, i les relacions de l'ajuntament amb la Conselleria de Sanitat i la Mútua de Terrassa manquen de resultats i s'han limitat a frases fetes en condicional: "ens han dit que...", "ho estudiaran...", "miraran de....", "si tinguéssim competències....", "la pandèmia...". Mentre, el Bloc Olesà, suposat partit d'esquerra alternativa, radicalment democràtic i participatiu que dona suport al govern municipal, s'ha oblidat d'aquell "front comú" i de l'"arribar "fins a on faci falta" de fa deu anys; fins i tot ha sigut incapaç de donar suport i participar en la jornada de lluita per la sanitat pública del proppassat 30 de juny a on era cridat pel pacte escrit que té amb Catalunya en Comú (de nou incomplert).

    Per recuperar el que hem perdut, penso que és important en aquest moment i situació concreta tornar a l'esperit del 2011 i crear aquest procés de participació i mobilització ciutadana amb el clar lideratge d'un alcalde i un consistori net d'hipoteques que com una mena de "primum inter pares" (primer entre iguals) ho impulsi. Complicat, però, amb un govern municipal i un Bloc Olesà al·lèrgic al teixit associatiu i una oposició acrítica i apagada.

    Permeteu-me que faci memòria de les mobilitzacions que vaig viure a Sant Feliu de Llobregat el 1979 per aconseguir el primer ambulatori de la ciutat. Les plataformes ciutadanes van protagonitzar una lluita en complicitat directa i sense fissures amb el primer consistori democràtic, l'alcalde Francesc Baltasar no va dubtar a encapçalar les manifestacions i la ciutadania no va dubtar a acompanyar al seu alcalde, fent pressió, als processos de negociació que es van produir. Amb èxit per cert.

    Modestament, opino que aquest és el camí.

OLESA DE MONTSERRAT PATRIMONI DE LA HUMANITAT

 

"Arte povera". Matalasos i paret (2021, tela sobre ciment)

El desembre del 2000, al número 102 de la desapareguda revista L'Opinió d'Olesa vaig publicar aquest escrit que malgrat els vint-i-un anys que té em sembla que està fresc com una rosa.

OLESA DE MONTSERRAT. UN MUSEU AL CARRER

  Olesa de Montserrat no es pot resignar a ser coneguda només per La Passió.; la globalització també afecta a la cultura i cal donar-nos un aire de modernitat que el drama sacre no és capaç de transmetre. Per això fa temps el nostre ajuntament, amb la prudència que caracteritza als bons gestors, de mica en mica, sense presses per a no provocar reaccions indesitjables de patums intel-lectuals encarcarades, està impulsant una agosarada política d'imatge cultural que de segur esdevindrà marca de la nostra vila.

  

El gran repte que s'ha imposat és transformar el municipi en una mostra permanent d'una de les corrents més avantguardistes, informals i revolucionàries de l'art contemporani: L'anomenat “ART POBRE”. Aquest concepte neix com a reacció al mòn tecnològic i es caracteritza per la utilització de materials considerats tradicionalment no aptes per a l'expressió artística, en un intent d'ampliar les possibilitats de percepció estètica de l'espectador, tot convertint-los en protagonistes principals de l'obra en dotar-los de noves propietats plàstiques que fins ara no havien tingut. Es trenca d'aquesta manera amb una “visió mística de l'art com a entitat superior i hegemònica a favor d'una concreta crítica del sistema interior i exterior” en paraules del seu teòric Germano Celant.

(2021)

    Així doncs, dintre d'aquesta operació cultural i d'imatge de gran volada, els olesans hem vist com per tot el casc urbà s'hi han instal-lat grans escultures que utilitzant butaques, cadires i diversos mobles vells, televisors, rentadores, somiers i matalassos, sacs de runa, vaters i bidets trencats etc. han creat tot un nou “look” que dona a Olesa un aire de modernitat, lluny de la carrincloneria que fins ara havia dominat. S'ha procurat no discriminar a cap barri i aquestes mostres d'”Art Povera”, com s'anomena d'origen aquest corrent artístic, les trobem a Les Planes, Sant Bernat, Nucli Antic etc., evitant qualsevol mena d'elitisme i formant-se en l'entorn urbà una perfecta simbiosi entre l'efímer de la matèria rebutjada per l'home, paradigma de depredador, i la seva transsubstanciació en objecte expressiu.

(2021)

   Tothom ha fet seu aquest repte. D'aquesta manera Olesa s'ha transformat en una contínua “performance” a on els ciutadans més desinhibits, seguint l'exemple municipal actuen i fan de qualsevol objecte obres d'art “minimalistes” deixant per terra artístics papers arrugats, paperines enllardades, bosses de plàstic, closques de pipes o, en un “súmmum” d'expressivitat artística, fent cagar els gossos al mig de les voreres, cagarades que altres trepitgen amb delit, de manera que els seus moviments, salts i imprecacions formen una coreografia, que es transforma en una mena de dansa ritual iniciàtica d'una força plàstica que ni la Fura dels Baus ha estat capaç de superar. En definitiva, un poble convertit en museu permanent però, paradoxalment, en constant canvi, és el resultat d'aquesta imaginativa i encertada iniciativa.

    Olesa de Montserrat ha de donar a conèixer aquest patrimoni únic i irrepetible, perquè pot ser una font de creació de riquesa si se'n fa una promoció adequada i agosarada. Per això L'OPINIÓ llença la campanya “OLESA PATRIMONI DE LA HUMANITAT”. Que tenen les esglésies de la Vall de Boí, les restes romanes de Tarragona que no tingui la nostra fantàstica col-lecció d'”Art Pobre”?. Envieu-nos les vostres adhesions. Gràcies.

El Germà Petit del Capitán Trueno

Crític d'art de L'OPINIÖ

 

“DEIXI-HO AL CONTENIDOR NÚMERO 1”

 

Tragicomèdia en Un acte i tres quadres sobre la deixalleria municipal d'Olesa de Montserrat.

Repartiment: -Usuari olesà de la deixalleria municipal.

                      -Empleat de l'empresa Àurea que gestiona la deixalleria municipal.

                      -Dos o tres figurants (depèn del pressupost) que escombrin i llencin 

                          deixalles als contenidors.

ACTE ÚNIC. QUADRE PRIMER.

(L'acció se situa a la deixalleria municipal d'Olesa de Montserrat a l'escenari en primer pla trobem una finestra tancada per un vidre, darrere de la finestra se situarà l'empleat i davant l'usuari que es parlaran cridant perquè el vidre impedeix que s'escoltin bé).

Usuari.- Bon dia tingui.

Empleat.- Que¡¡¡

Usuari.- Que bon dia tingui¡¡¡

Empleat.- Ah¡¡ és que no el sento bé. Bon dia. Que porta¡¡¡

Usuari.- De tot, paper, vidre, plàstics i llaunes, oli...¡¡¡

Empleat.- El paper al contenidor número 1, el vidre a.....¡¡¡ (l'usuari el talla)

Usuari.- Si, si, no pateixi, he vingut altres vegades. Gràcies ¡¡¡. Vaig fent jo¡, eh¡¡

Empleat.- Faci, faci¡¡¡

ACTE ÚNIC. QUADRE SEGON

(En primer pla de l'escenari s'haurà situat un contenidor que tindrà pintat un número 1 ben gran, ple a vessar de tota mena de deixalles -paper, plàstics, runa, poda, un sofà, etc.-. L'usuari porta  un contenidor domèstic ple de diaris i revistes velles per llençar que deixa al seu costat dret, mentre, a l'esquerra de l'escenari un figurant estarà escombrant el terra. Quan el traspunt ho indiqui entrarà en escena un nou figurant representant un altre usuari).

Usuari.- (dirigint-se al figurant que escombra) Bon dia, m'han dit que aquest és el contenidor del paper i que el  llenci aquí, però veig que hi ha de tot a dins. Vol dir que ho faig bé això?.

Figurant 1.- Si home sí. És que avui s'han emportat el contenidor del paper que ja estava ple i hem posat aquest aquí perquè no n'hi havia un altre, sap?.

Usuari.- No n'hi ha cap altre?

Figurant 1.- No, no, s'han emportat el que estava ple i no n'han deixat cap més, ja li he dit.

(l'usuari amb cara d'emprenyat va llençant el paper dintre del contenidor, mentre entra en escena el Figurant 2 que sense dir res llença tres o quatre galledes que havien contingut pintura i seguidament fa mutis per on ha vingut).

ACTE ÚNIC. QUADRE TERCER

(Tornem al mateix decorat i situació dels personatges que al primer quadre. Recordem que quan parlen han de cridar per sentir-se).

Usuari.- Que, eh¡¡¡. Molt fer l'ajuntament sessions informatives ensenyant-nos com s'ha de reciclar i jornades participatives de pa sucat amb oli sobre eficiència en la gestió domèstica dels residus, renyant-nos perquè no ho fem bé i no som solidaris i quan ho hem aprés, aquí a la deixalleria ho barregeu tot mentre els ciutadans treballem per les putes portant-ho tot ben arregladet de casa. Quins collons¡¡¡¡

Empleat.- Bueno, al centre de reciclatge a on va a parar tot, ho tornen a seleccionar. A més, sinó vol venir, pot deixar-ho als contenidors que deu tenir al costat de casa.¡¡¡¡

Usuari.- Quins contenidors?, aquells que deixen a metro i mig de les finestres de les cases i que cremen de nit?

(l'usuari fa mutis mentre per la megafonia sona el bolero “No me vayas a engañar” cantat per Antonio Machin)

TELÓ

NB. Obra teatral  basada en fets reals succeïts el 7-12-2021, que ofereixo per estrenar al Teatre de la Passió (mai un nom havia sigut tan adient).