dilluns, 27 de gener del 2020

ILLA DE VIANANTS, SEGURETAT JURÍDICA I LA DONA DEL CÈSAR





Dues notes prèvies: 1) Vagi per endavant i per evitar equivocs interessats, que sóc partidari de l'illa de vianants del Nucli Antic d'Olesa de Montserrat, i 2) pels antecedents que ajudin a comprendre aquest escrit podeu anar a http://mobiols.blogspot.com/2020/01/com-ho-farem-els-residents-al-nucli.html.


Al darrer Ple Municipal vaig preguntar a l'alcalde quina solució pensava donar l'equip de govern del Bloc Olesà-JuntsxCat, dintre de la legalitat de la Llei de Procediment Administratiu i mes enllà del copet a l'esquena al veí preocupat dient-li "no pateixis, que no passarà res", a les 650 denegacions presumptes per silenci administratiu d'accés amb vehicle al Nucli Antic.



Quan es respon per peteneres i, a sobre, t'acusen de propiciar confusionisme és obligada una rèplica que qui té la paella pel mànec no sempre té la voluntat de donar-te.



L'Il-ltre Sr. Alcalde sap que no parlem de si la implementació de l'illa serà beneficiosa per fer la vida més fàcil als vianants, que sens dubte ho serà, etc.; parlem del procediment administratiu i si aquests és segur i garantista per a la ciutadania.



L'article 3 del Codi Civil ens diu que les normes s'interpretaran segons el sentit propi de les seves paraules i a les bases d'implementació de l'illa de vianants es diu fil per randa, que "el termini legal de resolució és de tres mesos, a comptar des de l'endemà de la petició d'autorització registrada a l'Ajuntament. La persona autoritzada serà notificada per Resolució de l'Alcaldia. Finalitzat el termini de resolució, l'efecte del silenci administratiu és negatiu", i ja deien els romans que quan una llei és clara i inequívoca no calen interpretacions; i resulta que, pel cap baix, hi ha 650 sol-licituts que no han sigut resoltes per l'alcaldia dins de termini i, per tant, aquest silenci al ser negatiu s'ha d'entendre com una denegació presumpta per a poder accedir amb vehicle al nucli antic olesà. I això és així, agradi o no, mentre no s'arregli per les vies que la llei estableix, que en cap cas pot ser la simple explicació tranquil·litzadora i condescendent del Il-ltre Sr. Alcalde ja que això darrer no ho contempla la llei.



Un dels grans avenços de la civilització és la prohibició de l'arbitrarietat i l'assentament de la seguretat jurídica i així ho recull l'Article 9. 3. de la Constitució, i la ciutadania ha de tenir la garantia de què no està sotmesa al caprici del funcionari de torn i aquest, alhora, ha de tenir la garantia de què els seus actes estan perfectament lligats a la legalitat sense cap mena de dubte.



Segurament no hi haurà problemes, confiem-hi, però el Bloc Olesà, martell contundent i inflexible de la ineficiència municipal quan estava a l'oposició, per coherència ha de ser molt curós en les formes perquè com diu la vella dita "la dona del Cèsar no només ha de ser honesta sinó que a més a més ho ha de semblar".



Ah¡¡ hi insisteixo: encara que no ho vulgui veure l'Il-ltre Sr. Alcalde, hi ha 650 ciutadans i ciutadanes que el dia 2 de febrer no podran accedir al nucli antic amb el seu vehicle, altra cosa és que es faci la vista grossa. 

dimecres, 8 de gener del 2020

COM HO FAREM ELS RESIDENTS AL NUCLI ANTIC D'OLESA DE MONTSERRAT PER ACCEDIR-HI AMB VEHICLE QUAN CALGUI?


Si ningú ho arregla, a partir de l'1 de Febrer l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat no em permetrà entrar al meu carrer amb el meu vehicle. M'ha denegat l'autorització per accedir amb vehicle a l’illa de vianants del Nucli Antic d’Olesa de Montserrat i això que reuneixo tots els requisits que exigits a les Bases reguladores de l’atorgament d'una autorització fixa (http://www.olesademontserrat.cat/files/doc26415/bases-implementacio-illa-de-vianants-nucli-antic-set-2019.pdf ): sóc persona resident empadronada a la zona restringida del nucli antic i titular d'un habitatge, amb vehicle empadronat dins la zona restringida i estic al corrent de pagament de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica al municipi d’Olesa de Montserrat.

És veritat que l'Ajuntament no m'ho ha dit de forma expressa per escrit, sinó per silenci que és una forma legal de respondre. Resulta que la Base 6 determina que “el termini legal de resolució és de tres mesos, a comptar des de l’endemà de la petició d’autorització registrada a l’Ajuntament. La persona autoritzada serà notificada per Resolució de l’Alcaldia. Finalitzat el termini de resolució, l'efecte del silenci administratiu és negatiu”.

Com que vaig presentar la sol-licitut d'autorització el 4 d'octubre de 2019 es va acabar el termini per a resoldre el 7-1-2020 i com que no he rebut Resolució de l'Alcaldia he d'entendre denegada la sol-licitut per entrar en joc el silenci administratiu negatiu. He hagut de presentar recurs, i com em consta que encara no s'ha resolt cap sol-licitut de les que s'ha exigit als veïns del Nucli Antic, doncs tots deuen estar en la meva mateixa situació: una denegació massiva d'autoritzacions per accedir amb vehicle a l’illa de vianants del Nucli Antic d’Olesa de Montserrat en aplicació de la Base 6.

L'Ajuntament té constància a través de l'impost sobre vehicles de tracció mecànica dels residents i vehicles del Nucli Antic i legalment les administracions no han de demanar als ciutadans les dades de què ja disposen. Així doncs ¿No hagués sigut mes senzill i còmode pel ciutadà informatitzar aquests vehicles i autoritzar-ne l'accés sense més tràmit i limitar les sol-licituts d'autoritzacions només als que ho necessitin temporalment?, o bé ¿no s'hagués pogut considerar el silenci administratiu com a positiu i estalviar-se el col-lapse de resolucions que s'hi ha produït?.

Si ningú ho arregla a partir del dia 1 de febrer legalment cap vehicle, ni els dels propis veïns, podrà entrar al Nucli Antic d'Olesa i si ho fa podrà ser multat. Quina inseguretat jurídica per a la Policia Municipal i pels veïns.


dissabte, 4 de gener del 2020

EL CAS DELS ESPERITS DEL CONVENT ABANDONAT O COM L'EQUIP DE GOVERN DEL BLOC OLESÀ SE'N FOT DE LA CIUTADANIA.

L'INQUIETANT FENOMEN LUMÍNIC AL PATI DE LES PAÜLES


El vespre del dissabte 14 de desembre de 2019 em vaig adonar d'un estrany fenomen: El pati del convent de les Germanes de la caritat de Sant Vicenç de Paul del carrer de Santa Oliva, abandonat fa tres mesos i ara de propietat municipal, estava enigmàticament il-luminat i per entremig dels llistons d'una persiana també hi sortien insòlits fils de llum del seu interior. Mig espantat pel que semblava un fet paranormal vaig avisar a la policia municipal que, potser tan espantats com jo, en comptes d'acostar-s'hi a veure que passava em van dir que ja passarien comunicació de l'incident a la regidoria d'Habitatge (?). La cosa devia ser per cagar-se de por -potser animes en pena o esperits pul-lulaven per les buides estances- perquè ningú va venir i tenir collons d'entrar a l'edifici...... I les lluns enceses, dia i nit, en un espai immens i silenciós, lúgubre.

Cinc dies després, el dijous 19 de desembre, tot seguia igual i en el darrer Ple Ordinari Municipal de l'any, al torn d'intervenció del públic, vaig explicar l'inquietant fet i el regidor d'Habitatge Sr. Jordi Martínez, alhora responsable de la policia municipal, va negar ser el responsable de l'edifici, conèixer res del que li deia i que l'eficaç policia no li havia comunicat cap incidència relacionada amb el que li exposava. Ni el Sr. Alcalde ni cap altre regidor present va badar boca fent-se responsable del casalot abandonat. Un calfred em va recórrer l'espinada; així doncs ¿potser un dels esperits del veí convent s'havia introduït al meu telèfon fent-se passar per policia?.

A hores d'escriure això no sé si l'ajuntament està buscant algun medium o exorcista que expliqui el succés i expulsi els esperits o els hi doni el repós que necessiten, però les llums porten enceses 22 dies o 528 hores a costa de l'erari municipal.

Ara posem-nos seriosos. És evident que alguna o algunes persones, autoritzades o no, amb clau o sense, van entrar dins del convent i es van oblidar d'apagar els llums. Ara em direu que no n'hi ha per tant, que el cost de l'energia elèctrica consumida és la xocolata del lloro dins de la despesa municipal, i us puc donar la raó. Peró el que de debó m'emprenya és que la policia municipal em prengui el pèl i que passi olímpicament i, si haig de fer cas al Facebook, sistemàticament de les comunicacions i denuncies ciutadanes i, sobretot, el que m'emprenya més és el tansemenfotisme del govern municipal del Bloc Olesà, que s'omple la boca de participació i col-laboraciò ciutadana i quan hi col-labores se'n riu. ¡¡Ah “bueno”, és el torracollons del Martí. No passa res, ja el coneixem aquest !!.

Ah¡¡ Com enyoro les monges, les meves bones veïnes. Quan elles hi eren l'ajuntament els hi arreglava els problemes en un plis plas, les mimava.