No feia gaire que vivíem a Olesa de Montserrat. Un paper que algú havia deixat per sota de la porta ens convidava a tots els veïns a reunir-nos a la Placeta de Santa Oliva per parlar del "misteri de l'hort" i vaig pensar que a algú li havien fotut les albergínies, els pebrots o els carbassons, vés a saber. S'hi havia d'anar per estar al cas i veure si la família podíem ajudar d'alguna manera, i allà que hi vam anar el meu sogre i jo.
-El
senyor rector diu que hauríem d'organitzar-nos pel "misteri de
l'hort".
-Les
hortalisses els hi han robat al senyor rector?, vaig preguntar.
Llavors van veure que als nous se'ls hi havia d'explicar de què anava tot plegat perquè estaven ben perduts. Ens van explicar que es tractava de recuperar la "tradició" olesana d'exposar els passos o imatges que per Setmana Santa representaven escenes de la passió de "Nostre Senyor Jesucrist", que s'havia perdut el 1969, i que al carrer de Santa Oliva es concretava en l'anomenat "Misteri de l'oració de l'hort".
Així doncs, aclarit el "misteri" (amb minúscula), s'havia d'organitzar una mena de confraria i nomenar algú que la presidís i tirés endavant l'exposició del "Misteri" (en majúscula). Ningú volia atendre càrrec tan honorífic i al final els dits em van assenyalar a mi. Vaig agrair la confiança però, per honestedat amb mi mateix i la resta dels assistents, que jo suposava devots veïns, no podia acceptar un càrrec religiós per la meva condició de descregut (vaig començar bé a Olesa). Quina bestiesa¡¡ em van dir. Que no feia falta creure en res. Que era una "tradició". Que sempre s'havia fet de joves i seria bonic recuperar-la. Deixa't estar d'hòsties home¡¡. No em vaig deixar convèncer.
Fins
aquí l'anècdota.
Que els Misteris tenen un caràcter religiós catòlic és indubtable perquè s'exposen imatges pròpies d'aquesta confessió. Ara bé, s'ha de ser creient o no per participar de l'esperit dels Misteris d'Olesa? Ja heu vist que uns em van dir que no i molts m'ho continuen dient encara, i m'ho crec; però, amb els meus ulls de descregut i, em penso, fins i tot amb els d'algun cristià, veig que no deixa de ser un retorn nostàlgic i acrític, vint-i-cinc anys després, a una mostra del nacional catolicisme per part d'algunes persones que els van viure a la seva infantesa i/o joventut
.
Només
cal veure la pàgina web del "Col·lectiu Misteris d'Olesa"
per donar-nos'en comte quan s'hi escriu: "L'any 1969 amb les
noves directrius que es van aprovar en el Concili Vaticà II i també
per la decisió consensuada d'alguns sacerdots de la Diòcesi de
Barcelona entre els quals hi havia el de la Parròquia d'Olesa, Mn.
Jaume Serrano, deixaren d'exposar-se al públic els nostres Misteris,
igual que deixaren de fer-se les processons a la nostra vila, entre
elles la de Setmana Santa, que van quedar en l'oblit durant dues
llargues dècades.". O quan el rector de l'església catòlica
d'Olesa hi escriu que "Molta gent va témer, fa uns anys, que
l'influx conjugat amb una secularització de la societat i de la
cultura, i les reformes de Concili Vaticà II, anessin afeblint el
fervor del poble, protagonista d'aquestes manifestacions. Gràcies a
Déu, això no ha estat així a Olesa de Montserrat.".
 |
| Divendres Sant (Olesa de M., 1962). Font: L'Abans |
Es veritat que del 1969 al 2017 ha plogut molt, però si aprofitant-se de la involució que va iniciar el Papa Joan Pau II, es vol tornar a la religiositat, anterior al Concili Vaticà II, d'una Espanya negra dominada pel franquisme, a mi em fa por pel caràcter totalitari d'aquell catolicisme. Però ja s'ho faran, els qui hi volen tornar perquè s'ho creuen i els qui ho accepten sense criteri per quedar bé davant vés a saber qui, o els hi fa gràcia recuperar la "tradició"; afortunadament i contràriament el 1969 cadascú es lliure de creure o fer el que vulgui (si mes no de dret, de fet és més discutible), això si, sempre que no es vulgui imposar al demès de forma clara o amb subterfugis.
Però no parlo de totalitarisme i subterfugis en va, sinó perquè, i torno a la web del "Col·lectiu Misteris d'Olesa", el rector catòlic es permet dir que "Cal que, en visitar aquests Misteris, fem pregària en bona sintonia amb Jesús i amb tota la comunitat cristiana, en definitiva, amb tot Olesa de Montserrat, que, fidel a les seves tradicions, ha fet possible que arribi fins als nostres dies aquesta bonica tradició" . De debò pensa el dirigent de l'església catòlica a Olesa que els 23.000 i escaig olesans som tots cristians? Així ho diu. No hi ha olesans musulmans, ni testimonis de Jehovà, ni protestants i molt menys agnòstics o ateus. Tots, tots¡¡ els olesans són catòlics practicants de missa dominical que es creuen i coneixen, fil per randa, els dogmes de la Santíssima Trinitat, la Immaculada Concepció, la Infal·libilitat Papal (quan parla assegut) .... i per tan fervorosos seguidors de la Ruta dels Misteris. Per favor a mi que no m'hi barregi. Els respecto i passo pacientment l'anomenada Setmana Santa, però demano el mateix respecte..
A partir d'aquest axioma tot és justificable, fins i tot que l'ajuntament, que s'ha manifestat oficialment laic o aconfessional (és veritat que quasi bé per força, com si no hi estès constitucionalment obligat), hagi declarat els Misteris festa d'interès local, això si, amb el miratge de què una festa tan arrelada a l'imaginari col·lectiu és visitada per tota una multitud de persones vingudes d'arreu i porta innombrables beneficis econòmics al comerç local. M'ho hauran d'explicar perquè jo, que tinc el "Misteri de l'Hort" al costat de casa, sempre hi veig la mateixa gent, persones olesanes cada any una mica més velles entrant i sortint en un monòton ritual que s'ha de fer any rere any.
Que
voleu que us digui, i ja perdonareu aquest pobre descregut, però em
fa l'efecte que amb l'excusa d'un suposat benefici col·lectiu, es
vol subvencionar amb diners públics uns olesans electoralment
interessants, que tenen tot el dret a manifestar les seves
conviccions religioses, interessades o no, però que no deixen de ser personals. Per això penso que el que no es pot fer és
vendre amb diners públics l'espectacle i la impostura d'una suposada fe massiva per
amagar la realitat d'una Olesa que gairebé no practica la
religiositat de la fe catòlica. Com a tot arreu.
Ja ho he dit.
