El dimecres 30 de juny,
moviments socials i veïnals amb el suport de sindicats, col-lectius
professionals sanitaris i forces polítiques d'esquerres es van
mobilitzar a tot el territori català per a defensar la sanitat
pública, retornar a la normalitat i millorar el funcionament dels
CAPs, fonament de l'atenció sanitària primària. El Bloc Olesà
(BO), aquest partit autoanomenat d'esquerra alternativa i precursor
del 15M, en, infeliç, expressió radiofònic-propagandística del regidor Jordi
Martínez, ni hi era, ni se l'esperava.
El partit que governa
Olesa de Montserrat no hi era, malgrat que als problemes que pateix
la sanitat pública en general a la nostra vila s'hi afegeixen els
propis de la dependència de la Mútua de Terrassa. A les
reivindicacions generals de recuperar visites presencials, reobrir
consultoris, millorar les condicions laborals del personal sanitari o
dedicar el 25% del pressupost a l'assistència sanitària primària,
aquí cal afegir que no s'obligui a l'usuari del servei públic a
anar a Terrassa, si no vol o pot, a fer-se proves diagnòstiques,
agilitzar i optimitzar el servei enllaçant el sistema informàtic
del CAP d'Olesa amb el de l'hospital de referència a Martorell,
recobrar la figura del metge de capçalera i el dret a triar
facultatiu que reconeix la llei i recuperar el servei d'urgències
mèdic i farmacèutic les 24 hores de cada un dels set dies de la
setmana.
Onze anys de govern
municipal amb majoria absolutissima i absolutista i ara en coalició
amb la dreta post, post, post convergent de Junts x Cat t'enlluernen
i el BO potser s'ha cregut que ha creat la més perfecta de les
societats (fent-li la competència a la Església Catòlica, Apostòlica
i Romana, que ja és dir) i que gràcies a ells la ciutadania olesana
gaudeix de forma innata i natural d'un estat de benestar físic,
mental i social complet (així defineix l'OMS la salut).
La trista i prosaica
realitat és que el BO és presoner de les seves circumstàncies.
Partit paternalista, es mou malament en la mobilització social i
pensa que tot s'arregla amb la seva intervenció providencial davant
els poders reals, i quan fracassa, genera passivitat, desencís i
frustració, sent incapaç de crear condicions que portin debat i
resposta crítica ciutadana. Exemple: Vaig preguntar a l'Il-ltre Sr.
Alcalde Miquel Riera si creia lògic i raonable que un municipi amb
25.000 habitants no disposes de serveis d'urgències mèdiques i
farmacèutiques en període nocturn i dies festius, i quines accions
i mobilitzacions s'han fet des del
2011 fins ara i quins plans tenia l'ajuntament. Resposta: “Hem
defensat, defensem i defensarem que es tornin a obrir les
urgències,..... però no és competència nostra.
(Collons¡¡¡ tampoc era competència municipal proporcionar locals
per obrir col-legis electorals l'1 d'Octubre del 2017 i es va
fer¡¡¡.). Ens hem reunit diverses vegades amb la
Generalitat...però no és possible la recuperació dels serveis
d'urgències. Farem una Taula de Salut Municipal”...ja
veurem...potser, ...a lo millor.....pilotes
fora¡¡ I quan hi ha hagut la possibilitat d'obrir un
debat ciutadà sobre la sanitat pública a Olesa que culminés
coincidint en una jornada de lluita a tot Catalunya com la del dia 30
de juny, el BO es fa l'orni i fuig d'estudi. Definitivament, el BO no
vol cabòries, vol tranquil-litat perquè li fa por la mobilització
social.
L'impostor BO ha tornat a
deixar en precari a Olesa de Montserrat al seu soci Catalunya en
Comú, que ha donat tot el seu suport a la mobilització per la
sanitat pública del dia 30 de Juny, incomplint de forma descarada
una altra vegada l'acord de col-laboració que van subscriure el
2019. I és què al BO no li demaneu gaire més enllà de fer
folklore i actes propagandístics suposadament progressistes que
permetin fer-se la fotografia.
Però la ciutadania
necessita molt més que això. Si es governa des de l'esquerra
alternativa de debò, cal fer govern i gestió diària però, alhora,
lluitar per a millorar les condicions de vida de la majoria de la
població, no des dels despatxos i acceptant passivament el que
vingui, sinó braç a braç amb el teixit veïnal i social, confiant
en ell, fent-lo hegemònic en la direcció d'aquesta lluita. Però el
Bloc Olesà està incapacitat per a fer-ho, perquè va néixer,
precisament, de la desfeta programada d'aquest teixit veïnal i
social. La seva mort era condició necessària per a la seva vida.
