EL BLOC OLESÀ NI HI ERA, NI SE L'ESPERAVA.

 

   

    El dimecres 30 de juny, moviments socials i veïnals amb el suport de sindicats, col-lectius professionals sanitaris i forces polítiques d'esquerres es van mobilitzar a tot el territori català per a defensar la sanitat pública, retornar a la normalitat i millorar el funcionament dels CAPs, fonament de l'atenció sanitària primària. El Bloc Olesà (BO), aquest partit autoanomenat d'esquerra alternativa i precursor del 15M, en, infeliç, expressió radiofònic-propagandística del regidor Jordi Martínez, ni hi era, ni se l'esperava.

    El partit que governa Olesa de Montserrat no hi era, malgrat que als problemes que pateix la sanitat pública en general a la nostra vila s'hi afegeixen els propis de la dependència de la Mútua de Terrassa. A les reivindicacions generals de recuperar visites presencials, reobrir consultoris, millorar les condicions laborals del personal sanitari o dedicar el 25% del pressupost a l'assistència sanitària primària, aquí cal afegir que no s'obligui a l'usuari del servei públic a anar a Terrassa, si no vol o pot, a fer-se proves diagnòstiques, agilitzar i optimitzar el servei enllaçant el sistema informàtic del CAP d'Olesa amb el de l'hospital de referència a Martorell, recobrar la figura del metge de capçalera i el dret a triar facultatiu que reconeix la llei i recuperar el servei d'urgències mèdic i farmacèutic les 24 hores de cada un dels set dies de la setmana.

    Onze anys de govern municipal amb majoria absolutissima i absolutista i ara en coalició amb la dreta post, post, post convergent de Junts x Cat t'enlluernen i el BO potser s'ha cregut que ha creat la més perfecta de les societats (fent-li la competència a la Església Catòlica, Apostòlica i Romana, que ja és dir) i que gràcies a ells la ciutadania olesana gaudeix de forma innata i natural d'un estat de benestar físic, mental i social complet (així defineix l'OMS la salut).

    La trista i prosaica realitat és que el BO és presoner de les seves circumstàncies. Partit paternalista, es mou malament en la mobilització social i pensa que tot s'arregla amb la seva intervenció providencial davant els poders reals, i quan fracassa, genera passivitat, desencís i frustració, sent incapaç de crear condicions que portin debat i resposta crítica ciutadana. Exemple: Vaig preguntar a l'Il-ltre Sr. Alcalde Miquel Riera si creia lògic i raonable que un municipi amb 25.000 habitants no disposes de serveis d'urgències mèdiques i farmacèutiques en període nocturn i dies festius, i quines accions i mobilitzacions s'han fet des del 2011 fins ara i quins plans tenia l'ajuntament. Resposta: “Hem defensat, defensem i defensarem que es tornin a obrir les urgències,..... però no és competència nostra. (Collons¡¡¡ tampoc era competència municipal proporcionar locals per obrir col-legis electorals l'1 d'Octubre del 2017 i es va fer¡¡¡.). Ens hem reunit diverses vegades amb la Generalitat...però no és possible la recuperació dels serveis d'urgències. Farem una Taula de Salut Municipal”...ja veurem...potser, ...a lo millor.....pilotes fora¡¡ I quan hi ha hagut la possibilitat d'obrir un debat ciutadà sobre la sanitat pública a Olesa que culminés coincidint en una jornada de lluita a tot Catalunya com la del dia 30 de juny, el BO es fa l'orni i fuig d'estudi. Definitivament, el BO no vol cabòries, vol tranquil-litat perquè li fa por la mobilització social.

    L'impostor BO ha tornat a deixar en precari a Olesa de Montserrat al seu soci Catalunya en Comú, que ha donat tot el seu suport a la mobilització per la sanitat pública del dia 30 de Juny, incomplint de forma descarada una altra vegada l'acord de col-laboració que van subscriure el 2019. I és què al BO no li demaneu gaire més enllà de fer folklore i actes propagandístics suposadament progressistes que permetin fer-se la fotografia.

    Però la ciutadania necessita molt més que això. Si es governa des de l'esquerra alternativa de debò, cal fer govern i gestió diària però, alhora, lluitar per a millorar les condicions de vida de la majoria de la població, no des dels despatxos i acceptant passivament el que vingui, sinó braç a braç amb el teixit veïnal i social, confiant en ell, fent-lo hegemònic en la direcció d'aquesta lluita. Però el Bloc Olesà està incapacitat per a fer-ho, perquè va néixer, precisament, de la desfeta programada d'aquest teixit veïnal i social. La seva mort era condició necessària per a la seva vida.