Ja era negra nit aquell
29 de març del 1855 quan uns homes, disfressats amb uniformes de
mosso d'esquadra, es van presentar a l'isolat mas de Sant Jaume del
terme municipal d'Olesa de Montserrat i van trucar al portal que ja
era tancat. El Llorenç Sanahuja, l'amo, va treure el cap per una
finestra, i un romanço ens explica que el que dirigia el grup li va
dir,
Abrid, no temais, señor.
En esta casa he llamado
por cumplir con un deber
y un gran servicio prestaros.
Esta noche sin tardar
deben venir a robaros
y nosotros entraremos
para prender los malvados.
Des que havia acabat la
“guerra dels matiners” (segona guerra carlina) sis anys abans,
als camins i contrades eren sovintejades per partides de bandolers
que no havien sabut o pogut adaptar-se i aquesta mena de situacions
no eren estranyes. Així doncs, confiat dels uniformats, el Llorenç
els franquejà el pas i una vegada a dins aquests van mostrar les
seves veritables intencions. La casa era habitada per la família
Sanahuja Nicolau que era formada pel Llorenç que, com hem dit, era
l'amo, la seva dona i els seus dos fills, el noi que es deia Josep i
la noia (no he trobat el nom de l'esposa ni la filla). Els facinerosos van
desproveir les dones d'anells i
arracades i les van tancar al rebost, mentre als dos homes els van
lligar a sengles cadires al costat de la llar de foc i poder
escorcollar tranquil-lament la masia buscant diners i béns de valor.
No van trobar res de bo i davant la negativa de l'amo i el seu fill
a dir-los on eren els diners van col-locar les cadires amb ells
lligats, sobre la foguera de la llar i els van sotmetre al turment
del foc. Les dones sentien els crits i pel forat del pany del rebost
veieren al paorós suplici. Una vegada van aconseguir el que volien
els malfactors van fugir per a on havien vingut, deixant pare i fill
molt malferits. El pare va sobreviure però el fill, Josep, morí al
cap de poc.
La investigació del
robatori i el crim la va dirigir el tinent coronel dels mossos
d'esquadra Josep Antoni Vidal Pujadas, home conegut per obeir
cegament als seus superiors polítics o militars, astut, de mètodes
poc ortodoxes, amb una densa xarxa d'espies i delators escampada per
tot el territori i obsedit amb els seus dimonis particulars, com ho
estava també el seu superior el capità general Juan Zapatero Navas:
els carlins, el moviment obrer i la seva suposada relació. És
important retenir aquesta dada
Quinze dies després, a
la nit del 13 al 14 d'abril es va anunciar la detenció de set
individus com a sospitosos. Eren: Joan Poyo, natural de Lleida i
dirigent de la colla, fou capità del bàndol carlí i ajudant del
general Savalls; Josep Duràn, Antoni Geis i Maties Valldeperes
d'Olesa de Montserrat; Antoni Aguiló, no se sap si de Cabrils al
Maresme o Cambrils del Baix Camp o el del Solsonès; Francesc Arqué,
també capità carlí, de Torrebesses i Jaume Torres de Granollers.
Foren acusats d'assassinat, amb els agreujants de despoblat,
nocturnitat, anar armats, abús de confiança, premeditació,
acarnissament, usurpació de funcions d'una força pública...i,
provats aquests delictes, condemnats a la pena de mort al garrot.
El 23 d'abril de 1855,
dia de Sant Jordi, a les nou del matí van ser ajusticiats
públicament a Barcelona, Joan Poyo, Antoni Aguiló, Francesc Arqué
i Jaume Torres. El dia abans, 22 d'abril, a les quatre de la matinada
havien traslladat als tres condemnats olesans, Durán, Geis i
Valldeperes a Terrassa i el 24 arribaven a Olesa de Montserrat.
A les 7 del matí del dia
25 d'abril van ser conduïts fins al cadafal que s'havia instal-lat a
la Plaça Nova, on s'esperaven el poble i el rector. Primer fou
garrotat Antoni Geis, després Maties Valldeperes i finalment Josep
Duràn. Segons documentació i diaris de l'època, acabades les
execucions el rector d'Olesa va fer un sermó al públic que havia
presenciat el terrible acte pregant al jovent que escarmentés
d'aquells infeliços i visquessin segons els preceptes de l'Evangeli,
i als pares que eduquessin els seus fills segons aquells preceptes i
els allunyessin de les males companyies.
Amb aquestes execucions
semblava que quedava tancat el cas del crim del mas de Sant Jaume,
però de cop i volta aparegué un vuitè personatge.....
Fonts:
-Josep Mª Sibina i Alsina. “Josep Barceló i el robatori de Sant
Jaume”. Autoedició, Olesa de
Montserrat
(1998).
-Josep
Mª Sibina i Alsina. “Carlins. Matiners, facciosos, trabucaires”.
Autoedició, Olesa de
Montserrat
(2006)
-Manuel Bofarull i Terrades. “Crims a la
Catalunya del segle XIX”. Cossetània Edicions,
Valls
(2008).
-Josep
Benet i Casimir Martí. “Barcelona a mitjan segle XIX. El Moviment
Obrer durant el
Bienni
Progressista (1854-1856)”. Curial Edicions catalanes, Barcelona
(1976).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada