dimarts, 12 de maig del 2020

EL CRIM DEL MAS DE SANT JAUME D'OLESA. SET ASSASSINS AGARROTATS. (Primera part)



Ja era negra nit aquell 29 de març del 1855 quan uns homes, disfressats amb uniformes de mosso d'esquadra, es van presentar a l'isolat mas de Sant Jaume del terme municipal d'Olesa de Montserrat i van trucar al portal que ja era tancat. El Llorenç Sanahuja, l'amo, va treure el cap per una finestra, i un romanço ens explica que el que dirigia el grup li va dir,

Abrid, no temais, señor.
En esta casa he llamado
por cumplir con un deber
y un gran servicio prestaros.
Esta noche sin tardar
deben venir a robaros
y nosotros entraremos
para prender los malvados.

Des que havia acabat la “guerra dels matiners” (segona guerra carlina) sis anys abans, als camins i contrades eren sovintejades per partides de bandolers que no havien sabut o pogut adaptar-se i aquesta mena de situacions no eren estranyes. Així doncs, confiat dels uniformats, el Llorenç els franquejà el pas i una vegada a dins aquests van mostrar les seves veritables intencions. La casa era habitada per la família Sanahuja Nicolau que era formada pel Llorenç que, com hem dit, era l'amo, la seva dona i els seus dos fills, el noi que es deia Josep i la noia (no he trobat el nom de l'esposa ni la filla). Els facinerosos van
desproveir les dones d'anells i arracades i les van tancar al rebost, mentre als dos homes els van lligar a sengles cadires al costat de la llar de foc i poder escorcollar tranquil-lament la masia buscant diners i béns de valor. No van trobar res de bo i davant la negativa de l'amo i el seu fill a dir-los on eren els diners van col-locar les cadires amb ells lligats, sobre la foguera de la llar i els van sotmetre al turment del foc. Les dones sentien els crits i pel forat del pany del rebost veieren al paorós suplici. Una vegada van aconseguir el que volien els malfactors van fugir per a on havien vingut, deixant pare i fill molt malferits. El pare va sobreviure però el fill, Josep, morí al cap de poc.

La investigació del robatori i el crim la va dirigir el tinent coronel dels mossos d'esquadra Josep Antoni Vidal Pujadas, home conegut per obeir cegament als seus superiors polítics o militars, astut, de mètodes poc ortodoxes, amb una densa xarxa d'espies i delators escampada per tot el territori i obsedit amb els seus dimonis particulars, com ho estava també el seu superior el capità general Juan Zapatero Navas: els carlins, el moviment obrer i la seva suposada relació. És important retenir aquesta dada

Quinze dies després, a la nit del 13 al 14 d'abril es va anunciar la detenció de set individus com a sospitosos. Eren: Joan Poyo, natural de Lleida i dirigent de la colla, fou capità del bàndol carlí i ajudant del general Savalls; Josep Duràn, Antoni Geis i Maties Valldeperes d'Olesa de Montserrat; Antoni Aguiló, no se sap si de Cabrils al Maresme o Cambrils del Baix Camp o el del Solsonès; Francesc Arqué, també capità carlí, de Torrebesses i Jaume Torres de Granollers. Foren acusats d'assassinat, amb els agreujants de despoblat, nocturnitat, anar armats, abús de confiança, premeditació, acarnissament, usurpació de funcions d'una força pública...i, provats aquests delictes, condemnats a la pena de mort al garrot.

El 23 d'abril de 1855, dia de Sant Jordi, a les nou del matí van ser ajusticiats públicament a Barcelona, Joan Poyo, Antoni Aguiló, Francesc Arqué i Jaume Torres. El dia abans, 22 d'abril, a les quatre de la matinada havien traslladat als tres condemnats olesans, Durán, Geis i Valldeperes a Terrassa i el 24 arribaven a Olesa de Montserrat.

A les 7 del matí del dia 25 d'abril van ser conduïts fins al cadafal que s'havia instal-lat a la Plaça Nova, on s'esperaven el poble i el rector. Primer fou garrotat Antoni Geis, després Maties Valldeperes i finalment Josep Duràn. Segons documentació i diaris de l'època, acabades les execucions el rector d'Olesa va fer un sermó al públic que havia presenciat el terrible acte pregant al jovent que escarmentés d'aquells infeliços i visquessin segons els preceptes de l'Evangeli, i als pares que eduquessin els seus fills segons aquells preceptes i els allunyessin de les males companyies.

Amb aquestes execucions semblava que quedava tancat el cas del crim del mas de Sant Jaume, però de cop i volta aparegué un vuitè personatge.....

Fonts: 
-Josep Mª Sibina i Alsina. “Josep Barceló i el robatori de Sant Jaume”. Autoedició, Olesa de
Montserrat (1998).
-Josep Mª Sibina i Alsina. “Carlins. Matiners, facciosos, trabucaires”. Autoedició, Olesa de
Montserrat (2006)
-Manuel Bofarull i Terrades. “Crims a la Catalunya del segle XIX”. Cossetània Edicions,
Valls (2008).
-Josep Benet i Casimir Martí. “Barcelona a mitjan segle XIX. El Moviment Obrer durant el
Bienni Progressista (1854-1856)”. Curial Edicions catalanes, Barcelona (1976).