El
juny de l'any 1911 el Rei Alfonso XIII assistia a la cloenda del XXII
Congreso Eucaristico Internacional celebrat a Madrid. El 30 de maig
del 1919 el mateix monarca presidia l'acte de consagració d'España
al Sagrado Corazón de Jesús; consagració renovada pel dictador
Francisco Franco l'1 de juny del 1969 amb la presència dels
Principes de España Juan Carlos i Sofia. Entre el maig i juny de
1952 a Barcelona es celebrava el XXXV Congreso Eucaristico
Internacional que va permetre al franquisme la seva primera apertura
al món gràcies a la guerra freda i l'Església Catòlica Apostòlica
i Romana. El 16 de desembre de 2015 l'Ajuntament d'Olesa, amb el
suport dels grups municipals suposadament laics, Bloc Olesà, ERC i
PSC, va declarar els “Misteris” com a "Festa d'interès local".
Sabeu quina diferència hi ha entre tots aquests fets?. Que els congressos eucarístics i les consagracions sacres es van fer en contextos de manca de llibertat religiosa i política en concubinat entre el poder temporal i el poder espiritual, mentre que la declaració festiva d'interès local dels "Misteris" es va fer en un context de teòrica separació de poders gràcies a una Constitució que garanteix l'aconfessionalitat (o laïcitat) dels poders públics.
La
proposta festiva interesadament local, es va fonamentar en la llarga
tradició dels “Misteris” i el benefici econòmic que reportaria
a Olesa l'assistència de visitants d'arreu. I, sobretot, en la
possibilitat que el "Col-lectiu Misteris d'Olesa" pogués
demanar subvencions per a les seves activitats. ¿és creïble que
persones de tot arreu vinguin a visitar la tarda de dijous sant i tot
el divendres sant una sèrie d'escenes del Via Crucis, i que siguin
capaces d'omplir els calaixos de comerços i restaurants?, ¿quina
mena de despeses necessita subvencionar amb diners públics el
col-lectiu dels “Misteris”?.
Els
Misteris tenen un caràcter religiós catòlic perquè s'exposen
imatges pròpies d'aquesta confessió. Ara bé, s'ha de ser creient o
no per participar de l'esperit dels Misteris d'Olesa? Molta gent em
diu que no, i m'ho crec; però, amb els meus ulls de descregut i, em
penso, fins i tot amb els d'algun cristià, veig que no deixa de ser
un retorn nostàlgic i acrític a una mostra del nacional catolicisme
per part d'algunes persones que els van viure a la seva infantesa i/o
joventut
.
Només
cal veure la pàgina web del "Col·lectiu Misteris d'Olesa"
per donar-nos'en compte: "L'any 1969 amb les noves directrius
que es van aprovar en el Concili Vaticà II i també per la decisió
consensuada d'alguns sacerdots de la Diòcesi de Barcelona entre els
quals hi havia el de la Parròquia d'Olesa, Mn. Jaume Serrano,
deixaren d'exposar-se al públic els nostres Misteris, igual que
deixaren de fer-se les processons a la nostra vila, entre elles la de
Setmana Santa, que van quedar en l'oblit durant dues llargues
dècades. (....) Molta gent va témer, fa uns anys, que l'influx
conjugat amb una secularització de la societat i de la cultura, i
les reformes de Concili Vaticà II, anessin afeblint el fervor del
poble, protagonista d'aquestes manifestacions. Gràcies a Déu, això
no ha estat així a Olesa de Montserrat.".
És
veritat que del 1969 al 2017 ha plogut molt, però si aprofitant-se
de la involució que va iniciar el Papa Joan Pau II, es vol tornar a
la religiositat, anterior al Concili Vaticà II, d'una Espanya negra
dominada pel franquisme, a mi em fa por pel caràcter totalitari
d'aquell catolicisme. Però ja s'ho faran, els qui hi volen tornar
perquè s'ho creuen i els qui ho accepten sense criteri per quedar bé
davant vés a saber qui, o els hi fa gràcia recuperar la "tradició".
Afortunadament i contràriament el 1969 cadascú és lliure de creure
o fer el que vulgui (si mes no de dret, de fet és més discutible),
això si, sempre que no es vulgui imposar al demès de forma clara o
amb subterfugis.
Divendres Sant (Olesa de M., 1962). Font: L'Abans |
Però no parlo de totalitarisme i subterfugis en va, sinó perquè, i torno a la web del "Col·lectiu Misteris d'Olesa", el rector catòlic es permet dir que "Cal que, en visitar aquests Misteris, fem pregària en bona sintonia amb Jesús i amb tota la comunitat cristiana, en definitiva, amb tot Olesa de Montserrat, que, fidel a les seves tradicions, ha fet possible que arribi fins als nostres dies aquesta bonica tradició" .
De
debò pensa el dirigent de l'església catòlica a Olesa que els
24.000 i escaig olesans som tots cristians? Es veu que no hi ha
olesans musulmans, ni testimonis de Jehovà, ni protestants i molt
menys agnòstics o ateus. Absolutament tots els olesans són catòlics
practicants de missa dominical que es creuen i coneixen, fil per
randa, els dogmes de la Santíssima Trinitat, la Immaculada
Concepció, la Infal·libilitat Papal (quan parla assegut) etc.... i per
tan fervorosos seguidors de la Ruta dels Misteris. Per favor a mi que
no m'hi barregi. Els respecto i passo pacientment l'anomenada Setmana
Santa, però demano el mateix respecte..
A partir d'aquest axioma tot és justificable, fins i tot que l'ajuntament, que s'ha manifestat oficialment laic o aconfessional (és veritat que gairebé per força, com si no s'hi estès constitucionalment obligat), hagi declarat els Misteris festa d'interès local, això si, amb el miratge de què una festa tan arrelada a l'imaginari col·lectiu és visitada per tota una multitud de persones vingudes d'arreu i porta innombrables beneficis econòmics al comerç local.
Ja
perdonareu aquest pobre descregut, però em fa l'efecte que amb
l'excusa d'un suposat benefici col·lectiu, es vol subvencionar amb
diners públics uns olesans electoralment interessants, que tenen tot
el dret a manifestar les seves conviccions religioses, interessades o
no, però que no deixen de ser personals i, sincerament, penso que el
que no es pot fer és vendre amb diners públics l'espectacle i la
impostura d'una suposada fe massiva per amagar la realitat d'una
Olesa que gairebé no practica la religiositat de la fe catòlica.
Com a tot arreu.
Al final he fet meva la màxima de Raimon: “més val no ser entès que romandre callat”. Ja
ho he dit, mira.
1 comentari:
Comparteixo en la totalitat la teva reflexió, ja és hora que quant es parli d'Olesa es presenti la mirada d'una societat oberta i plural, però sobretot diversa.
Publica un comentari a l'entrada