EXECUCIÓ DE JOSEP BARCELÓ |
(per saber els
antecedents, si voleu cliqueu aquí).
.....Tot d'una, conclòs el
judici i executats els culpables del crim del mas de Sant Jaume,
apareix la figura d'en Pau Melis, filador de Molins de Rei que el
vespre del dia dels fets, 29 de març de 1855, algú l'havia vist
sopant a una fonda d'Esparreguera amb la quadrilla de malfactors.
Es veu que el tal Melis
havia sigut implicat pels acusats Aguiló, Duràn i Valldeperas i fou
detingut el 19 d'abril. Davant els mossos d'esquadra que el van
detenir i interrogar no pogué negar-ho i en un primer moment va
adduir que hi havia anat de festa, però després va canviar la
declaració i digué que la seva presencia a Esparreguera era deguda
al fet que havia de tractar qüestions relacionades amb la Societat
de Filadors, però que en acabar i havent sopat va tornar a Molins
de Rei i aquesta va ser la versió que va mantenir al consell de
guerra que se li va fer el 10 de maig. Durant l'interrogatori va
sortir pel mig el nom del president de la Societat de Filadors Josep
Barceló i Cassadó que va ser involucrat per Pau Melis en el crim
del mas de Sant Jaume com a “instigador”, ja fos per treure's
responsabilitat, ja fos per instàncies dels mossos d'esquadra sota
promesa de benevolència i tracte favorable o per les dues coses a
l'hora.
Josep Barceló i Cassadó
era un líder destacat dels obrers catalans amb gran carisma i capità
de la Milícia Nacional, que dirigí diverses lluites amb notable
èxit, la més important de les quals va acabar amb la prohibició
per part del capità general Ramón de la Rocha, que els industrials
tèxtils de Barcelona utilitzessin les màquines denominades
“selfactines”. D'un nivell cultural no habitual va tenir encesos
debats amb persones com l'economista i jurista que va ser ministre
d'hisenda el 1868 Laureà Figuerola, sobre lliurecanvisme i
proteccionisme.
El març de 1855 fou
nomenat capita general de Catalunya Juan Zapatero Navas en lloc de
Ramón de la Rocha que fou destituït. Zapatero era un militar dur,
sense escrúpols i simplista, amb nul-la capacitat política, obsedit
per acabar amb les faccions carlines i sobretot, amb la lluita obrera
molt activa i desafiant en aquells moments. Dintre d'aquest context
s'ha d'entendre el fet d'implicar Barceló amb el robatori i crim del
mas de Sant Jaume: s'havia de produir un escarment i seria en la seva
persona perquè servis d'exemple.
Les confessions de Melis
els hi havia obert les portes. Van detenir a Josep Barceló la nit
del 27 d'abril i posat sota la jurisdicció militar. L'11 de maig,
Pau Melis que havia sigut condemnat a morir al garrot, va entrar en
capella i al vespre Josep Barceló fou conduït a on aquell esperava
la seva hora per fer un acarament davant el fiscal. Melis ratificà
que Josep Barceló havia estat l'instigador del crim i robatori del
mas de Sant Jaume a Olesa de Montserrat. Fins aquell moment s'havia
especulat que a Pau Melis li seria commutada la pena de mort i,
segurament per això es va mantenir en la seva declaració, però tot
fou debades; el van ajusticiar a dos quarts de vuit del matí del
dissabte 12 de maig.
El 4 de juny de 1855 a la
sala de vistes de la presó de la Ciutadella es formà el consell de
guerra que havia de jutjar a Josep Barceló utilitzant el testimoni
d'una persona que havia estat executada dies abans i que no va poder
ratificar les seves declaracions davant el tribunal. El van condemnar
a mort.
A Josep Barceló el van
executar al garrot a les 7 hores i 20 minuts del dia 6 de juny de
1855 al portal de Sant Antoni de Barcelona. En previsió d'aldarulls
populars el capità general Juan Zapatero va declarar l'estat de
guerra mobilitzant tota la força militar de què disposava i la va
distribuir per tota la ciutat.
Dues setmanes després de
l'execució del líder obrer, el dia 21 de juny de 1855, Zapatero
suprimí totes les associacions obreres i confiscà llurs béns; es
retornava a la clandestinitat. La resposta no es va fer esperar; el 2
de juliol esclatava la primera vaga general que es convocava a
Espanya i que es va estendre a tot Catalunya.
En els fets del mas de
Sant Jaume hi va haver nou garrotats, el darrer, la torna, pesava més
que tots els altres junts.
Fonts:
-Josep Mª Sibina i Alsina. “Josep Barceló i el robatori de Sant
Jaume”. Autoedició, Olesa de
Montserrat
(1998).
-Josep
Mª Sibina i Alsina. “Carlins. Matiners, facciosos, trabucaires”.
Autoedició, Olesa de
Montserrat
(2006)
-Manuel Bofarull i Terrades. “Crims a la
Catalunya del segle XIX”. Cossetània Edicions,
Valls
(2008).
-Josep
Benet i Casimir Martí. “Barcelona a mitjan segle XIX. El Moviment
Obrer durant el
Bienni
Progressista (1854-1856)”. Curial Edicions catalanes, Barcelona
(1976).
-Per
a una àmplia contextualització dels fets del mas de Sant Jaume en
relació a la situació histórica vegeu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada