Ha costat, però per fi
ho han dit. El tercer alcalde de l'era del Bloc Olesà (BO) ha fet un
acte d'atrició -no pas de contrició- i, fent de la necessitat
virtut, ha reconegut que el conveni urbanístic del Pla Parcial de
Cal Candi no era el que el BO desitjava sinó el que la correlació
de forces realment existent i la capacitat negociadora han permès.
Ho ha reconegut, això si, forçat per les preguntes ciutadanes a
l'acte virtual informatiu que, a través del canal municipal de
YouTube, es va realitzar el dia 26 de maig. Tot plegat llàgrimes de
cocodril o, com es diu en castellà "a buenas horas mangas verdes".
L'alcalde ens va venir a dir:
“ciutadans, la llei és dura però és la llei i cal complir-la”
i el que es volia presentar com una “Operación Triunfo” del
“gran i definitiu” acord sobre Cal Candi, que permet construir
sobre una pineda més que centenària 454 habitatges (80 de protecció
oficial), amb un “gran” parc d'entre 5.000 i 7.000 m2 (d'un total
de 116.000 m2) es convertia en allò que la regidora de Movem Olesa,
Meritxell Arenas, ja havia dit en el ple del 24 de maig del 2019 “
la millor proposta aconseguida però no era segur que (...) fos el
millor pel poble d'Olesa”.
La
cosa ve de lluny, de molt lluny, i és inútil que els diferents
grups municipals que l'han viscuda ara es tirin pel cap els plats d'allò
que, com a la pel-licula, “el vent s'endugué”; tots des del que
representaven, han intentat jugar el seu paper.
Però sí que cal
reflexionar sobre la responsabilitat del BO pel fracàs del que,
deien, era el seu projecte de vida: la lluita contra l'especulació
urbanística i a on Cal Candi era la seva senyera fins al moment en
què, captiu i desarmat, els amos del tros, amb traïdoria i pandèmia li han dit: “nois, el juny comencem, s'ha acabat el bròquil”.
Per què és un fracàs
del BO?.
La història ens ensenya que les lluites per un urbanisme
just i sostenible, entès com a eina de transformació social, precisen d'un
teixit associatiu veïnal fort, propositiu i cohesionat, amb capacitat
de mobilització per pressionar i forçar canvis.
El BO es va formar
sobre l'ocupació i utilització en profit propi del moviment
associatiu veïnal i això li va servir per aconseguir governar el
municipi. Però una cosa és governar i altra tenir el poder (que el
tenen els poderosos) i sobre un terreny societari veïnal que havent estat
fèrtil va deixar erm, amb una actuació política més propera al
despotisme il-lustrat del segle XVIII del tot per al poble però sense el poble, que a la participació democràtica, el BO s'ha
trobat sense capacitat (i potser voluntat) de mobilització per a canviar les coses, i quan amb el temps, un nou
moviment amb voluntat de transformar ha buscat el seu espai, ja no hi ha
estat a temps, ni ha volgut empoderar-lo (o, si voleu, fer-lo
poderós) i fins i tot, cec i poruc, l'ha demonitzat.
Perquè no torni a passar
el que a passat amb Cal Candi, cal que qui aspiri a governar Olesa de
Montserrat amb afany transformador sota els principis del
republicanisme cívic de la llibertat, la igualtat i la fraternitat,
reflexioni i col-labori lleialment, sense pretensions d'hegemonia, a
crear i reforçar moviments veïnals autònoms que treballin i
proposin amb esperit crític. Si no foscor, barbàrie i campi qui
pugui, i si ets oportunista vessar llàgrimes de cocodril.
