OFRENA FLORAL A SANTA OLIVA. LA FAL-LÀCIA DE LA LAÏCITAT I LA OLESANITAT.

En les festes de Santa Oliva d'aquest any, des d'una d'aquelles cases guarnides que estan al voltant del portal que porta el nom de la patrona d'Olesa, s'ha volgut provocar la reflexió de la ciutadania olesana sobre la significació avui en dia, de l'anomenada “tradicional ofrena floral a Santa Oliva” amb un cartell que deia; “Casa agermanada amb la mesquita Santa Oliva de Tunísia”. Té lògica aquest agermanament perquè Oliva de Palerm és estimada tant pel Déu u i tri com per Alà i, per això mateix, venerada per catòlics i musulmans que, efectivament, li han dedicat a la ciutat de Tunis els uns la catedral i els altres la mesquita Jāmiʿ al-zaytūna (literalment "Mesquita de l'Oliva).

Té sentit l'actual format de l'ofrena floral de les entitats olesanes a Santa Oliva? S'hi senten interpel-lades a participar totes les entitats? S'ha de mantenir el seu caire religiós i participar-hi un consistori municipal constitucionalment aconfessional?. Només reflexiono acceptant la provocació del cartell.

Potser tenia sentit en uns temps en què Olesa de Montserrat era una vila eminentment dedicada al conreu de l'olivera, cohesionada socialment (de grat o per força) per la religió i on els temps estaven marcats pels cicles agrícoles i s'implorava supersticiosament la intercessió de la santa patrona davant el Totpoderós perquè les collites fossin propícies, però perd tot el seu sentit en una societat, no ja agrícola sinó fins i tot postindustrial, oberta, globalitzada, plural i laica (o de religiositat impostada molt sovint).

Si en nou anys de govern amb majoria absolutissima i absolutista el Bloc Olesà (aquest partit autoanomenat d'esquerra alternativa) no ha sigut capaç de desprendre's del pes de l'església catòlica, apostòlica i romana, molt menys ho ha pogut fer aquest any condicionat pel seu acord de govern amb els post post post convergents de Junts x Cat.

En efecte, de nou aquella sentència de “Catalunya serà cristiana o no serà” del vuitcentista i molt conservador bisbe Torras i Bages és transformada en “Olesa serà cristiana o no serà” i hem tornat a veure al consistori (recordem-ho, aconfessional) de la mà d'un omnipresent sacerdot catòlic presidint un acte religiós

que fa uns quants anys el primer alcalde del Bloc Olesà va qualificar de “mostra d'olesanitat”, expulsant a les tenebres i de la ciutadania olesana a musulmans, ortodoxes, presbiterians, testimonis de Jehovà, satanistes, animistes, adoradors de Manitú, ateus, etc....o a mi mateix, devot i fervent fidel del déu Bacus, potser l'únic dels déus veritables que no ha provocat cap guerra de religió.

És realment representativa de la societat d'Olesa la ofrena floral? Penso que abans podia ser-ho, però avui en dia ho dubto, potser només d'una part, segurament la de caire mes tradicional i/o folclòric, però el teixit social olesà és dinàmic, es mou, es transforma i nous elements s'hi van incorporant creant nous imaginaris col-lectius i noves línies del cel a l'horitzó i és evident que hi ha entitats i persones que no se senten, ara per ara, cridades a la participació.

Que fer? Potser dessacralitzar l'ofrena? Treure-li la solemnitat que porten de sèrie els actes oficials? Reconvertir la imatge de Santa Oliva en una gegantona que en comptes d'estar tancada i estàtica darrere d'una vidriera acompanyi lúdicament a la gent pels carrers d'Olesa en gloriosa cercavila? (alerta¡¡ no estic dient de treure-la en processó, que ens coneixem). No ho sé, però penso que cal buscar mecanismes participatius que donin protagonisme al conjunt del teixit social i no s'hagi de dependre de l'actual voluntarisme de bona fe d'uns quants, que l'ajuntament sigui només un mitjà de subvenció i que tota mena de capellans, popes, imams, xamans o bruixots es dediquin a les animes des d'un àmbit estrictament privat.
Amen