diumenge, 22 de setembre del 2019

EL PERFID I FARSANT PEDRO SÁNCHEZ I L'ASSESSOR XENÒFOB




Ens la va fotre Felipe González al començament dels temps amb el referèndum de l'OTAN, la reconversió industrial sense vaselina pels treballadors... i alguna cosa que em deixo. Ens la va tornar a fotre Zapatero amb la protoreforma laboral prèvia a la del PP, el “¡apoyaré el estatuto!...i alguna cosa que em deixo. I ara ens ha plantat la bleda al clatell l'”expert” i “experimentat” en governança Pedro Sánchez després de fer-nos salivar amb el manat de pastanagues (perdoneu la dèria hortícola) de la derogació de la reforma laboral, la plurinacionalitat d'Espanya, el trasllat del cos incorrupte del dictador Franco i la promesa incomplida d'una aliança d'esquerres després de les eleccions d'Abril...i segur que hi ha alguna cosa mes que em deixo. Els dirigents del PSOE, si mes no en els darrers quaranta anys, han sigut i són intrínsecament pèrfids per farsants en el sentit que dóna a aquestes paraules el diccionari de l'IEC.

Ara, el Pedro, que plora perquè vol manar sol i no el deixen, per a poder dormir bé i no perdre la són amb les bajanades que, s'ha donat conte diu, poden arribar a fer els d'Unidas Podemos i Cia. si manessin, infantils i gamberros com són. Ara deia, que m'enrotllo molt, el murri del seu mainader (Ivan Redondo es diu l'home) mentre li gronxa els bressol, li ha recomanat que convoqui eleccions de nou i “si sale con barba San Antón y si no la Purisima Concepción”, total no paga ell i ja s'ha arreglat la vida amb la paga vitalícia d'expresident i que li vagin al darrera amb un flabiol sonant. Ens vol vendre la moto dient que a l'Abril ens vam equivocar votant i a veure si ara ho fem millor, que ja està bé home¡¡.

Odio la frase “la ciudadanía con su voto ha decidido, nos manda, nos dice que....” i afegiu-hi el que vulgeu. Com si el conjunt de la ciutadania fos un cos únic en què cada cèl-lula té una funció especifica: mira tu vota PP i jo PSOE i així arribarem a tal cosa...amb un determinisme esfereïdor mancat de llibertat. El Pedro, pèrfid i farsant com he dit, em vol fer creure que m'he equivocat però no, no m'he equivocat. Em considero un ciutadà lliure i voto la candidatura que considero que representa els meus interessos de forma personal, directa i sense apriorismes. El Pedro no entén què  amb el nostre vot l'electorat no atorgem una voluntat a interpretar si no que determinem una correlació de forces a concretar en un govern i un programa i és una enorme irresponsabilitat jugar amb les necessitats de la ciutadania i abocar-nos a unes noves eleccions en temps de transicions socioeconòmiques i nova crisi a la vista, econòmica i política.

No em vaig equivocar i HO TORNARÉ A FER (votar a qui em doni la gana, vull dir). Que s'ha cregut aquest pocavergonya¡¡. Potser el que s'ha equivocat és ell contractant un assessor electoral mercenari i sense escrúpols capaç de fer-li una campanya xenòfoba al Xavier Garcia Albiol i quedar-se tant ample.