EL SENTIT DEL RIDÍCUL DE LA SRA. ADA AGUT

 

No només incompleix la ordenança Marti Obiols Casanovas (representant coordinadora ………..) enganxant els cartells als contenidors del poble sinó que els va enganxant un a sobre l’altre #NoTotShiVal #ProuManipulació (Sra. Ada Agut Domenech al Facebook).

    La senyora Ada Agut, fins al dia 17 de juny regidora de Salut pública i molts altres etcèteres de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, al cap de set mesos s’ha adonat que algú està enganxant cartells als contenidors de les escombraries, convocant a la ciutadania a concentrar-se els divendres davant del CAP per una sanitat pública de qualitat. Com una nena que acaba d’aprendre «modos» a la classe d’educació cívica ha denunciat aquest fet, no als «urbanos», com hauria de ser, sinó al Facebook i me’n fa responsable públicament, amb nom i cognoms (deu tenir proves, dic jo, ai). Em fa l’efecte que la falta suposadament comesa per l’interfecte i que indigna a la «justiciera» Sra. Ada Agut, és no utilitzar conforme a l’ús al qual són destinats, béns públics, cometent accions que puguin alterar-n’he les condicions de funcionament, com és enganxar fulls en elements del mobiliari urbà amb sistemes que els malmetin, com pot ser utilitzar cinta adhesiva transparent, també coneguda com a Cel-lo pels més vells (Article 14 del Reglament de prestacions substitutòries i de mesures alternatives educatives a la sanció per l’Ordenança de Civisme i convivència ciutadana). Si mireu la fotografia veureu que els contenidors han quedat inutilitzats i fora d’ús a causa d’acte tant incívic, causant un perjudici irreparable (no sé si es nota la ironia).

    Ràpidament han aparegut uns estrictes i severs ciutadans i ciutadanes de suposada honorabilitat (l’honor, com el valor a la «mili» només se suposa fins que es prova) que s’han posat les mans al cap i, pel sistema de comentar o clicar «m’agrada» li han fet la claca a la Sra. Agut. Llastima que aquesta severitat emprada a l’hora de jutjar a la modesta «Coordinadora per a la sanitat pública i de qualitat d’Olesa de Montserrat» per la suposada comissió d’una falta lleu (vegeu Annex I de l’Ordenança Municipal de Civisme i Convivència), aquesta primmirada ciutadania no la tingues quan, fa uns anys, el llavors totpoderós i encara existent Bloc Olesà, va cometre la falta greu de penjar cartells a l’arbrat públic (feu clic aquí) o quan a les darreres eleccions municipals, l’alcalde Riera potser ha comès un delicte de prevaricació (presumptament, és clar) a l’hora de repartir espais públics electorals. Fariseisme pur.

    El mestre Pompeu Fabra, al seu Diccionari General de la Llengua Catalana, tot un clàssic, definia el ridícul com allò «que mou a riure-se’n, digne que hom se’n rigui, per grotesc, extravagant, toix, etc...». Hi ha qui fa, ha fet i possiblement farà el ridícul, però li manca el sentit del ridícul i això és fotut perquè, com va dir el president Tarradellas, «un polític ho pot fer tot bé o tot malament, però no pot fer una cosa: el ridícul». Calla, que la Sra. Ada Agut ja no és política i li està permès.