dissabte, 12 d’octubre del 2019

EL PRIOR CANTERA I EL VICARI TORRA. DUES ANIMES BESSONES




En aquest país hi ha un excés de gent caparruda, de echaos p´alante. Poden trobar-se en els llocs més diversos: taulells de taverna, alts càrrecs nomenats a dit, governants de comunitats autònomes i, fins i tot, gent amb sotana de vés a saber quin orde mendicant. En aquest catàleg es distingeixen dos farolers: Santiago Cantera, Prior del Valle de los Caidos, i Quim Torra, de sobre conegut així en el cel com en la terra. Un, de juvenils aires falangistes; l'altre, de primerencs calostres paracarlistes. Tots dos són l'exponent del més massís de la raça. Grotescament obcecats i aplaudits –l'hun i l'haltre- per una patuleia d'aduladors ajupits.

Els nostres dos personatges treuen pit i enfront dels requeriments de l'autoritat competent el primer afirma que «no autoritzarà» i el segon «que no tolerarà». Però el frare Cantera ha perdut molt de poder des que no llueix tonsura al seu cap. I tres quarts del mateix es pot dir de Mossèn Torra, que no exerceix els poders autonòmics perquè està en la República, però no pot usar els poders republicans perquè la república només existeix en el seu atabalat magí.

Dos personatges que inflen el pit i ni tan sols tenen aire. Violetes imperials ja pansidotes; ratafia a dojo.


(Traduït al català de "Metiendo Bulla")