 |
| SANT TOMAS D'AQUINO |
En acabar el darrer ple
municipal l'Il-ltre. Sra. Alcaldessa d'Olesa de Montserrat em va
tornar a retirar la paraula. Ja és la quarta o cinquena vegada (no
ho recordo), i no és perquè estigues atabalada amb les caramelles
que li cantaven des del carrer les treballadores i treballadors de la
neteja dels edificis municipals, no; és una dèria que té, li
surt espontàniament com qui no vol.
Us explico com va anar
tot plegat:
Fa bastants dies
l'exconsellera d'ensenyament Clara Ponsetí reconeixia a la premsa
que, en relació al “procés” independentista, l'1 d'octubre i la
proclamació de la República Catalana el govern de la Generalitat i
els grups polítics que el recolzaven havien jugat al pòquer i van
farolejar. Aquestes manifestacions i d'altres que s'han anat fent des
del 1d'Octubre per persones significades de l'entorn del
“processisme”, han causat en sectors de la ciutadania catalana
que s'ho havien cregut de bona fe, decepció, desil-lusió,
desconfiança, sensació d'engany, patiment i, el més greu, aquesta
partida de pòquer fallida ha provocat que la societat catalana corri
perill de fracturar-se. El fet que “Ciudadanos” sigui el primer
grup del Parlament de Catalunya ens ha de fer reflexionar.
Lligat a tot el que he
dit fins ara, és públic i notori que la Il-ltre Alcaldessa d'Olesa
de Montserrat Sra. Pilar Puimedon ha donat ple suport a aquest
“procés”, així ho ha manifestat reiteradament a la ràdio
olesana i a diversos mitjans de comunicació. És cert, i cal dir-ho,
que la seva legítima presa de posició i d'altres regidors del Bloc
Olesà ha estat personal, però no podem deixar de banda que les
opinions polítiques d'una persona que governa un municipi, si fa no
fa de 24.000 habitants amb majoria absolutìsima i absolutista,
tenen un ascendent i una autoritat sobre la ciutadania que poden
crear opinió i criteri. Però, alerta¡¡, no està de mes apuntar
que les darreres eleccions al Parlament de Catalunya a Olesa de
Montserrat, l'Olesa de “La Passió”, “Els Misteris” i dels
“Miquelets” les va guanyar “Ciudadanos”.
Després d'aquesta
reflexió em va semblar pertinent, al finalitzar el Ple Municipal de
juny, fer-li a la Il-ltre. Sra. Alcaldessa les següents preguntes
acollint-me a allò establert a l'Article 17. 2. del Reglament
Regulador de la Participació Ciutadana:
- Vostè es creia que el procés independentista, tal com es feia, era viable o sabia que es farolejava, o com es diu en castellà “si sale con barba san Antón o si no la Purisima Concepción”?
- Sigui per acció o omissió, quina responsabilitat assumirà com a Alcaldessa en la decepció, desil-lusió, desconfiança, sensació d'engany i patiment de les olesanes i olesans que van confiar en vostè de bona fe?
L'Alcaldessa va contestar sense haver de consultar els serveis jurídics municipals, trencant una vella costum: “Represento
un partit que només té abast municipal, que dins les nostres files
hi ha gent d'àmplia tipologia i que aquelles manifestacions que jo
he fet les he fet a títol personal perquè no tinc cap inconvenient
i no me'n amago i de la resta no penso opinar res més.”. Una
resposta digna d'Antonio Neira de Mosquera, aquell escriptor gallec
que va començar un llibre amb la frase “Era de noche y sin embargo
llovia”.
No podia donar altra
resposta: fugir d'estudi perquè no es veies que la reina va nua i és
que, com ha dit l'escriptora Emma Riverola (El Periodico, 1-7-2018),
la veritat és un afront quan s'està instal-lant en el món de la
al-legoria. I d'aquí que em retires la paraula quan vaig voler posar
de manifest una resposta intempestiva i incongruent.
Mireu, sincerament, em
costava pensar que una alcaldessa que governa el 56
municipi de Catalunya sobre 947, no tingues, o no li proporcionessin
informació, que li fes pensar que les coses podrien anar mal dades,
que no tingues ni un bri de sentit crític o uns mínims coneixements
d'allò que en diem “Historia de España”. Però, bé, també
podia suposar que ella es creia la il-lusió que tot era possible
ràpidament i fàcil, que el camí era planer. Al cap i a la fi
creure és un acte de fe i pensar un acte racional i en temps més
gasosos que líquids i gens sòlids la fe guanya a la racionalitat. I
així estem.
PS. Curiosament, mentre
l'Il-ltre Alcaldessa es feia el “longui” ERC i el PDCat es van
sentir molestos amb les preguntes. Però si no anava per a ells¡¡¡
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada