LA CARLINADA DE CAN TOBELLA

Durant la II República, concretament el 8 i 9 de setembre de 1934, en ple “bienni negre” i un mes abans dels fets del 6 d'octubre ( la revolució d'Astúries i la proclamació de l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola), es van produir a Olesa de Montserrat uns fets que van tenir una notable repercussió a la premsa i a la política.

A la masia de Can Tobella va tenir lloc un “Aplec” Tradicionalista (carlins). Des del dijous 6 de setembre van sortir des de “Barcelona socis de diversos centres Tradicionalistes i acamparen (...) Diumenge varen acudir-hi elements de centres de Tarragona i Terrassa i molts socis d'Olesa amb llurs famílies” (1).

Fotografia feta pels mateixos carlins, d'un carret requisat per la policia

Assabentada la policia -sembla que per infiltrats- d'aquest acte, fou dissolt per una seixantena d'agents de la Guàrdia d'Assalt comandats personalment pel cap de serveis de la Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat Miquel Badia -un dels famosos germans Badia-. Hi va haver noranta-tres detinguts, “molts dels quals anaven amb boina vermella. Alguns d'ells duien armes curtes. El qui actuava de corneta d'ordres portava un fusell modern i cartutxeria abundosa (....) Entre els detinguts hi ha un capellà que es diu Mossèn Joan Fortuny i Vilella i el qual actuava de cap de concentració.” (2) i que “ejerce sus ejercicios espirituales en la iglesia denominada Can Gomis de Monistrol de Montserrat” (3).

Els detinguts van ser conduïts a la Comissaria General d'Ordre Públic a la Via Laietana de Barcelona, però arribats a Pedralbes foren obligats a baixar de les camionetes i van fer la resta del recorregut a peu en rengles de dos en dos i emmanillats “y ante la pasividad de las autoridades, fueron golpeados y maltratados por el público”, segons el diari tradicionalista “El Correo Catalán”.

Per la seva banda, el diari catalanista conservador “La Veu de Catalunya” del 13 de setembre informava a la secció de local que “Els elements sans del poble d'Olesa estan indignadíssims per la cruel burla que amb pretext d'aixecar els ànims republicans, s'ha fet a un centenar d'olesans, tots de digníssimes cases.”

Segons els carlins detinguts a Can Tobella, ells “no realizaban ninguna parada de carácter militar, ni acto alguno político. Afirman todos que habian ido al lugar donde fueron detenidos, siguiendo una tradicional costumbre y que no llevaban arma alguna” (4). “El sacerdote manifestó que no pertenecia a ningún partido político y que el domingo por la mañana habia acudido a decir Misa por encargo de los propietarios de la finca de Can Tobella (...) Agrego que despues de almorzar, fue invitado a visitar el sitio donde estaban reunidos lo monarquicos..” (5).

No eren creíbles les declaracions dels detinguts perquè se sabia que els Tradicionalistes es preparaven militarment i que a la Carta de Convocatòria de l'Aplec que va fer el Requetè de Barcelona s'hi deia textualment “A las 4 de la tarde ejercicios y pràcticas militares” (6). Per altra banda l'adscripció política de Mossèn Joan Fortuny al Tradicionalisme era notòria, ja que el trobem a actes d'aquest corrent polític segons la revista “Rubricata” òrgan del tradicionalisme olesà (7).

Amb motiu d'aquestes detencions el Centre Carlí de la Rambla de Catalunya de Barcelona llençà la següent proclama: “¡Requetés de Cataluña! El clarin guerrero ha sonado ya y es preciso que nos lancemos a la lucha, pero a la lucha sin cuartel. Basta ya de prudencias y precauciones suicidas difundidas por los traidores y timoratos. Vuestros hermanos encarcelados, maltratados y vejados necesitan justicia, y esta no se harà esperar.” (8)

(1) “El Mati”, 11 de setembre de 1934 (citat per Josep María Sibina a “Carlins”, edició pròpia, 2006. pp. 256-257).

(2) “La Publicitat”,11 de setembre de 1934 (op. cit. p.259).

(3) “La Vanguardia”, 12 de setembre de 1934 (op. cit. p. 260).

(4) “ Diario de Barcelona”, 12 de setembre de 1934 (op. cit. pp. 260).

(5) “El Diluvio”, 11 de setembre de 1934 (op. cit. p. 270).

(6) “Fèlix Figueras. Alcalde d'Olesa afusellat pel franquisme”. Guillem Figueras, Fundació Josep Irla, 2015, p.            43).

(7) Per exemple “Rubricata” de 6-5-1933 (Josep Maria Sibina, “Carlins”, p. 242).

(8) Op. cit. p. 267.