Ara tothom fa escarafalls i es posa les mans al cap entre sorpresos i espantats, igual que el gendarme Renault de la pel·lícula Casablanca s'escandalitzava quan cínicament descobria que al cafè de Rick es jugava, mentre recollia de sota mà els beneficis del joc.
Evidentment, parlo de l’hospital públic de Torrejón de Ardoz, propietat del Servicio Madrileño de Salud peró gestionat pel Grupo Ribera Salud, d’on (ves a saber el com i per què de quines «vendettes»), s’ha escapat l’àudio d’una reunió interna a on s'instava als directius a aconseguir uns beneficis milionaris , mitjançant deixar de banda les intervencions menys rendibles, rebutjant pacients, reduir el personal i precaritzant les condicions de treball, amb la conseqüència lògica i desitjada d'incrementar les llistes d’espera i la fugida de pacients cap a empreses privades sanitàries. Ras i curt, beneficis a costa de la vida i salut dels madrilenys i madrilenyes.
Esverats davant d’això, la Consejeria de Sanidad de la Comunidad de Madrid, gran valedora i defensora de la col·laboració publicoprivada en els serveis públics anuncia, converses, reunions urgents, peticions de responsabilitats, auditories. Marededeu, s’està fent negoci amb la sanitat pública? s'escandalitzen cínicament com el capità Renault a Casablanca.
Ah, Ja se sap. Això passa a Madrid!!, és cosa del PP!!, diu la dreta i certes esquerres nostrades. I no, això no passa només a Madrid i a les comunitats autònomes a on governa el PP. La privatització de la gestió sanitària, és una pràctica generalitzada, amb major o menor intensitat i fortuna, que permet el sistema espanyol i, per tant, el català. Perquè, traiem-nos la bena dels ulls, el sistema sanitari públic català, és un dels més privatitzats, fins i tot més que Madrid, de sempre.
L’actual consellera de sanitat Sra. Olga Pané, és una acèrrima partidària de la col·laboració publicoprivada i defensora de les seves suposades eficiències i eficàcies; el Comitè d’Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS), un grup d’experts que assessora i dona suport tècnic al suposat procés de millora i innovació del sistema de salut de Catalunya, està presidit pel director d’un hospital privat; l’organigrama de la sanitat pública a Catalunya és una complexa i enrevessada teranyina de centres de salut, siguin d’atenció primària o hospitalària, gestionats per fundacions, consorcis i empreses, sovint amb contractes caducats de fa anys, amb tendència a ser porta giratòria de polítics cap a l’activitat privada. Una mà foradada per on s’escapen els calés i una disbauxa difícilment controlable.
Fa deu anys, el 2015, El Diario.es informava que «A Catalunya no han transcendit casos de corrupció en l'àmbit de l’Institut Català de la Salut (ICS), que és de propietat i gestió pública i està sotmès al dret públic amb controls exhaustius. Per contra, sí que ens hem trobat amb casos de corrupció o mala gestió dels diners públics en el 30% dels hospitals concertats , que es regeixen pel dret privat i que no tenen tants controls, reglaments i intervencions com els públics.». Res indica que tot això hagi canviat, clar que de moment no hi ha passerells com a Madrid a qui se'ls hi escapen els àudios que els deixen amb les vergonyes a l’aire, però no hi ha propòsit d’esmena i revertir la situació, ara que seria possible amb un govern del PSC, tal com va fer el PSPV a Valencià, però, ai las!!, no oblidem que Barcelona és bona si la bossa sona...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada