 |
| Pompeu Fabra i Josep Miracle |
Devia tenir, jo, onze o
dotze anys quan el pare em va portar al Centre Parroquial de Sant
Feliu de Llobregat -la capital del Baix Llobregat, sigui dit de
passada- a una conferència que va pronunciar en Josep Miracle,
escriptor, deixeble i biògraf de Pompeu Fabra, sobre les seves
vivències i experiències amb el mestre i, com se sol dir, seny
ordenador del nostre verb.
M'ha quedat a la memòria
la curiosa i divertida anècdota que ens va explicar.
Un dia de per allà els
anys trenta del segle XX, passejaven distretament mestre i deixeble
per la Rambla de Barcelona. Acabava de ploure i Josep Miracle es va
adonar que Pompeu Fabra estava a punt de ficar els peus a un bassal
d'aigua. El Josep aturà ràpidament la conversa i va cridar, -¡ull
amb el bassal mestre!. No va arribar a temps l'advertència que els
peus ja eren a dins. Amb els peus mullats i molest el mestre va
renyar al deixeble - ¡podies haver dit “oju” home!. Cert com hi
ha mon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada