El 23 de juny de 1901
s'inaugurava la carretera de Terrassa a Olesa de Montserrat i es
beneïa el pont sobre la riera de Sant Jaume. En agraïment, el Ple
Municipal olesà en la sessió del 16 d'octubre, unànimement anul-lava
el nom del carrer Colón (que no és l'actual Colón) i li donava el
de Alfonso Sala (1). Popularment aquest carrer es coneixia com a
carrer dels Arbres.
Alfons Sala i Argemì va
ser diputat al Congrés pel districte de Terrassa des de 1893 a 1905
i de 1910 a 1922. El rei Alfonso XIII el va nomenar Senador vitalici
el 1923 i Conde de Egara el 1926. Representant dels interessos dels
industrials tèxtils terrassencs, aglutinà
un nucli de partidaris de caràcter conservador, anticatalanista i
monàrquic que conformaren un moviment polític oligàrquic de poder,
localista i caciquista, conegut com a "salisme", enfrontat
a republicans, catalanistes d'esquerra i, fins i tot, a la Lliga
Regionalista.
Un home que influïa en el
nomenament d'alcaldes per Real Orden com ho demostra la carta que va
enviar al President del Govern el 2 de juny de 1899:
“Exmo. Sr. D. Eduardo Dato
Mi muy distinguido y muy apreciado amigo.
Muchisimo agradeceré se digne proponer para el cargo de Alcalde
de Tarrasa, capital del distrito que tengo el honor de representar en
Cortes en cuatro elecciones consecutivas, a D. Francisco Belil Roure,
actual Alcalde, persona de arraigo y prestigio en la población en la
que goza de generales simpatias, habiendo acreditado su valia, como
primera autoridad local en el tiempo que viene desempeñando el
cargo.
Es nombramiento por el que tengo verdadero interés puesto que se
trata de la cabeza de partido de mi distrito, y por tratarse ademas
de una población industrial en la que es preciso tener mucho cuidado
en la elección de la persona que ha de estar al frente del
municipio.”(2)
Un home amb qui s'havia de quedar
bé, sinó, no s'entén que el regidor conservador Salvador Casas (que
després va ser alcalde amb Primo de Rivera) proposes al Ple del 19 de
setembre de 1910 “que toda vez que el Diputado a Córtes
por este Distrito D. Alfonso Sala estará esta semana en el Balneario
de La Puda ir una Comisión de este Ayuntamiento a saludarle en
nombre de la Corporación y después de una ligera discusión se
acuerda por unanimidad aceptar la proposición presentada (....)de
saludar al nombrado Señor.” (3)
Un home a qui no calia autoritzar
els actes polítics que feia. Només cal veure l'escrit que l'alcalde
Baldiri Margarit va remetre al governador civil el 18 d'abril de
1903:
“Exmo. Sr.
Tengo el honor de participar a V.E que mañana a las quince horas
se celebrará un meeting de propaganda electoralen el Teatro
Principal por el Comité Liberal Monárquico de esta localidad en el
que tomará parte el Exmo. Diputado D. Alfonso Sala y acompañantes
del mismo.
Dios guarde a V.E. muchos años. “ (4)
en contrast amb el telegrama de 10 d'abril de 1903
“Alcalde Olesa a Gobernador Civil de esta provincia
Ateneo Republicano de esta pone en conocimiento celebrará un
meeting en el Teatro principal el día 11 corrientes a las 21,30
horas, Propaganda Electoral ¿puede hacerse?” (5)
Les fotografies ens donen una idea del tracte que se li donava a
Alfonso Sala en els actes on participava amb assistència de totes les
“fuerzas vivas”.
Inauguració de l'Escola d'Arts i Oficis d'Olesa |
Entrega de la bandera del Somatent |
En proclamar-se la II República, Alfonso Sala va quedar-se al marge de
la política activa (que no de la conspiradora) i va perdre
influencia. A Olesa el carrer Alfonso Sala es tranformà en carrer
Fermí Galán (militar afusellat el 1930 a causa del sollevament republicà de Jaca) i la publicació "L'Impuls" d'ERC del 15 de
setembre de 1935 feia palesa la seva solitud:
"Fa alguns dies, rebèrem la inesperada visita (...), de l'antic
cacic i monàrquic recalcitrant, Sr. Sala.
(...)
Doncs aquest senyor, que ja creiem inexistent, estigué a la
nostra vila amb motiu d'una festa celebrada al Convent de les Monges
d'Ensenyança (es refereix a les
Escolàpies), organitzada per un patronat, que no sabem
exactament que patrocina.
Al arribar, degué gelar-se-li el cor i al baixar del cotxe al
Parc Municipal, tingué d'esperar-se assegut tot sol, que
arribessin els antics amics, senyors Baldiri, Mimó i Canyadell, que
li feren els honors.
Possiblement, degué passar uns moments de melancolia, pensant en
el desagraïment de certs amics beneficiats en altres ocasions de la
seva influencia decisiva.” (6)
En
fracassar inicialment a Catalunya
l'aixecament
militar del 1936
passà
a l'anomenada zona Nacional instal·lant-se a Sevilla, retornant a
Terrassa
el
1939, una vegada ocupada Catalunya per l'exèrcit sollevat. Va rebre
homenatges i li retornaren el nom als carrers fins que els
ajuntaments democràtics els tornà a treure a Rubí, Sant Cugat del
Vallès, Castellbisbal, Mura, Vacarisses, Matadepera...A Olesa no, a
Olesa Alfonso Sala, com l'au Fènix, reneix de les seves pròpies
cendres.
(1) Arxiu Históric Municipal d'Olesa de Montserrat
(AHMOM). Llibre d'actas (5-1-1899 a 19-4- 1902), p.sense
numerar.
(2)
Arxiu Históric de Terrassa-Arxiu Comarcal del Vallés Occidental.
Correspondència Alfonso Sala (1898-1923), folis 56-57.
(3)AHMOM.
Caixa 185, segón llibre d'actas (14-12-1909 a 13-1-1911), p.p 68v-69
(4)AHMOM. Correspondència 1903 (Caixa 40) Doc. 124
(5)
AHMOM. Correspondència 1903 (Caixa 40) Doc. 115
(6) Josep
M. Sibina. “Sense el vostre permís”, edició pròpia (2005),p.p.
45-46
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada