 |
| Paul Lafargue |
Us transcric paràgrafs
del primer capítol i el paràgraf final de l'edició de Llibres de
l'Índex del 1990. La traducció del francès la va fer Jordi-Manuel
Espinet i Burunat i l'estudi preliminar i les notes eren del
professor Josep Lluís Martín Ramos.
Mandregem en totes les
coses, llevat
quan estimem i bevem,
llevat quan mandregem.
Una estranya follia
posseeix les classes obreres de les nacions on regna la civilització
capitalista. Aquesta follia comporta les misèries individuals i
socials que, de fa dos segles, torturen la trista humanitat. Aquesta
follia és l'amor pel treball, la passió moribunda pel treball,
empesa fins a l'esgotament de les forces vitals de l'individu i la
seva progenitura. En comptes de reaccionar contra aquesta aberració
mental, els capellans, els economistes i els moralistes han fet
sacrosant el treball. Homes cecs i obtusos han volgut ser més savis
que el seu Déu; homes febles i menyspreables han volgut rehabilitar
allò que el seu Déu havia maleït. (...)
A la societat
capitalista, el treball és la causa de tota degeneració
intel-lectual, de tota deformació orgànica. Compareu un pura sang
de les cavallerisses de Rothschild, servit per una catèrvola de
criats humans, amb la feixuga bèstia de les granges normandes que
llaura la terra, tira del carro dels fems i engranera la collita.
Mireu el noble salvatge que els missioners del comerç, i els
comerciants de la religió encara no han corromput amb el
cristianisme, la sífilis i el dogma del treball, i mireu a
continuació els nostres miserables servidors de màquines. (...)
Tampoc els grecs de la
gran època no tenien pel treball sinó menyspreu; només podien
treballar els esclaus; l'home lliure coneixia ùnicament els
exercicis corporals i els jocs de la intel-ligència. (...) Els
filòsofs de l'antiguitat ensenyaven el menyspreu pel treball,
aquesta degradació de l'home lliure; els poetes cantaven la peresa,
aquest present dels Déus: O Melibae, Deus nobis haec otia fecit
(1).
 |
| L'Escola d'Atenes. Rafael |
Crist, al sermó de la
muntanya, va predicar la peresa:
“Fixeu-vos en els
lliris boscans, com floreixen: no treballen ni filen; però jo us dic
que ni Salomó en la seva gloria no anava vestit com un d'ells”
(2).
Jehovà,
el déu barbut i malcarat, va donar als seus adoradors l'exemple
suprem de la peresa ideal; després de sis dies de treball, va
reposar per tota l'eternitat. (...)
I amb
tot i això, (...) el proletariat, traint els seus instints, ignorant
la seva missió històrica, s'ha deixat pervertir pel dogma del
treball. El seu càstig ha estat dur i terrible. Totes les misèries
individuals i socials provenen de la seva passió pel treball. (...)
“El
prejudici de l'esclavatge dominava l'esperit de Pitàgores i
d'Aristòtil”, hom ha escrit amb desdeny; i en canvi Aristòtil,
preveia que “si cada eina pogués executar sense requeriment, o bé
per ella mateixa, la seva funció pròpia (...) com els trespeus de
Vulcà es posaven espontàniament a la feina sagrada; si per exemple,
les llançadores dels teixidors teixissin per elles mateixes, al cap
de l'obrador ja no li caldrien regnes, ni a l'amo els esclaus”.
El
somni d'Aristòtil és la nostra realitat. Les nostres màquines, amb
l'alè de foc, els membres d'acer, infatigables, d'una fecunditat
meravellosa, inesgotable, acompleixen dòcilment per elles mateixes
la feina sagrada; i amb tot, el geni dels grans filòsofs del
capitalisme resta dominat pel prejudici de la salarització, el
pitjor dels esclaus. Encara no comprenen que la màquina és el
redemptor de la humanitat, el Déu que rescatarà l'home de les
sordidae artes i del treball assalariat, el Déu que li donarà
lleures i llibertat.
- “Oh, Melibeu, un déu va fer per a nosaltres aquests ocis”. Virgili, Bucòliques.
- Evangeli segons Sant Mateu, cap. VI. 2.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada