 |
| Salvador Seguí, "Noi del sucre" |
En
els darrers anys, des de determinats sectors d'esquerra
independentista es parla d'un suposat independentisme del
sindicalista Salvador Seguí, el “Noi del Sucre”. La base sobre
la qual se sol sustentar aquesta teoria, és un discurs que va
pronunciar a Madrid l'Octubre de 1919 que resumeixo:
“A
Catalunya els elements reaccionaris del catalanisme, sovint aixequen
la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit
nacionalista (....)
I
us puc assegurar que aquests reaccionaris que s'autoanomenen
catalanistes, el que més temen és el redreçament nacional de
Catalunya, en el cas que Catalunya no els restes sotmesa (....).
En
canvi nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya
independent no hi perdríem res, ans el contrari hi guanyaríem molt.
La independència de la nostra terra no ens fa por.”.
Així,
ens formem l'imaginari d'un “Noi del Sucre” inequívocament
independentista. En direm text A
Però
resulta que, també a Madrid i al mateix mes d'Octubre de 1919,
Salvador Seguí deia (ho resumeixo i ho escric en castellà perquè
ho va dir en castellà) que
“Se
habla, con demasiada frecuencia por cierto, de los problemas de
Cataluña. ¿Que problemas de Cataluña? En Cataluña no hay ningún
problema (....)
En
Cataluña (....) existe otro problema que es el nuestro, (....) que
no es un problema de Cataluña, que es de España y es universal
(....)
La
Liga regionalista ha pretendido (….) que en Cataluña no habia otro
problema que el suyo: el regionalista. Esto es una falsedad; (….)
un problema de autonomía lindante con la independencia, ese no
existe en Cataluña, porque los trabajadores de allí no queremos, no
sentimos este problema, no solucionamos este problema bajo esas
condiciones.
Que
se dé, no ya la autonomía, que esta despues de todo es aceptable,
que se dé incluso la independencia a Cataluña, y ¿sabeis quienes
serían los primeros en no aceptar la independencia de Cataluña?
Nosotros, no (….) Los mercaderes de la Liga regionalista, la misma
burguesia catalana, que esta dentro de la Liga regionalista, (….)
Por
eso se plantea el problema falso, más que nada por la ineptitud, por
la miopia mental de los políticos de España, que han dado una
cierta importancia a un problema que realmente era nada más que una
lucubración mental, una aspiración política de algo inconfesable
de los lideres de Liga.”.
Un
líder sindical a qui no li fa por una eventual independència de
Catalunya si fos el cas, però que no suposa la resolució dels
problemes dels treballadors en el seu conjunt i per qui
“La
lucha sindical (....) tiene para nosotros una importancia
capitalísima, no bajo el aspecto en que hasta ahora se la ha
considerado; la tiene por otros que nosotros creemos más
fundamentales. (….) vamos a la socialización de todos los bienes
de la tierra. ¿Por que procedimientos? Por aquellos que las
circunstancias nos aconsejen, sin apartarnos de aquel camino que nos
hemos trazado de antemano.”
Aquí,
en canvi, se'ns mostra al Noi del Sucre com a líder sindical
internacionalista, ferm en les seves conviccions alhora que
pragmàtic. En direm text B
 |
| Mitíng de "Les Arenes" que posà fi a la vaga de "La Canadenca" |
L'Octubre
de 1919, Salvador Seguí
i
Ângel Pestaña
van
anar a Madrid a fer una campanya informativa per explicar les
experiències extretes de la vaga de “La Canadenca”
i
del funcionament dels Sindicats Únics sortits del Congrés de Sants
el
1918, basats en l'organització dels treballadors per rams productius
o d'indústria enfront de l'antiga organització per oficis. Van fer
diverses conferències a diferents llocs, a la Casa del Pueblo a
l'Ateneo de Madrid..., i hi ha confusió de dates i llocs segons
siguin les fonts. Hi ha qui diu que el text A es va pronunciar a
l'Ateneo de Madrid l'1 d'Octubre, hi ha qui diu que va ser el dia 4.
Altres diuen que el text B és del dia 4, potser a la Casa del Pueblo
o a l'Ateneo de Madrid, i, el més probable, hi ha qui diu que es
tracta de versions diferents del mateix discurs.
Tenim
un problema doncs. Quin discurs representa al veritable Salvador
Segui?. Haurem d'anar a les fonts.
El
text A el trobem al llibre “Salvador Seguí: escrits”, recull a
cura del professor Isidre Moles publicat l'any 1975 per Edicions 62.
Procedeix del llibre "Apòstols i Mercaders” publicat el 1957,
escrit per Pere Foix, antic cenetista que als anys trenta del passat
segle es va integrar a Esquerra Republicana de Catalunya i es va
exiliar a Mèxic. Es tracta de fragments, citats de memòria pel
mateix Foix, molt possiblement sense documents i apunts originals,
d'una conferència feta per Seguí a l'Ateneo de Madrid el 1919 quasi
quaranta anys després i quan l'autor ja militava a ERC. El problema
és que no hi ha suport documental d'aquesta conferència que sigui
coetani de l'època en què es va pronunciar.
Del
text B sí que tenim suport documental. Aquest discurs es va
pronunciar el dia 4 d'Octubre i va ser reproduït íntegrament per
“España Nueva”, diari madrileny a on Salvador Seguí publicà
diversos articles entre 1919 i 1920. El text imprès a “España
Nueva” el recull el professor Antonio Elorza al llibre “Articulos
madrileños de Salvador Seguí” publicat per Editorial Cuadernos
para el Dialogo l'any 1976.
Les
dades objectives fan pensar que el text B és més representatiu del
pensament del Noi del Sucre: Encara que no li fa por la independència
aquesta no és prioritària per a la classe obrera perquè els seus
problemes tenen abast internacional (universal diu ell) i que per
resoldre'ls als obrers els hi cal la unió i aconseguir així la seva
emancipació. Aquí ho deixo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada