NO ÉS LA PANDÈMIA. EL PROBLEMA DEL CAP D'OLESA DE MONTSERRAT VE DE LLUNY

El primer consistori democràtic de Sant Feliu de Llobregat i dirigents socials encapçalant el 1979 la manifestació unitària reclamant l'ambulatori. (Font: "Sant Feliu de Llobregat. Identitat i Historia", 2002)

    Ja fa més de deu anys, el dijous dia 14 de 2011 va haver-hi una manifestació a Olesa de Montserrat. La resposta ciutadana a la convocatòria de "Assemblea Justícia Social" contra les conseqüències de l'ERO de Mútua de Terrassa al CAP d'Olesa de Montserrat (pel cap baix, eliminació de l'atenció d'urgències a les nits i caps de setmana) va ser prou bona, es va fer un llarg recorregut pels carrers i es va fer veure a molta gent. Per mesurar d'alguna manera, em penso que no m'equivocaria gaire si digués que els manifestants haguessin omplert el Teatre de la Passió.

    Jo hi era. I ara que?, li vaig preguntar en acabar, a un regidor del Bloc Olesà membre del govern municipal. Vam coincidir que caldria donar continuïtat, organització i eficàcia al bon treball iniciat per "Assemblea Justícia Social" i sense protagonismes de ningú, anar urgentment cap a la concreció d'una plataforma amplíssima i organitzada del teixit social (de tota mena: associatiu, recreatiu, cultural, polític, sindical....) olesà per a donar forma i contingut al "front comú" i poder arribar "fins a on faci falta" contra unes mesures "que perjudicaria greument l'atenció sanitària a prop de 24.000 persones" com va anunciar l'aleshores alcalde d'Olesa Sr. Salvador Prat del Bloc olesà. Les paraules entre cometes són textuals de l'alcalde Prat dites el 2011. Insisteixo en el 2011.

    Deu anys després, a Olesa de Montserrat es continua perjudicant greument l'atenció sanitària de, no prop de 24.000, sinó ja prop de 25.000 persones, perquè seguim sense serveis sanitaris i farmacèutics d'urgències, no hi ha coordinació fiable entre el CAP d'Olesa i el servei hospitalari de referència a Martorell, manca personal mèdic i sanitari mentre la gestió sanitària privada de la Mútua de Terrassa prima l'ús dels seus propis centres en comptes dels més propers a Olesa. Deu anys després continua governant el Bloc Olesà sense solució de continuïtat, ha sigut alcaldessa la Sra. Pilar Puimedon i ara l'alcalde és el Sr. Miquel Riera, i les relacions de l'ajuntament amb la Conselleria de Sanitat i la Mútua de Terrassa manquen de resultats i s'han limitat a frases fetes en condicional: "ens han dit que...", "ho estudiaran...", "miraran de....", "si tinguéssim competències....", "la pandèmia...". Mentre, el Bloc Olesà, suposat partit d'esquerra alternativa, radicalment democràtic i participatiu que dona suport al govern municipal, s'ha oblidat d'aquell "front comú" i de l'"arribar "fins a on faci falta" de fa deu anys; fins i tot ha sigut incapaç de donar suport i participar en la jornada de lluita per la sanitat pública del proppassat 30 de juny a on era cridat pel pacte escrit que té amb Catalunya en Comú (de nou incomplert).

    Per recuperar el que hem perdut, penso que és important en aquest moment i situació concreta tornar a l'esperit del 2011 i crear aquest procés de participació i mobilització ciutadana amb el clar lideratge d'un alcalde i un consistori net d'hipoteques que com una mena de "primum inter pares" (primer entre iguals) ho impulsi. Complicat, però, amb un govern municipal i un Bloc Olesà al·lèrgic al teixit associatiu i una oposició acrítica i apagada.

    Permeteu-me que faci memòria de les mobilitzacions que vaig viure a Sant Feliu de Llobregat el 1979 per aconseguir el primer ambulatori de la ciutat. Les plataformes ciutadanes van protagonitzar una lluita en complicitat directa i sense fissures amb el primer consistori democràtic, l'alcalde Francesc Baltasar no va dubtar a encapçalar les manifestacions i la ciutadania no va dubtar a acompanyar al seu alcalde, fent pressió, als processos de negociació que es van produir. Amb èxit per cert.

    Modestament, opino que aquest és el camí.

OLESA DE MONTSERRAT PATRIMONI DE LA HUMANITAT

 

"Arte povera". Matalasos i paret (2021, tela sobre ciment)

El desembre del 2000, al número 102 de la desapareguda revista L'Opinió d'Olesa vaig publicar aquest escrit que malgrat els vint-i-un anys que té em sembla que està fresc com una rosa.

OLESA DE MONTSERRAT. UN MUSEU AL CARRER

  Olesa de Montserrat no es pot resignar a ser coneguda només per La Passió.; la globalització també afecta a la cultura i cal donar-nos un aire de modernitat que el drama sacre no és capaç de transmetre. Per això fa temps el nostre ajuntament, amb la prudència que caracteritza als bons gestors, de mica en mica, sense presses per a no provocar reaccions indesitjables de patums intel-lectuals encarcarades, està impulsant una agosarada política d'imatge cultural que de segur esdevindrà marca de la nostra vila.

  

El gran repte que s'ha imposat és transformar el municipi en una mostra permanent d'una de les corrents més avantguardistes, informals i revolucionàries de l'art contemporani: L'anomenat “ART POBRE”. Aquest concepte neix com a reacció al mòn tecnològic i es caracteritza per la utilització de materials considerats tradicionalment no aptes per a l'expressió artística, en un intent d'ampliar les possibilitats de percepció estètica de l'espectador, tot convertint-los en protagonistes principals de l'obra en dotar-los de noves propietats plàstiques que fins ara no havien tingut. Es trenca d'aquesta manera amb una “visió mística de l'art com a entitat superior i hegemònica a favor d'una concreta crítica del sistema interior i exterior” en paraules del seu teòric Germano Celant.

(2021)

    Així doncs, dintre d'aquesta operació cultural i d'imatge de gran volada, els olesans hem vist com per tot el casc urbà s'hi han instal-lat grans escultures que utilitzant butaques, cadires i diversos mobles vells, televisors, rentadores, somiers i matalassos, sacs de runa, vaters i bidets trencats etc. han creat tot un nou “look” que dona a Olesa un aire de modernitat, lluny de la carrincloneria que fins ara havia dominat. S'ha procurat no discriminar a cap barri i aquestes mostres d'”Art Povera”, com s'anomena d'origen aquest corrent artístic, les trobem a Les Planes, Sant Bernat, Nucli Antic etc., evitant qualsevol mena d'elitisme i formant-se en l'entorn urbà una perfecta simbiosi entre l'efímer de la matèria rebutjada per l'home, paradigma de depredador, i la seva transsubstanciació en objecte expressiu.

(2021)

   Tothom ha fet seu aquest repte. D'aquesta manera Olesa s'ha transformat en una contínua “performance” a on els ciutadans més desinhibits, seguint l'exemple municipal actuen i fan de qualsevol objecte obres d'art “minimalistes” deixant per terra artístics papers arrugats, paperines enllardades, bosses de plàstic, closques de pipes o, en un “súmmum” d'expressivitat artística, fent cagar els gossos al mig de les voreres, cagarades que altres trepitgen amb delit, de manera que els seus moviments, salts i imprecacions formen una coreografia, que es transforma en una mena de dansa ritual iniciàtica d'una força plàstica que ni la Fura dels Baus ha estat capaç de superar. En definitiva, un poble convertit en museu permanent però, paradoxalment, en constant canvi, és el resultat d'aquesta imaginativa i encertada iniciativa.

    Olesa de Montserrat ha de donar a conèixer aquest patrimoni únic i irrepetible, perquè pot ser una font de creació de riquesa si se'n fa una promoció adequada i agosarada. Per això L'OPINIÓ llença la campanya “OLESA PATRIMONI DE LA HUMANITAT”. Que tenen les esglésies de la Vall de Boí, les restes romanes de Tarragona que no tingui la nostra fantàstica col-lecció d'”Art Pobre”?. Envieu-nos les vostres adhesions. Gràcies.

El Germà Petit del Capitán Trueno

Crític d'art de L'OPINIÖ

 

“DEIXI-HO AL CONTENIDOR NÚMERO 1”

 

Tragicomèdia en Un acte i tres quadres sobre la deixalleria municipal d'Olesa de Montserrat.

Repartiment: -Usuari olesà de la deixalleria municipal.

                      -Empleat de l'empresa Àurea que gestiona la deixalleria municipal.

                      -Dos o tres figurants (depèn del pressupost) que escombrin i llencin 

                          deixalles als contenidors.

ACTE ÚNIC. QUADRE PRIMER.

(L'acció se situa a la deixalleria municipal d'Olesa de Montserrat a l'escenari en primer pla trobem una finestra tancada per un vidre, darrere de la finestra se situarà l'empleat i davant l'usuari que es parlaran cridant perquè el vidre impedeix que s'escoltin bé).

Usuari.- Bon dia tingui.

Empleat.- Que¡¡¡

Usuari.- Que bon dia tingui¡¡¡

Empleat.- Ah¡¡ és que no el sento bé. Bon dia. Que porta¡¡¡

Usuari.- De tot, paper, vidre, plàstics i llaunes, oli...¡¡¡

Empleat.- El paper al contenidor número 1, el vidre a.....¡¡¡ (l'usuari el talla)

Usuari.- Si, si, no pateixi, he vingut altres vegades. Gràcies ¡¡¡. Vaig fent jo¡, eh¡¡

Empleat.- Faci, faci¡¡¡

ACTE ÚNIC. QUADRE SEGON

(En primer pla de l'escenari s'haurà situat un contenidor que tindrà pintat un número 1 ben gran, ple a vessar de tota mena de deixalles -paper, plàstics, runa, poda, un sofà, etc.-. L'usuari porta  un contenidor domèstic ple de diaris i revistes velles per llençar que deixa al seu costat dret, mentre, a l'esquerra de l'escenari un figurant estarà escombrant el terra. Quan el traspunt ho indiqui entrarà en escena un nou figurant representant un altre usuari).

Usuari.- (dirigint-se al figurant que escombra) Bon dia, m'han dit que aquest és el contenidor del paper i que el  llenci aquí, però veig que hi ha de tot a dins. Vol dir que ho faig bé això?.

Figurant 1.- Si home sí. És que avui s'han emportat el contenidor del paper que ja estava ple i hem posat aquest aquí perquè no n'hi havia un altre, sap?.

Usuari.- No n'hi ha cap altre?

Figurant 1.- No, no, s'han emportat el que estava ple i no n'han deixat cap més, ja li he dit.

(l'usuari amb cara d'emprenyat va llençant el paper dintre del contenidor, mentre entra en escena el Figurant 2 que sense dir res llença tres o quatre galledes que havien contingut pintura i seguidament fa mutis per on ha vingut).

ACTE ÚNIC. QUADRE TERCER

(Tornem al mateix decorat i situació dels personatges que al primer quadre. Recordem que quan parlen han de cridar per sentir-se).

Usuari.- Que, eh¡¡¡. Molt fer l'ajuntament sessions informatives ensenyant-nos com s'ha de reciclar i jornades participatives de pa sucat amb oli sobre eficiència en la gestió domèstica dels residus, renyant-nos perquè no ho fem bé i no som solidaris i quan ho hem aprés, aquí a la deixalleria ho barregeu tot mentre els ciutadans treballem per les putes portant-ho tot ben arregladet de casa. Quins collons¡¡¡¡

Empleat.- Bueno, al centre de reciclatge a on va a parar tot, ho tornen a seleccionar. A més, sinó vol venir, pot deixar-ho als contenidors que deu tenir al costat de casa.¡¡¡¡

Usuari.- Quins contenidors?, aquells que deixen a metro i mig de les finestres de les cases i que cremen de nit?

(l'usuari fa mutis mentre per la megafonia sona el bolero “No me vayas a engañar” cantat per Antonio Machin)

TELÓ

NB. Obra teatral  basada en fets reals succeïts el 7-12-2021, que ofereixo per estrenar al Teatre de la Passió (mai un nom havia sigut tan adient).

L'AJUNTAMENT I EL MANTRA DELS CRITERIS TÈCNICS

 

En finalitzar el Ple Municipal d'aquest mes de novembre i obrir l'Il-lte Sr. Alcalde el torn de precs i preguntes del públic assistent, va intervenir el ciutadà Jaume Mañà. Va anar a explicar a qui el volgués escoltar el “viacrucis” (locució molt adient a Olesa) que pateixen la seva família i la del seu veí, teòrics ciutadans lliures, iguals i amb drets i deures (bé, els deures no són teoria, sinó constatació pràctica), amb la decissió municipal, que l'Il.-ltre. Sr. Alcalde ha convertit en personal, de col-locar a menys de dos metres de la façana d'ambdós habitatges, uns contenidors d'escombraries. Diu l'Il-ltre. Sr. que la decisió l'ha pres sobe la base d'estrictes criteris técnics, en nom del bé comú i de l'economia municipal.

No entraré en el fons de l'assumpte, la ciutadania amb esperit crític es pot informar abastament entrant al Facebook stop containers i buscant a les webs de l'ajuntament i Olesa Ràdio. Personalment, el relat del ciutadà Jaume Mañà em va semblar versemblant, coherent i sense contradiccions, mentre que el del Il-ltre Sr. Alcalde em va fer l'efecte d'erràtic, contradictori i prepotent. No entraré en el fons, deia, perquè el que m'interessa és parlar d'una altra cosa: M'interessa parlar del mantra o lletania, digueu-ho com vulgueu, “criteris tècnics” com a justificació de tot, amb presumpció irrefutable de veracitat..... “Les decisions no es poden prendre de manera arbitrària sinó que han d’estar basades en criteris tècnics” va respondre amb suficiència l'Il-ltre. Sr. alhora que, descaradament, qualificava de novel-la el relat del ciutadà Mañà.

És clar que ens calen tècnics, però la tècnica pot donar alternatives i solucions diverses als problemes, i a partir d'aquí el polític ha de fer política, que jo entenc com a ètica dels afers públics. Això vol dir valorar i adaptar aquelles alternatives i solucions en coherència amb l'ideari i programa amb que va ser elegit i tenint especialment en compte els principis d'objectivitat, solidaritat i equitat. Preguntem-nos: El dret a la salubritat i al benestar físic i psíquic (així defineix la salut l'OMS) de dues famílies pot estar per sota del fet que uns quants ciutadans hagin de caminar uns quants metres més per deixar les escombraries? La xocolata del lloro del suposat estalvi de 15.000€ que l'ajuntament es gasta en qualsevol fotesa ho justifica? Treure uns contenidors del davant d'uns solars i edificis buits i deshabitats i recol-locar-los una mica més enllà davant les finestres de cases on viuen persones a qui beneficia?. Està clar que el partit que governa Olesa ha valorat que guanyar i mantenir uns vots justifica el malestar i neguit de dues famílies i això no és ni objectiu, ni solidari, ni equitatiu. Com va dir el rei francès Enri IV quan li va convenir mantenir el tron que perillava, “París bé val una missa”.

Personalment, penso que recórrer als “criteris tècnics” per sistema sovint sol ser l'excusa ideal per a polítics mandrosos, pusil-lànimes o que han d'amagar la presa de decisions inconfessables. Mandrosos per no haver de pensar gaire, pusil-lànimes per treure's responsabilitats incòmodes de sobre, o amagar decisions inconfessables com afavorir interessos de particulars, privats, o de partit. No acuso ningú, ni em passa pel cap, però en tot cas si algú se sent al-ludit ja sabrà quina de les tres categories li correspon; soc gat escaldat i fujo de l'aigua freda.

Ah¡ aquest Ple de novembre va ser sucós en molts altres aspectes. En tornarem a parlar.

SENYOR ALCALDE D'OLESA DE MONTSERRAT, EM DEU DUES RESPOSTES.

 

 

A Olesa de Montserrat la pandèmia ens ha portat la possibilitat que la ciutadania pugui fer precs i preguntes als plens municipals per escrit en comptes de fer-les presencialment i això té un avantatge i un inconvenient. L'avantatge és que pots fer les preguntes contextualitzant-les amb una introducció prèvia sense que l'alcalde et retiri la paraula per impertinent i pesat, l'inconvenient és que no et contesta i et deixa amb un pam de nas. Un espera que el senyor alcalde, que ha de ser model i exemple ciutadà, compleixi el que promet la pàgina web municipal: que les respostes es donaran "pel destinatari a la sessió següent, sense perjudici que l'interpel·lat/ada doni resposta immediatament.".

Al Ple municipal del mes de juliol (i som a l'octubre) vaig fer a l'II-ltre Sr. Miquel Riera, alcalde-president, les dues següents preguntes:

1. Quina opinió li mereix al Sr. alcalde el fet que el Bloc Olesà (des d'ara BO), partit coordinat amb Catalunya en Comú i que dóna suport al govern municipal, no hagi organitzat de cara a la ciutadania cap acte, acció o mobilització de suport explícit a la jornada en defensa de la sanitat pública que es va fer a Catalunya el passat 30 de juny?.

2. El passat 10 de juliol el Sr. alcalde va ser convidat a participar en la jornada organitzada per Catalunya en Comú, amb qui es coordina el BO, que sota el lema ​"De la resistència a la transformació" va tenir lloc al Prat i va parlar de sanitat i serveis socials. Tenint en compte les virtuts que el BO veu en el POUM (la seva estrella programàtica), per que no va exposar en aquelles jornades de discussió, reflexió i posada en comú d'experiències municipals, la relació de la sanitat i serveis socials amb el POUM i la concreció de com està previst que es desenvolupin aquests serveis públics en la transformació futura d'Olesa?.

A hores d'ara encara espero contestació. Jo entenc que ha de ser complicat per l'Il-ltre Sr. estar a missa i alhora repicar campanes, intentar justificar l'injustificable, fer equilibris per a no trencar consensos contradictoris interns al si del BO (poti-poti d'ideologies i pensaments, segons l'exalcalde Sr. Salvador Prat) i seguir enganyant al soci Catalunya en Comú, a qui ja se li està pansint el lliri que fa temps porta a la mà, incomplint de forma reiterada "l'acord escrit en el qual nosaltres subscrivim plenament la ideologia de progrés i d'esquerra, i hi ha un intercanvi de col·laboració quan arriben eleccions, siguin locals, catalanes o estatals." (paraules del Sr. Riera a Regió7).

“Como alcalde vuestro que soy, os debo una explicación, y esa explicación que os debo, os la voy a pagar" deia Don Pablo l'alcalde de Villar del Rio a la pel-licula "Bienvenido Mister Marshall".  Les preguntes són clares. Quan em pagarà l'explicació que em deu el senyor alcalde d'Olesa de Montserrat?.

 

EL LOCALISME CARRINCLÓ I ESTRET DEL REGIDOR DE CULTURA I MEMÒRIA HISTÒRICA, JOVENTUT I LLICÈNCIES I DISCIPLINA URBANÍSTICA D'OLESA DE MONTSERRAT.

 

 

El 8 d'octubre de 2018 (fa exactament tres anys¡¡¡), vaig presentar una instancia a la Comissió de Nomenclàtor d'Olesa de Montserrat que encara no m'ha sigut oficialment contestada, ni que sigui per deferencia a un ciutadà que creu en la participació que predica l'ajuntament. Proposava el canvi de nom de la Biblioteca Santa Oliva pel de Biblioteca Joan Brossa. Si segiu llegint entendreu el perqué d'aquesta proposta.

Per tres vegades, el regidor de Cultura i Memòria Històrica, Joventut i Llicències i Disciplina Urbanística (prou, ja no te més carrecs...ah si, també, president de la Comissiò de Nomenclàtor) Sr. Xavier Rota i Boada em va dir que rebria una resposta en breu; tres vegades¡¡¡. Fart de que m'aixequés la camisa, acollint-m'he al Reglament de Participació Ciutadana, vaig demanar accés a les actes de la comissió des del 8 d'octubre de 2018 fins ara i em vaig trobar que la Comissió de Nomenclàtor s'havia reunit el 18 d'octubre de 2018 i a l'acta de la sessió consta literalment que " Pel que fa al canvi de nom de la Biblioteca Santa Oliva pel de Biblioteca Joan Brossa, el president diu que el nom proposat no és adient per al lloc, ja que no era una persona vinculada directament amb Olesa, sinó que només va fer una obra escultórica dins l'espai de la Biblioteca" (ovación y vuelta al ruedo, pel regidor de Cultura i Memòria etc. etc..).

En quins arguments vaig basar la meva proposta? En quatre motius que, em fá l'efecte, ni van llegir ni discutir:

1. Si bé és cert que Santa Oliva de Palerm, a l'ámbit confessional católic, és patrona d'Olesa de Montserrat de llarga tradició, no ho és menys que té dedicada a la nostra vila diversos espais públics (carrer, plaçeta, porxo, parc, grup d'habitatges i biblioteca Santa Oliva).

2. A la sala de lectura de la biblioteca hi ha un "poema visual corpori" fet expressament per Joan Brossa titulat "Lletra ballarina", instal-lació artistica que és una mostra de la forma de fer del seu autor.

3. Joan Brossa fou un artista que va abastar diverses facetes de l'art de forma àmplia i interdisciplinaria: poesia, prosa, teatre, cinema, música, opera, cabaret, resultant una obra satírica, punyent, irónica, crítica, lúdica i fins i tot irreverent, sempre amb una fidelitat absoluta a la llengua catalana. 

4. Olesa de Montserrat té, doncs, una instal-lació artistica d'un autor reconegut a tot el mon (ha exposat a Barcelona, Nova York, Tòquio, Berlin...) i abastament premiat (Premi Nacional d'Arts Plástiques, Premi Nacional de Poesia, Premi Nacional de Teatre, Medalla Picasso de la UNESCO...".

Al meu modest entendre amb aquests antecedents hi ha motius suficients per atorgar a Joan Brossa el nom de la biblioteca pública d'Olesa de Montserrat. Com es pot negar, sense posar-se vermell, que Joan Brossa no té cap lligam amb Olesa?. Sr. Xavier Rota, regidor de Cultura, etc, etc....la "Lletra ballarina" hauria de formar part dels itineraris turístic-culturals olesans, ara per ara limitats quasi exclusivament a La Passió, els Misteris i el 1714?. Quin localisme més carrincló, estret i ridícul !!!.

Carrincló estret i ridícul, però, també, ple de mala bava, perqué, curiosament, a la mateixa acta es proposen quatre dones per a substituir el carrer Duc de la Victòria; Joana Raspall, Montserrat Roig, Maria Mercè Marçal o Muriel Casals. No em molesta, al contrari, m'agrada, encara més quant tots sabem que aquestes quatre dones tenen una intima relació amb Olesa de Montserrat, hi van viure molts anys, la tenen sempre present a la seva obra i segurament han sortit a La Passió (noti la ironia Sr. Xavier Rota, potser li costa). O, com oblidar la militant defensa que el Sr. Rota va fer al Ple de setembre per què es donés el nom d'un carrer al gran lingüista valencià Enric Valor (a proposta de la CUP), no pels seus mèrits sinó perquè l'ajuntament feixista del poble alacantí de Mutxamel l'havia retirat del seu nomenclàtor..... i perquè era un membre notori de la confraria del Misteri de l'Hort? (no es trenqui el cap pensant Sr. Rota, és una altra ironia).

El problema és que Joan Brossa era massa iconoclasta, inconformista i trencador per a determinades i determinants patums votants del Bloc Olesà i si toquen a Santa Oliva encara se'ls hi esvalotarà el galliner. Mira quines propostes de fer aquest torracollons del Martí Obiols¡¡¡.

I jo, tres  anys més vell i esperant.

 

SOC ORGULLOSAMENT BAIXLLOBREGATÍ. QUE HO SAPIGA EL SR. JORDI MARTINEZ, REGIDOR DEL BLOC OLESÁ I CONSELLER COMARCAL DE EN COMÚ GUANYEM.

     

    El regidor olesà, conseller comarcal del Baix Llobregat de En Comú Guanyem i eminent intel·lectual orgànic del Bloc Olesà Sr. Jordi Martínez Vallmitjana, ha tornat a assentar càtedra a la tertúlia política d'Olesa Ràdio, com ja ens té acostumats. Si el 2016 ens va sorprendre amb la genial aportació a la ciència política de la teoria del "partit polític que ho és menys" (feu clic aquí), ara aporta a la lingüística una nova accepció de la paraula "baixllobregatí", digna d'anàlisi per part de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

    M'explico. A la tertúlia del dimarts dia 14 l'inefable Sr. Martínez, després de declarar-se fidel i devot assistent a l'acte sacramental indepeunilateralista celebrat a Barcelona la tarda de l'11 de Setembre i sentir-se ofès pel pobre Sr. Paniello de Ciudadanos, i expulsar-lo a les tenebres exteriors a la catalanitat (segons l'evangeli jordimartinesià), va voler ser condescendent i comprensiu amb el PSC (vés a saber perquè) i en comptes de dir-li directament botifler, amb aquella finor que el caracteritza, el va qualificar de "baixllobregatí" (sic).

    No seré jo qui tregui les castanyes del foc al PSC si no han dit ni ase ni bèstia a la provocació, ja són grandets i saben que fan i volen. Però a mi, m'ofèn i em repugna la cínica superioritat perdonavides i el classisme que regalimen les despectives paraules del regidor del Bloc Olesà i conseller comarcal del Baix Llobregat (hòstia tu, del Baix Llobregat¡¡¡). "Baixllobregatí" com a sinònim de colonitzador, d'invasor, de mancat d'identitat.... d'allò que ells en diuen "nyordos". Quins collons¡¡¡

    Si em fessin la típica i tòpica pregunta-trampa de si em sento més espanyol que català o més català que espanyol la meva resposta seria inequívoca: em sento baixllobregatí, sense punts cardinals.

    La consciència comarcal del Baix Llobregat neix directament de l'antifranquisme i, sobretot, de la lluita obrera pels drets de ciutadania i millora de les seves condicions de vida; lluites de les quals la comarca va ser molts cops avantguarda i fins i tot exemple. Al final podreu escoltar una curiositat musical que, malgrat la seva simplicitat i que no diu res de transcendent, diu molt. Ens parla de les persones que no tenint el "pedigrí" exigit per a ser admesos a la colla de la "ceba" han fet seu i es reconeixen en aquest Baix Llobregat que va del Cairat al Delta. Popular, de classes obreres, subalternes i precàries que alguns creuen i volen difús i inconsistent. El Baix Llobregat que aquell llunyà 11 de Setembre de 1.976 a Sant Boi feia que la senyera catalana (sense estels), la "verdiblanca" i la roja s'abracessin. El Baix Llobregat que es bolcava en un Congrés de Cultura Catalana alhora popular i mestís. Tot això ho ha trencat la religió del que el Sr. Jordi Martínez és tan devot.

    Se li ha vist el llautó: el que de debò fa por al Sr. Jordi Martínez Vallmitjana i a tants "maulets " i "miquelets" nostàlgics del 1714 és aquesta hegemonia de la lluita obrera en la conformació de la identitat comarcal baixllobregatina.

    I ara amb quina cara anirà als plens del Consell Comarcal del Baix Llobregat?.

"CAPS DE TURC, MASCLISME, MISOGÍNIA”. PRESENTACIÓ DELS LLIBRES "DESMONTANDO EL CASO DE LA VAMPIRA DEL RAVAL" I "JOSEP BARCELÓ I EL ROBATORI DE SANT JAUME"

    

    El divendres 10 de setembre a les 7 de la tarda, a l'auditori de la Casa de Cultura d'Olesa de Montserrat, tindrà lloc l'acte de presentació dels llibres editats per Associació Cultural el Raval-El Lokal "Desmontando el caso de la vampira del Raval" de la historiadora Elsa Plaza i "Josep Barceló i el robatori de Sant Jaume" de l'olesà Josep Maria Sibina Alsina.

    Elsa Plaza introduirà el cas de l'Enriqueta Martí, de malnom “la vampira del Raval”, a la Barcelona de començaments del segle XX en el món de l'alta burgesia a on es barrejà la prostitució, la pederàstia, el rapte i l'assassinat infantil de la que l'Enriqueta fou acusada sense proves concloents.

    Per altra banda l'Elsa Plaza i altres persones de El Lokal ens parlaran de la recuperació del llibre de l'olesà Josep Maria Sibina "Josep Barceló i el robatori de Sant Jaume". Autoeditat inicialment el 1998, en aquest llibre Sibina va explicar i analitzar el robatori que es va produir el 29 de març de 1855 al mas de Sant Jaume del terme d'Olesa de Montserrat, i del que fou acusat com instigador, sense proves convincents, en moments de greus tensions socials per part de la classe obrera, el sindicalista i president del Gremi de Teixidors de Barcelona Josep Barceló, causa pel que va ser executat.

    L'acte es desenvoluparà sota el títol de "Caps de turc, masclisme, misogínia". Aquest titular té la seva justificació, ja que les dues obres que es presentaran intenten explicar com el poder, en qualsevol circumstància i sense cap mena d'escrúpols, és capaç de manipular i crear situacions que desviïn l'atenció o creïn por, quan queden exposades públicament les seves vergonyes o veu en perill la seva posició de privilegi.

    L’Associació Cultural el Raval - EL LOKAL neix l’octubre de 1987. És un col·lectiu provinent de l’Ateneu Llibertari del Poble Sec i de gent del barri Xino. Començà obrint un espai al centre de Barcelona per a la creació i l’experimentació de nous projectes, com a punt de trobada de lluites i resistències, i mitjà per a la venda i distribució de materials alternatius i de cultura llibertària.

 

SEMINARI SOBRE PRINCIPIS ELEMENTALS DEL PENSAMENT DE LA CUP A OLESA DE MONTSERRAT (PRIMERA PART): EL MARXISME (LÍNIA GROUCHO).

   

     Com si Groucho Marx fos el seu ideòleg, la CUP té uns principis que es canvien si no agraden. A Olesa de Montserrat, aquests campions de la participació democràtica ciutadana, han votat favorablement un Reglament de “participació” ciutadana que proclama: "S'exclouen expressament dels drets i deures reconeguts en els apartats que fan referència a la intervenció al Ple municipal, l'audiència pública, els ajuts econòmics a les organitzacions de caràcter polític (partits i coalicions electorals)...” . S'entén que queden exclosos els partits i coalicions que no han obtingut representació a l'ajuntament.

    Per la CUP, es veu que el que és bo a Olesa és dolent a Lleida, perquè allà, on van quedar fora de l'ajuntament, van demanar poder presentar mocions al Ple Municipal reclamant, amb bon criteri, el seu dret a la participació ciutadana. Els partits i coalicions amb representació, “generosament” els hi van dir que, molt bé, els deixaven presentar una¡¡ moció a l'any. Evidentment la CUP van posar el crit al cel i van demanar la tutela del Síndic de Greuges perquè defenses el seu dret a participar en els afers municipals de la forma que ho fa qualsevol altra entitat o associació lleidatana. No sé com va acabar tot plegat.

    A Olesa de Montserrat ni tan sols permeten una moció a l'any; si no entres a l'ajuntament, a l'infern per quatre anys si mes no, muts i a la gàbia, o sempre queda la solució que l'Associació Olesana de criadors de canaris flauta, posem per cas, presenti mocions polítiques per tu.

    No parlo del Bloc Olesà, PSC, ERC, JxCat, perquè són gats vells a on la doble moral apareix sovint, però de la CUP, encara que no hi simpatitzi, esperava altra cosa. Ja és la segona vegada que me la foten a Olesa i de la primera vaig pensar que eren novells, però no, com he dit al començament sembla que Groucho Marx s'ha fet de la CUP.

 

UNA COL-LECTA CARITATIVA PER A LA MÚTUA DE TERRASSA.

 

    Ho veia a venir: la Mútua de Terrassa deu estar al límit de la indigència, de la pobresa de solemnitat.

    He anat al CAP d'Olesa de Montserrat dos dies seguits a fer-me unes cures d'una intervenció quirúrgica. El primer dia vaig entrar amb un apòsit (esparadrap, vol dir la paraula) impermeable que em van posar inicialment a l'Hospital de Martorell, per tal que, si em dutxes no es mulles la ferida, i en vaig sortir amb un apòsit nou però tèxtil, després de què la infermera en busques de impermeables infructuosament. No n'hi havia.

    Vaig tornar l'endemà i em vaig interessar per si ja havien portat apòsits impermeables (tinc la costum de dutxarme, jo. Que voleu que us digui). Que no. I si em mullo la ferida? Miri de no mullar-se o compri'n a la farmàcia. Tot dit molt amablement, això si.

    Jo comprenc que l'orgull del pobre els hi impedeix reconèixer públicament la misèria en què viuen, ha de ser dur, molt dur.

    Ciutadania d'Olesa¡¡. És l'hora de la solidaritat. Fem nostra la frase de J.F. Kennedy "No et preguntis què pot fer la Mútua de Terrassa per tu, pregunta't què pots fer tu per la Mútua de Terrassa", no els abandonem.