QUI VIU SOL PIXA, CAGA I FA EL QUE VOL.

Sobre el tema dels arbres l'alcaldessa en funcions i candidata Il-ltre. Sra. Pilar Puimedon em dóna la raó, ella no ho sap peró me la dóna (qui no conegui de què va la cosa o no ho recorda que faci clicaquí, així m'estalvio la feina de tornar-ho a explicar).

Si ja teniu el coneixement o la memòria fresca, m'explico. Doncs resulta que la Sra. Alcaldessa ha tingut el detall de contestar a la carta oberta, enviant-me l'opinió personal del funcionari de la cosa electoral i l'Edicte firmat per ella mateixa sobre repartiment d'espais a on mana que el Bloc Olesà disposi de 2.520 m. de carrers i la resta de candidatures d'entre 770 i 350 m. Bé, “pelillos a la mar” que es diu en castellà que això no ve al cas ara.

Anem al gra; que li diu el funcionari a la Sra. Alcaldessa?: Doncs que el seu Edicte no parla de fanals i arbres i que una altra vegada s'ho haurien de mirar millor per evitar problemes. Bé. Reconeix que hi ha un problema en el qual mai s'havia fixat ningú. Efectivament a l'Edicte no surten per enlloc les paraules fanal o arbre i s'ha obviat l'Ordenança Municipal de zones verdes, espais naturals i arbrats.

Hi ha un principi jurídic que diu “que allò que la llei no distingeix nosaltres tampoc ho hem de distinguir” que aplicat al cas vindria a ser que si l'Edicte de l'Alcaldessa no parla d'arbres però l'Ordenança Municipal ordena taxativament no “lligar” cartells als arbres, doncs mira tu, no es poden “lligar” cartells als arbres en cap cas. Però, i si a l'Edicte la Sra. Alcaldessa hagués autoritzat “lligar” cartells als arbres?. Doncs aquesta autorització seria nul-la perquè la Constitució espanyola (i la catalana, si fos el cas, ep¡¡) per evitar arbitrarietats, garanteix el principi de jerarquia normativa i l'Edicte és de rang inferior a l'Ordenança i no la pot modificar.

Quina conclusió hem de treure de tot plegat? Que qui ha governat als darrers vuit anys no coneix les normes municipals i ha comès una infracció greu que hauria de ser denunciada per la policia municipal d'ofici, informada pel regidor de Medi Natural i sancionada per la Sra. Alcaldessa. I que? Doncs nasti de plasti, es comença infringint les ordenances, es continua manipulant els espais institucionals amb simulacres de roda de premsa, i s'acaba (de moment) ocupant els espais electorals d'un partit a l'hora que s'imposta la seva ideologia....... i deixem-ho córrer que amb el Bloc Olesà no hi ha res a fer, que ja ho diuen ells: “Som Olesa”, només ells, ells solets i ja se sap que qui viu sol pixa, caga i fa el que vol.

ÉS QUE NO PAREN¡¡¡ EL BLOC OLESÀ NO EN TENIA PROU AMB ELS ARBRES QUE ARA FOTEN UNA NOVA CACICADA.

El cacic Alfonso Sala en un acte del Movimiento Nacional

Segons sembla, justament ara en plena campanya electoral el Jutjat penal núm .25 de Barcelona ha comunicat una sentència sobre presumptes irregularitats urbanístiques denunciades pel Bloc Olesà allà pel 2007 i que l'hi és favorable.

S'ha apressat el Bloc Olesà, diu que en un exercici de transparencia (??) que no pot esperar al dia 27 potselectoral, a convocar d'urgència a cuita-corrents (¡¡¡¡¡) una roda de premsa per informar de tan singular notícia per avui mateix dia 17 de març a les 19 hores. No tindria res a dir, és normal que un vulgui publicitar els seus èxits, però.....

Però, a part de ser sospitós que la sentencia es doni a conèixer en plena campanya electoral municipal, com ja he dit, té tot el tuf de cacicada que la roda de premsa es faci a la Sala de Plens de l'Ajuntament, presidida per la Iltre. Alcaldessa Sr. Pilar Puimedon, i els regidors Srs. Rota i Segado.

És un acte de partit? Llavors, per què es fa a la Sala de Plens Municipal? per què presideixen tres càrrecs institucionals?. Han omplert la corresponent instancia per demanar, com a partit, l'ús de la Sala de Plens? Si és així, com és que la resposta autoritzant-ne l'ús ha sigut tan rapida? Preguntes que el Bloc Olesà hauria de respondre.

És un acte del govern municipal? Llavors, per què en plena campanya electoral el govern trenca la neutralitat al que està obligat per la Llei Orgànica del Règim Electoral General fent una roda de premsa que afavoreix clarament al Bloc Olesà? per què tres càrrecs institucionals es posen al servei d'un partit concret?. Preguntes que l'equip de govern municipal en funcions hauria de respondre.

El Bloc Olesà cada vegada s'assembla més a aquells vells partits com la Falange Espanyola o el PRI mexicà que confonien el govern amb ells mateixos. No ens ha d'estranyar el seu lema de campanya “SOM OLESA”. Només ells són Olesa i el fotut és que s'ho creuen.

L'esperit del vell cacic D. Alfonso Sala encara plana sobre Olesa de Montserrat

BLOC OLESÀ, UN PARTIT INFRACTOR DE LES ORDENANCES MUNICIPALS QUE ES CREU IMPUNE?. Carta oberta a la Iltre. Alcaldessa Sra. Pilar Puimedon, Regidora de Seguretat Ciutadana Sra. Susana Yañez i Regidor de Medi Natural Sr. Francesc Rosa.

No respecten ni els vells.......

Senyores i Senyor.

Milito a Iniciativa per Catalunya, Catalunya en Comú i a Movem Olesa (no em demanin explicacions, si hi ha qui creu en el Misteri

.....ni les criatures.

de la Santíssima Trinitat això m'excusa de donar-les). Les tres organitzacions polítiques es veuen representades en els colors roig de la justícia social, el verd de l'ecologisme i el violeta del feminisme. A propòsit del verd, Movem Olesa hem fet nostres, no per obligació sinó per convicció, els principis que conformen l'“Ordenança Municipal de zones verdes, espais naturals i arbrats” d'Olesa de Montserrat: defensa del patrimoni verd urbà i l'arbrat per la seva importància per l'equilibri ecològic del medi natural i la qualitat de vida dels ciutadans, per això en campanyes siguin electorals o d'altra mena, mai hem utilitzat l'arbrat com a suport de cartells.

Però es que si no ho féssim per convicció ho hauríem de fer per obligació, ja que la dita “Ordenança Municipal de zones verdes, espais naturals i arbrat”, com vostès sabran, prohibeix expressament lligar cartells als arbres (Article 16 b)). Incomplir aquest precepte és una infracció greu (Article 30 B) b)) que ha de ser sancionada per l'Alcaldia prèvia proposta de la regidoria de Medi Ambient (Article 29). Ho trobo just i necessari, juntament amb altres preceptes de l'ordenança, per acomplir el principi d'equilibri ecològic del medi natural que predica.

Les obligacions, però, sembla que no afectin el Bloc Olesà, partit que, malgrat afirmi beure de les fonts de l'esquerra és d'un eclecticisme i pragmatisme proper als principis variables de Marx (Groucho, és clar). Així resulta que els quatre anys en què han governat l'ajuntament amb majoria absolutissima i absolutista, potser els hi ha fet oblidar que són mortals i creure que, com deus de l'Olimp, tenen impunitat per saltar-se, descarats, les ordenances municipals que obliguen a tota (tota¡¡) la ciutadania. Amb la tranquil-litat del qui es creu que talla el bacallà, s'han dedicat a lligar cartells electorals amb la fotografia del Sr. Riera a l'arbrat públic.

Perseguir la desobediència de les ordenances municipals és una qüestió d'ordre públic. Sé que vostés tres són del Bloc Olesà i que aquesta actitud incìvica del partit que els dóna suport els deu doldre especialment, però no tinc cap dubte que el seu esperit de servei a la comunitat els farà complir el seu deure institucional, cívic, públic i legal sense cap mena de tracte de favor.

Serà dolorós però estic segur que vosté Sra. Yañez com a Regidora de Seguretat Ciutadana vetllarà per a què la Policia Municipal, tal com li atorga l'Article 53. 1. d) de la Llei Orgànica 2/86 de Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, investigui i denunciï d'ofici la infracció de l'Article 16 b) de l'“Ordenança Municipal de zones verdes, espais naturals i arbrats” comesa pel Bloc Olesa. Serà dolorós, però tampoc dubto que vosté Sr. Rosa, com a Regidor de Medi Natural i previs els trámits preceptius, informarà d'aquesta infracció a la Sra. Alcaldessa. I, serà dolorós Sra. Pilar Puimedon, ho sé i no sap com l'entenc, però, estic convençut que no li tremolarà la mà, com mai li ha tremolat perquè la prevaricació no té cabuda dins del seu codi ètic, a l'hora de sancionar com a falta greu la infracció comesa pel Bloc Olesà.

Esperant de vostès un just darrer acte de la seva legítima autoritat rebin una cordial salutació.

CATALUNYA EN COMÚ ALIMENTA LA IMPOSTURA DEL BLOC OLESÀ

Ball del cornut (Cornellá der Terri)

Vaig dir que explicaria per què per primera vegada en quaranta-dos anys, no he fet ni d'apoderat ni d'interventor en un procés electoral. Sempre ho he sigut pel PSUC, IC i a les del dia 28 de maig ho hagués volgut ser de En Comú Podem. L'he votat, són els meus, hi estic adherit (abans es deia militant i així ho diré a partir d'ara), vull col·laborar en que el projecte avanci, però no vull ser cornut i a sobre pagar el beure. Així doncs, ara que ja s'ha votat i no faré mal m'explico.

a) Deu fer un parell d'anys ( més amunt més avall) es va fer una assemblea públicament convocada per tal de constituir el Comú d'Olesa de Montserrat (abans en diríem Agrupació o Cel-lula, per entendre'ns) i el seu resultat es va passar a l'aprovació de la Comissió Executiva de Catalunya, tal com diuen els estatuts. A hores d'ara, per pressions d'Esquerra Unida i Alternativa, està bloquejada la seva acceptació. Cal dir que els companys d'EUiA d'Olesa eren coneixedors de l'assemblea constitutiva però incomprensiblement no hi van participa

b) Convocades les eleccions municipals els militants de Catalunya en Comú, malgrat que encara no s'havia aprovat el Comú d'Olesa de Montserrat, vàrem començar a treballar per a crear una candidatura i així es va comunicar a la direcció nacional. Se'ns va comunicar que no podíem crear cap candidatura perquè s'havia pactat, de forma unilateral i sense comunicar-ho als militants de Catalunya en Comú d'Olesa, entregar les sigles de "En Comú Guanyem" al Bloc Olesà.

c) Per a despistats: El Bloc Olesà és un poti poti d'ideologies i pensaments (segons va dir qui va ser el seu primer alcalde), que no va tenir unanimitat a l'hora de rebutjar la reforma laboral del 2012 (feu clic aquí), amb dubtes sobre la laïcitat dels poders públics (feu clic aquí), amb una política cultural tradicionalista-clerical (feu clic aquí), que avala sancions als ciutadans que vulneren els drets fonamentals (feu clic aquí), que firma manifestos pacifistes mentre recolza festes que justifiquen el linxament (feu clic aquí), que fa demagògia populista (feu clic aquí)...i que públicament els seus càrrecs han atacat el que representa Catalunya en Comú¡¡¡ (feu clic aquí)

Per què la direcció de Catalunya en Comú ha menyspreat de forma barroera als seus militants d'Olesa? Perquè amb una visió política de curt termini i miop ha preferit pactar amb un partit d'àmbit exclusivament local, eclèctic i sense ideologia definida, fent un "do ut des" (et dono perquè em donis) intercanviant-se un inconcret diputat a la Diputació per En Comú Podem per un inconcret conseller comarcal del Baix Llobregat pel Bloc Olesà. La vella política tan criticada per uns i altres en estat pur.

Aquesta política de "peix al cove" (quant de mal ha fet el pujolisme) del benefici a curt termini, alimenta al Bloc Olesà, un partit impostor que res aporta a Catalunya en Comú, la qual renuncia a crear una estructura territorial solida i ideològicament coherent a Olesa de Montserrat i amb militants compromesos a eixamplar i donar visibilitat un projecte de justícia social, radicalitat democràtica, igualtat i solidaritat i que dignifiqui la política com a ètica dels afers públics.

Com a revulsiu, els paries, els exclosos de Catalunya en Comú hem creat la candidatura MOVEM OLESA, per mantenir a Olesa de Montserrat i a l'ajuntament l'esperit del "¡SI QUE ES POT" d'aquell 15-M que ja sembla tan llunyà i que crèiem representat a Catalunya en Comú, mentre esperem que la realitat els faci comprendre que els militants no som només peons de brega i camàlics per enganxar propaganda i que la "nova política" vol militants que siguin l'avançada ideològica d'un projecte global, no només local, que faci arrelar en els territoris els principis republicans de llibertat, igualtat i fraternitat que ho resumeixen tot. En aquest camí, si vol, Catalunya en Comú ens hi trobarà.

M'HAN ENVIAT A CAGAR

Així de clar i català (com ens agrada l'escatologia¡¡) m'ho han dit: Vés a cagar¡¡. Argument definitiu per acabar una conversa donant-se la raó a si mateix i deixar l'interlocutor amb un pam de nas.

M'hi ha enviat una persona sense comandament en plaça del Bloc Olesà, un soldat ras d'aquests que s'envien a fer encàrrecs quan no hi ha ningú més que pugui o vulgui fer-los; posem que parlo de la ràdio.

Què ha passat?. Doncs que m'he trobat la susdita persona pel carrer i tot amablement, creieu-me, l'hi he preguntat que li havia semblat la tertúlia radiofònica d'ahir:

-Psse.., bé, m'ha contestat.

-Que hi vas tu per Movem Olesa a la tertúlia?, m'ha dit.

-Si, hi he tornat, després que fa tres anys m'expulsessin de la tertúlia amb la connivència del govern del Bloc Olesà.

-Et vas autoexpulsar.

-Fonamenta'm i raona'm amb arguments el que m'acabes de dir, perquè em penso que al Bloc Olesà teniu un problema de comprensió del que són els drets fonamentals de la persona, sobretot amb el dret a la llibertat d'expressió, he respost.

-Mira, tinc pressa i haig d'anar a fer uns “recados”.

-Aquest és un problema que teniu al Bloc Olesà, que quan heu de donar respostes argumentades a les crítiques fugiu d'estudi.

-Vés a cagar¡¡¡ m'ha dit mentre se n' anava emprenyat.

En aquests afers soc bastant regular i normalment deposo a les set del matí i, sincerament, en aquell moment no em feia falta.

Verge santa, com està el pati¡¡¡¡

MOVEM OLESA, UNA COLLA DE GENT RADICAL, CRÍTICA, EXCÈNTRICA I SINISTRA.....COM TU.

Fixeu-vos bé en la fotografia. Hi veieu a la Meritxell (Merit) i al Samuel, o al Samuel i la Merit, ("tanto monta, monta tanto"). Encapçalaran la candidatura municipal de MOVEM OLESA, un projecte local de molt alt nivell i mirada llunyana que sap que la política olesana no s'acaba a Olesa i que per millorar-la també cal estar a on es talla el bacallà.

Malgrat el nom de profeta d'ell i de marededéu trobada d'ella, per a la "gente de bien" tenen tots els defectes de les persones lliurepensadores: són radicals i crítiques i no contentes, encara tenen la barra de fer-ne gala i com que no saben ni volen dissimular a més a més afegeixen que també són excèntriques i sinistres....Embolica que fa fort¡¡¡.

Peró no ens espantem pas, eh¡¡¡

Són persones radicals, no perquè estiguin sempre cridant i volent fotre-ho tot enlaire (són més bé de bon tarannà), sinó perquè volen anar a l'arrel de les coses. A l'arrel de la democràcia, de la participació ciutadana, contra la demagògia i el populisme de bar.

Són persones crìtiques no perquè vagin per les barberies i botigues posant verd al veí, sinó perquè actuen amb criteri que els permet contrastar idees i decidir amb seny ( i quan convé amb la necessària rauxa, tot plegat tant català).

Són persones excèntriques, no per rares i extravagants sinó perquè no els agrada ser al centre polític, que és la forma de no mullar-se el cul i, ens agradi o no, la història (i l'actualitat) ens ensenya que la societat es mou en una lluita permanent entre el poderós i qui només té la seva força de treball per vendre-la (tant se val treballadores per compte aliena o autònomes), i per això dins de la seva excentricitat són....

...., Són persones sinistres, no per malintencionades ni llòbregues, sinó perquè no volen estar a la destra de Déu Pare esperant tranquil·lament la salvació en el més enllà, sinó perquè estant al món i sabent el món on viuen, són d'esquerres i estan amb les persones que necessiten treballar per a viure, les pobres, les immigrants (si, perquè primer els de casa i elles també són de casa nostra), amb qui necessita i exigeix perquè la paga, escola i sanitat pública de qualitat...., en definitiva, amb qui vol recuperar i fer seus els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat ara i aquí.

Aus exòtiques (no rapinyaires, això si), a diferència d'altres no els fa vergonya dir que són polítiques i que fan política, perquè l'entenen com l'ètica dels afers públics i perquè si no la fan hi ha que la faran sense ètica ni estètica.

Si també us considereu gent crítica, radical, excèntrica i sinistra com la Merit i el Samuel (o el Samuel i la Merit, vaja), aneu a escoltar i a parlar i, si cal, discutir-hi el diumenge 7 d'abril a les 11 del mati a "L'Escorxador". Parlarem d'una Olesa per viure-hi i viure-la. No hi perdreu res anant-hi.

DE HEROICITATS I ENSARRONADES. EL CAS DE L'ALCALDIA D'OLESA DE MONTSERRAT COM EXEMPLE.

Entremig de les grans ensarronades del "Procés" (posem que parlo dels 18 mesos, o del reconeixement internacional, o de les estructures d'estat, o de la mateixa declaració d'independència, o...) se n'han amagat d'altres de més petites que han ajudat a fer bullir l'olla i/o a donar moments de glòria a alguns alcaldes i alcaldesses que fossin recollits per a la posteritat pels cronistes locals.

Per què ho dic això? Doncs ús en faré cinc cèntims: La Il·lustre Alcaldessa d'Olesa de Montserrat va signar el passat 8 de setembre un decret donant "ple suport al Referèndum que s'ha convocat pel proper dia 1 d'octubre de 2017 i complir les previsions que es concreten a l'esmentada Llei" (fa referència a la Llei del Referèndum per l'autodeterminació de Catalunya). Això va provocar que després de l'1 d'Octubre la Fiscalia Provincial de Barcelona, a instàncies de la General de l'Estat (Sr. Maza, nomenat pel govern del PP), obrís diligencies per si s'hagués comès desobediència, prevaricació o malversació.

Resulta que jo, ciutadà no independentista i aprenent de demòcrata, el passat 26 d'octubre vaig anar amb un 0,20% dels olesans a la Ciutat de la Justícia a donar suport a l'alcaldessa en un tràngol com aquest. Va pujar, va sortir, va dir que tot havia anat bé i que moltes gràcies i que "això em reafirma en el meu convenciment que si una es comporta democràticament com les persones esperen i respecta la llibertat de vot, la participació i la democràcia, té el suport de la ciutadania", en acabar amb patriòtic fervor vam aplaudir. Vaig pensar que si això que ens deia li ho havia dit al fiscal aquesta dona es mereixia tot el meu respecte i consideració malgrat les discrepàncies. Havia signat un decret i l'havia tirat endavant amb totes les conseqüències. Valenta

Ara resulta que la fiscalia (nova fiscalia general nomenada pel govern del PSOE) ha arxivat les diligències perquè de la declaració feta, no ha resultat acreditat que l'alcaldessa "hagués cedit expressament o materialment l'ús de cap dels locals per a la seva utilització com a col·legis electorals" i no es pot acreditar "una i patent negativa a atendre els requeriments que es feien en la providència dictada pel Tribunal Constitucional el 7 de setembre de 2017".

Per això vaig anar a donar-li suport, empassant-me com gripaus algunes de les meves conviccions?. Amb quina alcaldessa em quedo? Amb la que ens va fer l'abrandat i patriòtic míting, o amb la que va dir al fiscal que havia fet bondat i que el decret que havia firmat, com tot el "procés", era simbòlic?.

Mal m'esta dir-ho Il·lustre Senyora i és de mal comparar, però quan vostè em va sancionar (ho recorda?) per una suposada falta de respecte a la policia municipal, jo vaig mantenir fins al final el que havia dit i que fent ús de la meva llibertat d'expressió ho tornaria a dir una altra vegada si fes falta. Em va mantenir la sanció i me la vaig empassar fins que un jutge ho va rectificar (cliqueu aquí). 

Molts alcaldes i alcaldesses, amb aquests giravolts han sortit il·leses i alguna gent es pensa que son persones  valentes i heroiques, però no han fet res més que engalipar als ciutadans de bona fe. En concret la d'Olesa de Montserrat no em va voler contestar al ple, però ella sabia que anava de "farol" (cliqueu aquí).

ANECDOTARI OLESÀ: LA CUA I LES BANYES DEL CIUTADÀ MARTÍ OBIOLS O ELS DIMONIS PARTICULARS DE L'ALCALDESSA D'OLESA DE MONTSERRAT.

Ja fa uns quants anys l'enyorat Manuel Vázquez Montalbán va escriure un llibret títol-lat “Los demonios familiares de Franco” a on a través dels discursos, declaracions i escrits del “caudillo” analitzava les seves dèries, pors i tòpics; ja saveu, alló del “peligro rojo”, “la conjura judeo-masónica”..etc. i que condicionaven la seva manera de ser i de fer.

Al ple municipal del dijous 31 de gener des de l'inconscient -aquesta part de la ment que segons Freud es manifesta en els lapsus del subjecte, els somnis, els símptomes neuròtics i/o els acudits-, l'alcaldessa d'Olesa de Montserrat, Il-lustre Sra. Na Pilar Puimedon, també va mostrar, si mes no, un dels seus dimonis particulars.

En efecte, en aquest ple, després d'una duríssima intervenció del regidor Sr. Martí Fortuny en què li va tocar la cresta, la senyora alcaldessa li va fer la rèplica anomenant-lo...Martí Obiols¡¡¡, sense que aquell simple ciutadà, que està lluny ideològicament del Sr. Fortuny, fos a la sala de plens en aquell moment ni se l'esperes.

Quina remolinada de pensaments, situacions i moments devia passar pel cap de la Il-lustre Senyora per cometre aquest lapsus?: Potser va recordar la multa de 301€ que va imposar al ciutadà Martí Obiols per una suposada falta de respecte a la policia municipal, trepitjant el seu dret fonamental a la llibertat d'expressió (cliqueu aquí), i com un jutge la va obligar a retornar-li aquells 301€ mes els interessos (cliqueu aquí). O li va venir a la ment que malgrat tot, aquest ciutadà va ser un dels minsos 0,2% d'olesans que li va mostrar el seu suport quan la fiscalia la va citar pels fets de l'1 d'octubre (cliqueu aquí). Fins i tot li devien passar com imatges fonedisses, totes les vegades que li va retirar la paraula als plens municipals al torn d'intervencions del públic. Qui sap si també va recordar com li va posar blanc sobre negre la necessària laïcitat de l'ajuntament i ella sense despentinar-se li va contestar que “m'avorreixen els ateus” (cliqueu aquí). O quan li va preguntar si a l'alcaldessa del 56e municipi de Catalunya no la van avisar que el “procés” anava de “farol” (cliqueu aquí). Segurament li va burxar al cap la denuncia de la incongruencia de declarar Olesa “Vila desmilitaritzada. Municipi de Cultura per la Pau” i donar suport a determinats aspectes de la festa dels Miquelets que inciten a la guerra i al linxament (cliqueu aquí) o, etc. (cliqueu aquí) etc.(cliqueu aquí)......

En fi, que voleu que us digui. Sé de bona tinta, però, que al ciutadà Martí Obiols no li molesta gens ni mica formar part dels dimonis particulars de Na Pilar Puimedon, ben al contrari li complau i li agrada. Llastima que s'acabi aviat.

EL "TRIBUNAL DE ORDEN PÚBLICO" I LA BARRA (TAMBÉ DIT "MORRO")DEL NACIONALISME CATALÀ

He llegit un article publicat a l'edició de l'any 2013 de la revista "Cuadernos de Historia Contemporánea", escrit conjuntament per Sara Nuñez de Prado Clavell i Raúl Ramirez Ruiz i titulat "La oposición al franquismo en las sentencias del TOP: Organizaciones políticas y movimientos sociales" que m'ha donat unes dades interessants sobre la lluita antifranquista i per la democràcia en el període en què va tenir vigència la jurisdicció del "Tribunal de Orden Público", és a dir de 1963 a 1977.

Els autors ens donen una primera dada que ens diu que en relació als moviments socials protagonistes de l'oposició al franquisme un 53% de les sentències corresponen a l'oposició obrera, un 23% a l'oposició nacionalista, un 15% a la universitària i un 9% a una oposició no definida.

Una segona dada ens la dóna el desglossament de les sentències que corresponen a l'oposició nacionalista i veiem que sobre aquell 23% que s'ha dit abans, el 79% corresponen al moviment nacionalista basc, el 9% al gallec, el 7% al català (o l'1,61% del total de sentències), el 3% al canari i el restant 2% a un genèric moviment federalista. El pes més gran del nacionalisme basc s'explica per l'hegemonia de l'activisme d'ETA, mentre que de l'escassíssim pes del nacionalisme català els autors ens diuen que "Las pocas veces que aparece es a traves del PSUC y solo en relación con proclamas catalanistas. Una posible razón que explica esta circunstancia es que la actividad del nacionalismo que posteriormente tomaría las riendas de la Cataluña democrática discurria entonces por cauces de tipo mas culturales...”.

La distribució per sentències de les figures delictives més importants ens indica que el 27% corresponen a associació il·legal, 24% a propaganda il·legal i 13% a reunió i manifestació, també hi ha un curiós 1% per blasfèmia.

L'article demostra que un dels moviments socials que menys es va arriscar per aconseguir la democràcia i els drets humans fonamentals quan eren negats, bandejats i perseguits, i practicament es dedicava a l'excursionisme, a ballar sardanes i als Pastorets com a forma de resistència, ara es manifesta, es reuneix i s'associa lliurement i diu, sense perill ni risc, que la Constitució del 1978, malgrat ser millorable i hagi d'adaptar-se a noves situacions polítiques i socials, és antidemocràtica, imposada i no conquerida, i que la forma d'estat que defineix és de naturalesa feixista.

S'ha de tenir molta barra¡¡¡¡¡¡¡


P.S. Mira tu, em ve al cap que la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República Catalana per a garantir drets fonamentals es remet a la Constitució Espanyola del 1978 i a l'Estatut d'Autonomia. Fixa't

Podeu llegir l'article fent clic aqui http://revistas.ucm.es/index.php/CHCO/article/view/42804/40676

COSCUBIELA, URTASUN I PISARELLO: UN TRIANGLE ESCALÈ

Ja han començat els primers moviments de les forces polítiques per a confeccionar els cartells del pròxim curs electoral. Lògic, perquè aquestes coses no han de deixar-se per a última hora. Per exemple, En Comú Podem va anunciar oficiosament que Gerardo Pisarelloserà la capçalera de les eleccions europees, que també estan molt a la vora. Pisarello, encara tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, deixa les aigües del Besós per les del riu Ill. La veritat és que m'ha sorprès, perquè al meu entendre els Comuns han comptat, fins a la present, amb un eurodiputat prestigiós i eficaç. Estic parlant d'Ernest Urtasun, un jove polític, de la carrera diplomàtica i economista. Que coneix el pa que s'hi dona de primera mà. És algú al qual no li han d'explicar què és Europa. Primer hi va estar de peó de brega i, després, com a eurodiputat. Amb reconeguda eficiència.

No sóc qui per a ficar-me a on no em demanen. De fet, faig aquest i altres comentaris per prescripció facultativa. Amb el que –ha de quedar clar-- no demano explicacions per la decisió dels Comuns de canviar a Urtasun per Pisarello. Simplement expresso la meva sorpresa, que és doble: quins motius addueixen els Comuns per a treure a Pisarellode Barcelona i què es pretén amb la substitució. Pisarello és un brillant jurisconsult, que les seves moltes virtuts en aquest terreny no guarden relació amb la resta de les seves aptituds. En tot cas, no recordem que entre els seus interessos –acadèmics i polítics-- hagi figurat la qüestió europea. Per aquest motiu m'ha sorprès, especialment perquè no hi ha hagut explicació sobre el particular. No s'explica que els atributs que se li atribueixen a Pisarello puguin rellevar a les virtuts que té Urtasun.

Em permeto un suggeriment: En Comú Podem hauria de corregir la seva pulsió a malgastar. Abans va ser Joan Coscubiela qui ho va sofrir en plena i brillant maduresa política; ara és Ernest Urtasun. Curiosament, tots dos vénen de la mateixa denominació d'origen. 

Tradüit de http://lopezbulla.blogspot.com/2019/01/coscubiela-urtasun-y-pisarello-un.html