LA PARANOIA CONSPIRATORIA DEL BLOC OLESÀ

     

    Així com el franquisme tenia un dels seus dimonis familiars a qui donar la culpa de tot, fins i tot de "la pertinaz sequia", en el "comunismo-judeo-masónico internacional", també és costum arrelat en el Bloc Olesà (BO) buscar caps de turc quan les coses li van mal dades. És propi de règims autoritaris.

    Fixeu-vos. Quan es discutia el Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) era la pèrfida Movem Olesa, ressentida per haver-se quedat a les portes de l'ajuntament, qui movia els fils de la "conjura" contra el BO manipulant el Moviment Veïnal com a "tontos" útils. I dijous passat, el PSC va atiar una turbamulta de xusma intoxicada per una pàgina de Facebook plena de "fakenews", que es va manifestar cridant i pitant (on s'ha vist tanta vulgaritat¡¡¡) davant de l'ajuntament contra determinades polítiques del BO i destorbant l'ànim dels regidors ja fossin governamentals o ja fossin opositors. En el súmmum de la paranoia, l'intel·lectual orgànic del BO (un personatge que no té un pèl de tonto, literalment) ha deduït, seguint la lògica aristotèlica, que en aquesta sediciosa acció, el PSC olesà va estar telepàticament dirigit des de subterranis i inhòspits amagatalls ubicats a l'estat federal de Guerrero per un malvat exregidor socialista fugit a Mèxic.

    Això és el que hi ha. Si el Quixot va perdre l'enteniment per no parar de llegir novel-la cavalleresca, el BO l'ha perdut empatxat de pel-licules de Fu-Manchú o de Bond, James Bond.

    Nascut de la conspiració per controlar l'associacionisme veïnal, el BO s'ha tornat conspiranoic. Aquest partit creat de l'aliança entre sectors de la "gauche divine" olesana i "proletaris" d'EUiA, però profundament arrelat en la olesanitat políticament correcta, conservadora i sempiterna filla del salisme, no s'adona, o potser no vol adonar-se, que té un problema de percepció de la realitat. Ja voldria el PSC tenir aquest poder de convocatoria. Creure, o pensar, que dues pàgines del Facebook obertes lliurement a tothom que hi vulgui dir la seva i que arriben a 800 persones i escaig cada una (moltes repetides, admetem-ho) són una font d'intoxicació manipulades per forces satàniques, és per fer-s'ho mirar. 

    No sabem que demanen¡¡¡ se sentia al Ple. El govern municipal i l'oposició (tota) no poden fer un exercici d'humilitat i pensar que la inconcreció de les peticions de què acusen als manifestants és indicatiu de que hi ha un fort malestar per part d'un ampli sector de la ciutadania?. Alerta¡¡¡ el dijous es van manifestar 70 persones, però n'hi ha 800 a la reserva i segur que moltes altres que encara no han fet el pas de sortir de l'anonimat i això es tradueix en vots que, a més a més, es poden organitzar.

    Ah¡¡¡ el Bloc Olesà, aquest partit autoproclamat precursor del 15M i campió de la participació i la transparència, però que només ho és de la impostura. Clar que amb l'oposició que té, en el país dels cecs el borni és el rei.

 

VIDES PARAL-LELES: ALFONS SALA, MIQUEL RIERA

 

    El ple municipal d'ahir, dijous 24 de febrer, havia de ser tranquil, de fet ho va ser: un ordre del dia per adormir-se i una oposició panxacontenta. Fins i tot les xiulades i els crits d'unes 70 persones emprenyades que des de feia un parell de setmanes s'havien conjurat espontàniament per a protestar contra determinades polítiques municipals, no li van fer perdre a l'Il-ltre Sr. alcalde Miquel Riera, la seva aparent i impostada mansuetud, i va fer una lloança hiperbòlica i demagògica del diàleg assenyat i el debat seré, lluny de crispacions, al que, per cert, tan poc acostumats ens té. Això si, en acabar va demanar l'auxili dels Mossos d'esquadra i la seva guàrdia pretoriana perquè controlessin a la purrialla cridaire.

    Al Sr. alcalde d'esquerra alternativa i radical, no li agrada gaire la Constitució, no perquè sigui monàrquica i espanyola, no; sinó pel seu article 21, aquell que reconeix el dret de reunió i manifestació al populatxo, sobretot quan li canten a ell les caramelles. Fixeu-vos que el novembre del 2019, ja va intentar prohibir que la ciutadania protestes contra el POUM tot prenent-se un vermutet amb olives farcides (els ciutadans, no ell). I ara l'ha feta grossa per tal que ningú destorbi el son plàcid del ple municipal. Una manipulació descarada d'uns fets tan greus com són la violència masclista i la covid. Ha esperat cinc dies a convocar un acte públic de condemna del crim masclista de Martorell del dissabte passat per a fer-lo coincidir en dia, hora i lloc amb la protesta ciutadana i ha tancat l'accés del públic al ple municipal pretextant, sense fonament legal, mesures de seguretat contra la covid, com si la sala de plens fos menys segura que qualsevol bar o espectacle que ja no tenen cap mena de restriccions que no sigui portar mascareta. Vet aquí un demòcrata de pedra picada el nostre alcalde i un greuge al personal de neteja i desinfecció de les instal·lacions municipals. Per cert, ni el decret de alcaldia convocant el ple, ni la pagina web oficial de l'ajuntament anunciaven les inventades restriccions, que es van anunciar el mateix dia pel facebook, que, es veu, es el nou butlleti oficial municipal.

    Al segle I Plutarc va escriure "Vides Paral·leles" on feia una comparativa de trets comuns de diversos personatges; així, Alexandre el Gran amb Juli Cèsar o Demòstenes amb Ciceró. De fer-ho ara de segur que compararia els trets comuns del cacic Alfons Sala i Miquel Riera. Alfons Sala usava un llenguatge planer, conciliador, paternalista, condescendent, el copet a l'esquena, la rialleta..., però quan les coses anaven mal dades no dubtava en manipular i treure el que s'anomenava "la partida de la porra". Ara feu de Plutarc i compareu.

EL DARRER TRUC DEL MAG RIERA

 

   L'Il-ltre Sr. Alcalde d'Olesa de Montserrat, després d'un any i escaig de conflicte (feu clic aquí), ha fet retirar els contenidors de residus urbans del carrer Colom cantonada Alfons Sala (simptomàticament encara té aquest nom). Un any de molèsties, pudors i porqueria que han afectat les famílies a qui, arbitràriament, hi havien col·locat els contenidors a escàs metre i mig de les finestres dels seus habitatges i que ha acabat afectant la seva salut física i psíquica. Un any, en què el Bloc Olesà i Junts x Cat, que donen suport al govern municipal, han permès, submisament, la descarada i personalíssima alcaldada. Un any, en què l'oposició, tota¡¡¡, s'ha tapat els ulls i el nas davant aquest despropòsit, podent evitar-ho tenint en compte que el govern està en minoria. Un any, sense explicacions i justificacions coherents més enllà de sospitosos favoritismes. Només hi ha hagut el menyspreu cínic i prepotent de l'Il-ltre. Sr. Miquel Riera i amb ell la resta de forces polítiques com a col·laboradores necessàries.

    De cop, com en un joc de trilers, els contenidors "okupes" han desaparegut del lloc a on han estat un any i d'on era impossible moure'ls perquè si no haguessin caigut les set plagues d'Egipte sobre Olesa, i, curiosament, no han tornat a aparèixer a les dues ubicacions a on eren abans (si fa no fa, a 15 metres mirant cap a la muntanya, i a 30 metres mirant cap al riu), ni enlloc. Ara ja no és molèstia que alguns veïns hagin de caminar una mica més per llençar les escombraries?, ja no hi haurà desbordaments?, no es molestaran les sargantanes de cal Sequis?, on es llençaran els ossos de pernil?. El Mag Riera amb la seva vareta (de comandament) ha fet desaparèixer els contenidors, que ell anomena conflictius, quan a l'escenari on actua han sonat redobles de suspens que anunciaven mobilitzacions ciutadanes i, a més a més, ha ofert al respectable públic un bis: un procés participatiu per decidir que volem fer amb el solar de cal Sequis i que segurament pagarem amb els 15.000 € que, diu el mag, ens hem estalviat movent els contenidors que hi havien davant 30 metres més amunt, fins el carrer Colom ¡Tachan!

    Només l'actitud constant i valenta dels afectats -que, entre d'altres greuges, han hagut d'enfrontar-se a un assetjament despietat de calúmnies per part d'una processó de servils portafarcells-, i una teranyina de solidaritats, ha permès visibilitzar que això no era un combat personalista ni egoista, si no un combat de la raó contra l'actuació d'una administració pública, l'arbitrarietat de la qual pot afectar el conjunt de la ciutadania individual o col·lectivament, violant els seus drets constitucionals. Però això no s'ha acabat, hem trencat la baula d'una cadena i cal continuar la lluita des de l'evidència de què aquesta s'ha de fer amb la força que dona la unió cívica i responsable.

    Alguns us preguntareu per què entro en aquest camp de carxofes, podent estar tranquil? Perquè soc d'esquerres i comunista (si, encara en quedem), faig meva la frase de Publi Terenci, l'esclau que va aconseguir la llibertat, "Soc home, res del que és humà no m'és indiferent" i, per tant, em repugnen fins a la nàusea les polítiques i els polítics que provoquen patiment innecessari.Ja està, acabo.

 

A MISSES DITES, UNA REFLEXIÓ PERSONAL SOBRE LES ELECCIONS DE CASTELLA I LLEÓ.

   

    Els resultats electorals a Castella i Lleó (o Castilla y León, com vulgueu) són decebedors per al conjunt de l'esquerra. Se me'n fot si el PP, malgrat ser la primera força, ha fet un pa com unes hòsties a l'haver calculat malament el moment electoral. Em preocupa, en canvi, l'ascens de l'extrema dreta feixistitzant de VOX i l'aparició de candidatures cantonalistes que puguin consolidar-se en unes eventuals eleccions generals segurament a costa dels vots de l'esquerra (i amb això no vull dir que m'agradi el bipartidisme).

    Però dins de la decepció d'aquest conjunt de l'esquerra, els que ens reconeixem en el que, per entendre'ns, en diem esquerra alternativa i radicalment democràtica representada per Unidas Podemos, Catalunya en Comú i el que pengi a la resta del regne, penso que hem d'estar doblement preocupats. No ha servit de res la reforma laboral durament negociada pel govern, els sindicats i patronal? Pujar a 1000 € el SMI? La llei de Riders? i altres actuacions a igualtat, consum i universitats no tan visibles mediàticament, les nostres criatures, que indubtablement hauran de canviar les condicions de vida de la gran majoria de la ciutadania.

    És difícil fer-se sentir quan hi ha soroll, i n'hi ha hagut molt dins del govern d'esquerres i progrés, i també travetes. Soroll i travetes que han sigut amplificats interessadament, per un conglomerat de mitjans de comunicació poderosos que no tenen competència. Però això, tot i ser important, no ho explica tot.

    Hem d'aprendre i comprendre que si no tenim medis alternatius de comunicació que donin a conèixer objectivament la tasca feta i la nostra pràctica ho tenim fotut. És necessari per això crear múscul, un cos fibrat, sense greix ni colesterol perquè sigui àgil i la gimnàstica a fer no pot ser altra que crear militància (aquesta paraula) arrelada a la gent del territori realment existent. Tenim un programa que no ha nascut del no-res, si no que és fruit de moltes experiències democràtiques i socials radicals que s'han trobat, deixant de banda inicials adamismes, però ens mata el tacticisme empobridor i curtterminista que ens porta a pactar amb etèries i ideològicament gasoses organitzacions locals sense estructura mes enllà d'interessos privats com a ciment, i no donem vitamines al múscul que dèiem de la militància que s'esgota en la impotència, posant en perill la nostra pròpia credibilitat com a objecte útil de lluita i transformació social.

    Si volem ser forts, cal que aquell a qui hem triat per a dirigir, ens cuidi, ens estimi, perquè els adherits (militants) no som només peons o camàlics per enganxar i carregar propaganda, hem de ser l'avançada ideològica d'un projecte global i no interessadament localista i se'ns ha de donar eines per poder actuar críticament (és a dir, amb criteri) en el que és una carrera de fons dia a dia. Joan Coscubiela, temps era temps, ho va dir de forma clara: no hi ha res pitjor per una força política que trencar el vincle emocional amb la seva gent. I això està passant, reflexionem-hi.

 

SEMINARI SOBRE PRINCIPIS ELEMENTALS DEL PENSAMENT DE LA CUP A OLESA DE MONTSERRAT (TERCERA PART): LA INFLUÈNCIA DE SANT AGUSTÍ I ELS JESUÏTES.

 

Jo soc dos i estic a cada un dels dos.
Sant Agustí

    En aquesta tercera sessió del seminari, és de justícia i necessari posar de manifest que aquest és deutor de les aportacions teòriques, orals i escrites fetes pel regidor de la CUP d'Olesa de Montserrat Sr. Miquel Barreres, ja que sense la seva desinteressada col-laboració no hagués sigut possible realitzar-lo. Sincerament agraït.

    Recapitulem pels qui no heu seguit el seminari des de l'inici: A la primera sessió vam analitzar el pes que la tesi marxista (línia Groucho) dels principis intercanviables té en l'ideari/pensament o pensament/ideari de la CUP a Olesa (feu clic aquí). A la segona sessió es va estudiar la utilització de la lingüística creativa per jugar amb els significats i significands i aconseguir ser incoherentment coherent i viceversa, original aportació a la comunicació verbal i/o escrita de la CUP olesana que, com ja vam dir, hauria de ser motiu de reflexió per part de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (feu clic aquí).

    Aquesta tercera sessió neix de la resposta que el Sr. Barreres va donar a la pregunta que se li va fer al Ple Municipal de Gener (pregunta i resposta les podeu llegir fent clic aquí). El lector que sigui mínimament intel·ligent conclourà que la resposta barrereiana és reiteració i confirmació de les dues teories anteriorment exposades unides a la sospita de què es van votar contra les al-legacions al Reglament de participació ciutadana sense haver-les llegit i sense escoltar el que un ciutadà li va exposar sobre la jerarquia normativa. La perversitat i malignitat de l'aparent dualisme de la CUP olesana només és un miratge si ens il·luminem amb el monisme de Sant Agustí d'Hipona, segons el qual el mal no és el contrari del bé sinó la seva absència i, per tant, no existeix per si mateix llevat que el mateix bé li proporcioni l'existència, i d'aquí a dir amb Sant Agustí la sentencia "Jo soc dos i estic a cada un dels dos" només hi ha un pas per desmuntar les suposades contradiccions del pensament/ideari cupaire malgrat el risc de caure en l'esquizofrènia.

    Potser seria adient afegir al que he dit fins ara sobre pensament de la CUP la influència del jesuïtisme, fonamentat en la màxima "en temps de tribulació, no fer mudança”, demostració magistral de què el marxisme grauchisme, la lingüística creativa i l'agustinisme permet a la CUP fregir una corbata i planxar un ou alhora. Mentre el precepte ignasià avantdit els hi serveix a Olesa per no pertorbar l'ànim i el són plàcid del consistori introduint elements estranys que posin en evidencia l'anecdòtica, sinó inexistent, oposició al Bloc Olesà, a Madrid a estat a punt de fer caure el govern d'esquerres i progrés i mantenir la precarietat i el treball indigne que va portar la reforma laboral del PP de 2012.

    Temps ideològicament líquids? No, gasosos.

 

QUICO PI DE LA SERRA, L'INSUBORNABLE COMPROMÍS.

Quico Pi de la Serra i Joan Pau Cumellas a l'espai L'Escorxador d'Olesa de Montserrat

    L'octubre de 1973, el Francesc Pi de la Serra (encara no se li deia Quico) feia un recital al Centre Parroquial de Sant Feliu de Llobregat i un grup de joves li va demanar que dediques un cartell a un noi que era un "fan" seu i que no havia pogut anar a escoltar-lo perquè estava a la presó Model per haver repartit un pamflet informatiu de la vaga dels treballadors de l'empresa Exin Lines Bron (la del Scalextric, Exin Castillos i Cine Exin). Ara, el 2022, quaranta-nou anys després, aquell "noi" ha tret la pols d'aquell cartell i el Quico li ha dedicat de nou, renovant el compromís mutu de lluita, contínua i necessària, per la democràcia i els drets socials. Gràcies, Quico

 

Aquell cartell del 1973

   El diumenge 6 de febrer, a l'espai L'Escorxador d'Olesa de Montserrat, el festival BarnaSants ens va permetre sentir la guitarra i la veu de Quico Pi de la Serra , una veu excel·lent malgrat els setanta-nou anys que li pengen, acompanyat del no menys excel.lent Joan Pau Cumellas a l'harmònica.

    M'agrada, molt, Pi de la Serra, la seva poesia, la seva mala llet, la seva correcta incorrecció, el seu compromís. Ell no ho sap, però com diu a la cançó "M'agrada el blues" els dos "com cafè amb llet anem ensems" des de fa més de cinquanta anys; des que el 1969, amb el meu primer sou em vaig comprar el disc "Triat i garbellat".

    Amb records a l'Ovidi Montllor, i influències de Georges Brassens, de Big Bill Broonzy, dels seus amics personals Caetano Veloso i Paolo Conte, el Quico i el Joan Pau a L'Escorxador van destil·lar per un imaginat alambí musical, ritmes, sons i versos que interpel·laven al públic: "La cultura és usada pels dos bàndols, els que la van desfent sense manies, perquè fa raonar i no és rentable i els campanuts tibats que se la guarden". "No penseu que cantant es farà altra cosa millor que polir la butaca!" que diu a "Sento el vent", si volem arreglar un "planeta que s'esquerda asfixiat per la merda" de "La mala setmana", perquè si "els fills de puta volessin no veuríem mai el sol i per això ens va cridar des d'"Apa noi" que "el llibre o l'eina deixa'ls estar, anem junts a manifestar¡¡¡".

    El 1988 apareixia el disc "Quico rendeix-te" veient l'abandonament per part del pujolisme, d'aquella cultura de cantautors antifranquistes, crítics i radicals. Per sort nostra no els va fer cas i aquí, amb gairebé vuitanta anys, el tenim tocant els... instruments i cantant. Perquè encara ens cal, redeu.

Pi de la Serra canta "Sento el vent"

PREGUNTES ALS REGIDORS PERQUÈ LES RESPONGUIN PERSONALMENT........ SI L'IL-LTRE SR. ALCALDE ELS DEIXA I NO HO FA PER ELLS.

 

Aquí us deixo les meves tres primeres preguntes als regidors pel primer Ple municipal de l'any 2022. En tinc d'altres i, sovint, les respostes que em donen em fan venir més preguntes en una espiral inacabable, però resulta que només en puc fer tres a cada Ple. Bé, tant se val, dotze mesos té l'any i onze plens. Ah¡¡, espero que l'Il-ltre. Sr. alcalde s'adoni que els regidors ja són grandets i que poden contestar ells sols les preguntes.

1. Pregunta dirigida al Sr. Jordi Parent i Beltran (portaveu del Grup Municipal Esquerra Republicana de Catalunya).

En una entrevista a El Periodico del diumenge 23 de gener (pàgina 12), la Secretaria General d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Sra. Marta Rovira va donar a entendre que un dels principis de l'ideari republicà, en sentit extens, és seguir les "recomanacions" de les autoritats al "peu de la lletra".

Tenint en compte aquest principi republicà de complir "al peu de la lletra"  les recomanacions de les autoritats, per què ERC d'Olesa de Montserrat no ha fet cap pas o gest per exigir a l'equip de govern municipal del Bloc Olesà i Junts per Catalunya que compleixi "al peu de la lletra" les recomanacions del Síndic de Greuges de Catalunya en relació amb els contenidors de residus urbans del carrer Colom i els retorni a la seva ubicació inicial?.


2. Pregunta dirigida al Sr. Miquel Barreres Català (regidor del Grup municipal CUP-Amunt)

En finalitzar el darrer Ple del mes de desembre, responent a una pregunta del públic assistent vostè va dir que la CUP d'Olesa no veia lògic que el Reglament de Participació Ciutadana reglamentés que les formacions polítiques que no han obtingut representació a l'ajuntament tinguessin capacitat d'intervenir i presentar mocions (només intervenir i presentar mocions, no votar ni decidir, cal fer aquest aclariment), entrant en contradicció amb la CUP de Lleida, que ho va demanar al seu ajuntament (https://www.ccma.cat/324/la-cup-de-lleida-portara-la-paeria-al-sindic-de-greuges-per-restringir-la-participacio-al-ple/noticia/3056943/). El seu argument Sr. Barreres era que "el que no ha pogut entrar per la porta del davant entrés per la porta del darrere (a l'ajuntament)".

Tenint en compte la seva argumentació, creu que els seus companys d'ideari i pensament o de pensament i ideari de la CUP de Lleida, sense cap mena de lògica volien entrar a l'ajuntament lleidatà per la porta del darrere i de forma fraudulenta?.


3. Pregunta dirigida al Sr. Jordi López Guevara (regidor de Grup municipal Bloc Olesà, titular de Festes, mitjans de comunicació i tecnologies de la informació )

Al darrer Ple Municipal de desembre, al torn d'intervenció del públic assistent, li van demanar que expliqués a la ciutadania el seu vot contrari a les al·legacions presentades per uns ciutadans contra el fet que el Reglament de Participació Ciutadana (RPC) no permeti a les formacions polítiques sense representació a l'ajuntament intervenir i presentar mocions. L'Il-ltre Sr. alcalde el va deixar amb la paraula a la boca i, públicament amb el seu passiu conformisme, no li va deixar respondre, en un gest autoritari, paternalista i antidemocràtic, que semblava tractar-lo com un menor d'edat.

Sr. López, per dignitat, no ha pensat a dimitir en el seu càrrec de regidor de festes, mitjans de comunicació i tecnologies de la informació, davant el menysteniment i desconfiança en la seva capacitat de respondre amb criteri que li ha mostrat l'Il-ltre. Sr. alcalde?.

Esperem les seves respostes....no les que a l'Il-ltre Sr alcalde li semblin convenients. 

(Nota: Les respostes les trobareu clicant el comentari. Vostres són les conclusions. )

SEMINARI SOBRE PRINCIPIS ELEMENTALS DEL PENSAMENT DE LA CUP A OLESA DE MONTSERRAT (SEGONA PART): LA LINGÜÍSTICA CREATIVA.

 

Reflexionant sobre el pensament i/o ideari de la CUP

"Alguns homes canvien de partit pel bé dels seus principis; altres canvien de principis pel bé dels seus partits". Winston Churchill.

    Us recomano encaridament que abans de continuar llegint cliqueu aquí, perquè si no, segurament, no entendreu la pregunta que li vaig fer al regidor de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat Miquel Barreres Català, adscrit al grup municipal de la CUP, en acabar el Ple municipal del desembre. No és gaire llarg de llegir, tranquils.

    Si m'heu fet cas anem al gra doncs. Arran del vot favorable de la CUP olesanamontserratina al nou Reglament de Participació Ciutadana, era pertinent preguntar: "A la llum de la doctrina de la CUP, per què el que és dolent a Lleida és bo a Olesa de Montserrat?" (sembla tonta, oi? Us ho he dit, feu clic aquí).

    La resposta del Sr. Barreres des de la seva càtedra va ser solemnial: "A la CUP no hi ha un pensament monolític, encara que hi ha un ideari i, per tant, som lliures d'interpretar i de decidir en cada municipi el que creiem convenient i en aquest municipi vam decidir que no era lògic que el que no ha pogut entrar per la porta del davant entrés per la porta del darrere. He dit".

    Hi ha respostes que són d'agrair perquè t'animen i esperonen a fer exercicis mentals molt recomanables a la meva edat per a prevenir malalties, ho dic de debò, no me'n foto, i aquesta resposta, em va portar a consultar el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Pensament?, Ideari?. Que diuen els senys ordenadors del nostre verb?. Vegem-ho:

Pensament: Conjunt d'idees, cos doctrinal, d'una persona, d'una escola, etc.

Ideari: Conjunt d'idees, de principis doctrinals, estructurat en forma de programa. 

    Hòstia tu, són sinònims¡¡¡. Ves per on, resulta que allà on el Sr. Barreres va dir que "A la CUP no hi ha un pensament monolític, encara que hi ha un ideari" podia haver dit, sense canviar el sentit de la seva asseveració que "A la CUP no hi ha un ideari monolític, encara que hi ha un pensament".

    Com a Newton quan li va caure la poma al cap, aquesta troballa m'ha portat a perseverar en les meves reflexions. Segons el seu currículum a la web municipal, el Sr. Barreres està jubilat però era mestre de català, per tant no podia ser un error semàntic el fet que contraposes mots sinònims. Així doncs, una conclusió inicial em porta a  pensar que el que he teoritzat a l'escrit que us he recomanat llegir al començament (si no m'heu fet cas, feu-ho ara clicant aquí, collons) es confirma: La CUP ha fet seva la doctrina marxista (línia Groucho) dels principis intercanviables i com es diu en castellà (permeteu-me la insolència) "si sale con barba San Antón y sinó la Purísima Concepción".

    Però, penso que pragmatisme tan groller no fa per la CUP, paradigma de fermesa i coherència ideològica, i reflexiono sobre una segona teoria que em porti a una resposta plausible de la pregunta, per què el que és dolent a Lleida és bo a Olesa de Montserrat?.

    La meva tesi és que el Sr. Barreres vol fer lingüística creativa i aportar al català, llengua viva i dinàmica, nous localismes que l'enriqueixin. M'explico. Si, posem per cas, al Baix Segre en diuen "aubergins" d'allò que a Olesa en diem "préssecs", el Sr. Barreres ens proposa jugar amb significats i significants de manera que  el que a Lleida la CUP en diu "atemptat contra la participació dels partits polítics sense representació al Ple" a Olesa signifiqui "partits que volen entrar a l'ajuntament per la porta del darrere, barruts". Així s'evita el nefast monolitisme de pensament i ideari o d'ideari i pensament, segons el dogma barrerià.

    Haig de reconèixer que el Sr. Barreres és un lingüista diletant, imaginatiu i innovador de la parla que podria ser un revulsiu per a l'anquilosada Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Està desaprofitat. He dit.

QUE PENSO SOBRE L'ANOMENADA REFORMA LABORAL?

  

  Sobre la reforma laboral hi ha opinions de tota mena, des de les més laudatòries a les més negatives, passant per les més prudents i moderades, i veiem com aquestes diferents posicions es barregen de forma indiscriminada i transversal en tot l'espectre ideològic clàssic de dretes i esquerres. És bona pels empresaris?, si ho és per a ells, pot ser bona pels treballadors?, o viceversa. És cert que crea un nou model de relacions laborals més favorable als treballadors o bé manté el poder empresarial?. Veure-ho tot en blanc o negre no ens porta enlloc, potser no hi ha colors, però hi ha totes les gradacions del gris i, com es diu, no es pot matar tot el que és gras, si mes no de cop.

    Personalment, penso que la principal virtut que té la reforma és que, per primera vegada en molts anys, és el resultat del lliure acord de les organitzacions més representatives empresarials i sindicals. El govern de coalició d'esquerres hagués pogut tirar pel dret i derogar unilateralment la reforma laboral del PP de 2012 com van fer ells, per cert, fent explotar l'anomenat "II Acuerdo para el empleo y la negociación colectiva 2012, 2013, 2014", però ni té majoria absoluta com si la tenia el PP i, el que penso és més important, hagués nascuda tocada de l'ala i debilitada i, per tant, més fàcil de contra reformar en un futur, i, en definitiva, siguem realistes, és conseqüència de la correlació de forces.

    L'acord entra de ple en tres particularitats que han marcat la lògica de totes les reformes laborals des de la dècada dels noranta del segle XX: 1) La precarietat en la contractació, 2) l'afebliment del poder contractual de la classe treballadora a través del deteriorament de la negociació col·lectiva i l'acció sindical i 3) afavorir l'externalització de riscos i costos amb les cadenes de subcontractació i l'oxímoron del treball autònom dependent, que fa recaure les responsabilitats empresarials sobre la classe treballadora, altres empreses sense capacitat real de fixar preus i sobre el conjunt de la societat. I sobre aquestes tres particularitats no hi ha dubte que es fan avenços en la recuperació de drets perduts pels treballadors i s'aclareixen situacions legalment dubtoses que permetien un sistemàtic frau empresarial en la contractació temporal i la subcontractació de serveis externs.

    Jo no crec que sigui un acord "històric" com es diu des de l'optimisme de la voluntat, i els sindicats (que, no ho oblidem, són l'organització voluntària dels treballadors i d'això depèn la seva força) el celebren queixant-se, perquè queden moltes coses pendents i saben que el Dret del Treball és històricament producte d'equilibris inestables en el desenvolupament de la lluita de classes que és naturalment dinàmica i no s'acaba mai. En aquest acord hi ha molts serrells que cal continuar pentinant i la falsa eufòria que amaga les mancances porta a la desmobilització i el sindicalisme de classe confederal això ho paga car. Ha d'aprofitar el poder de negociació que recupera amb l'acord, per incrementar la seva força d'afiliació i reivindicar-se per dirigir la lluita/negociació cap a una nova organització del treball, que ineludiblement es basarà en el canvi tecnològic, on l'eix central sigui el treball estable, salaris dignes i iguals en igualtat de treball, el control del temps i els algoritmes i millors condicions i salut laborals, i això requerirà un seriós esforç formatiu de quadres i dirigents sindicals.

    Eduardo Galeano ens va escriure: "Son cosas chiquitas. No acaban con la pobreza, no nos sacan del subdesarrollo, no socializan los medios de producción y de cambio, no expropian las cuevas de Alí Babá. Pero quizá desencadenen la alegría de hacer, y la traduzcan en actos. Y al fin y al cabo, actuar sobre la realidad y cambiarla, aunque sea un poquito, es la única manera de probar que la realidad es transformable". Doncs aixó penso.

 

L'ALCALDE D'OLESA DE MONTSERRAT ANIRÀ A L'INFERN DE CAP. LA SUPÈRBIA COM A MÈTODE PER A NO CONTESTAR LES PREGUNTES DE LA CIUTADANIA.

    El papa Gregori I el Magne, allà per l'any 590, va formular i ordenar sistemàticament els set pecats capitals i va concloure que el de la supèrbia és el més greu perquè porta en si mateix el germen de tots els altres i cometre'l pot portar al pecador de cap a l'infern. La virtut cardinal que s'oposa a la supèrbia és la humilitat, i humilitat és el que li manca a l'Il-ltre Sr. Miquel Riera i Rey, alcalde d'Olesa de Montserrat per a poder-se salvar del foc etern

    Cinc mesos li ha costat al pròcer (no) contestar a una pregunta que li vaig fer per escrit (la pandèmia no permetia la presencialitat) en el Ple del proppassat mes de juliol. Cinc mesos de displicència, indiferència, paternalisme burleta...de supèrbia en definitiva.

    La pregunta era:

"Quina opinió li mereix al Sr. Alcalde el fet que el Bloc Olesà, partit que forma i dona suport al govern municipal i que està coordinat amb Catalunya en Comú, no hagi organitzat de cara a la ciutadania cap acte, acció o mobilització de suport explícit a la jornada en defensa de la sanitat pública que es va fer a Catalunya el passat 30 de juny?" (per a més informació feu clic aquí).
 

Amb la mosca darrera de l'orella, tres mesos després, a l'octubre, li pregunto..... (cliqueu sobre el vídeo)

 

     I, per fi, en finalitzar el Ple Municipal de desembre em diu desvergonyit...... (de nou cliqueu sobre el vídeo)


    Ni resposta llarga, ni curta, si no "manzanas traigo", no fos que quedes al descobert la veritable naturalesa del Bloc Olesà: impostura i falsa apariència. Aquest és el tarannà del nostre alcalde, però, que voleu que us digui, en el fons jo l'entenc pobre home, té mala peça al teler. Ha de ser complicat per a l'Il-ltre Sr. estar a missa i alhora repicar campanes, intentar justificar l'injustificable, fer equilibris per a no trencar consensos contradictoris interns al si del Bloc Olesà (poti-poti d'ideologies i pensaments, segons el seu exalcalde Sr. Salvador Prat) i seguir enganyant al soci Catalunya en Comú, a qui ja se li està pansint el lliri que fa temps porta a la mà, incomplint de forma reiterada "l'acord escrit en el qual nosaltres subscrivim plenament la ideologia de progrés i d'esquerra, i hi ha un intercanvi de col-laboració quan arriben eleccions, siguin locals, catalanes o estatals." segons les paraules del Sr. Riera a Punt Diari (feu clic aquí que n'hi ha per donar i vendre).

    Sincerament, ateu com soc en aquests moments m'agradaria ser creient i oferir les meves oracions per a la salvació de l'ànima del Il-ltre. Sr. Miquel Riera i perquè Nostrosenyor li doni la virtut de la humilitat. Amén.