Així és l'infern digui el que digui el Sant Pare
El Periódico del 22 de desembre ho deia contundent “El Papa causa desconcert en ubicar el pessebre a Natzaret”. Desolador.
El gran bisbe Torras i Bages fa anys que és mort, masses, i això ens priva de la seva clarividència i mestratge en aquest temps de confusió. ¿Què diria el lúcid teoritzador del nexe entre catolicitat i Catalunya del continu degotall d' atacs del Vaticà a la cultura catalana que es va produint en els darrers temps?.
No es tracta del fet que Sant Cugat ja no sigui sant, ja s'apanyaran els vallesans i els sesgarrigencs. La cosa és molt més greu: va començar Joan Pau II dient que l'infern no eren les calderes d'en Pere Botero, que era un estat d'ànim del pecador que pateix perquè no pot gaudir de la comunió amb Déu i això el turmenta. O sigui, res de foc, ni calderes plenes d'oli bullent, ni dimonis atiant les fogueres, res de res. I per acabar-ho d'adobar ara es despenja Benet XVI dient que el Nen Jesús no va néixer a Betlem a una establia, sinó a la fusteria de sant Josep a Natzaret, sense bou, ni mula, ni pastors i així ho ha reflectit al pessebre que ha muntat a la Plaça de Sant Pere.
¡Anatema! ¿Què serà de la nostra cultura i tradicions?, ¿què vol el Sant Pare provant la paciència dels seus fidelíssims fills?, ¿que no estava clar que el rabadà anava a Betlem amb una gallineta?, ¿que no hem dit sempre que el minyonet ros i blanquet fill de la verge Maria (ai que encara són capaços de fer-li perdre la virginitat) ha nascut a una establia?. És un torpede directe a la línia de flotació de la més preuada de les nostres tradicions: “Els Pastorets”. Si dramaturgs de pensament tant diferent com allunyats en el temps com Pitarra i Folch i Torras van coincidir amb un infern ple de sofre, de pedres roentes i flamarades atiades per fures infernals, si per contrast ambdós ens presenten un Nen Jesús lluminós acabat de néixer a Betlem embolcallat amb palla i voltat de xais, el bou i la mula, mentre els pastors l'omplen de regals, ¿qui és ningú per venir a esmenar el que sempre ha estat com ha estat?.
Segadors, encara que no sigui juny, comencem a esmolar les eines, ¡ja n'hi ha prou!. Exigim dels nostres rectors valentia i que tinguin el coratge d'enfrontar-se a qui no ens reconeix les tradicions i es posin al davant del moviment per la creació d'una autèntica Església, catòlica, apostòlica i catalana. El papa ja el buscarem, a Roma només hi volem anar a fer turisme.
2 comentaris:
Se m'ocórre una pregunta: que té a veure el lloc de naixença o criança de Jesús de Natzaret amb la pervivència cultura catalana?
És que no es podrà teoritzar sobre la vida de Jesús de Natzaret per no afectar alguna nadala o alguna obra de teatre catalana? sabent a més que aquestes es basen en primer! Senyores i senyors, jo creia que el tradicionalisme reaccionari havia caducat feia anys i panys...
No sé si el lector hi era present o no, però espero que assistís a la passada Missa Dominical de la Parròquia de Santa Maria d'Olesa de Montserrat(30-12-07), ja que justament el nostre rector Mn. Esteve va dedicar l’homilia a parlar de la teorització i investigació sobre Jesús de Natzaret per part de diversos especialistes, entre ells el teòleg Ratzinger.
No vull estendre’m per no fer feixuga la lectura a les companyes i companys internautes, però voldria expressar que l'Església és una institució d'origen sobrenatural creada per la voluntat de Déu, i que seria un greu error pensar que aquesta és una entitat social i/o política que ha d’adaptar-se a les voluntats dels polítics o governants.
Així doncs, l'Església és gran i universal, i no pot ésser excloent per acontentar un sector de la població que confón el nacionalisme amb la fe en Jesucrist. La universalitat esta representada per la figura (necessària) del Papa, que és el nexe d’unió entre tots els catòlics i continuador de la tasca de l'Apòstol Sant Pere.
Em dol a l’ànima que s’empri qualsevol excusa per atacar i intentar desprestigiar l’Església.
Prego perquè els sacerdots i la resta de fidels de Jesucrist tinguem el coratge i la valentia de seguir en comunió amb el Papa i amb la voluntat del Senyor, tot rebutjant els constants atacs que ha de sofrir l’Església.
Afortunadament Déu és misericòrdia infinita i eterna.
Que la pau i l’amor regnin l’any 2008!
Felicito al “Calaix del Martí” ja que la seva crida a tingut els seus efectes i el Sant Pare comença a retornar al recte camí. De moment, encara que d'una forma tèbia, reconeix que l'infern existeix ,es etern i no esta buit. Crec que aquest darrer concepte es el mes important de tots. Jo soc incapaç d'imaginar una escena tan dinàmica com la de l'infern d´”Els Pastorets” sense ningú, sense ball de fures infernals, sense fogainers... No hem d'abaixar la guàrdia però, encara ens han de retornar Betlem, el bou, la mula i els pastors (llegiu la noticia a “El Periodico” del 9-2-2008). L'Església, la mes perfecte de les societats sembla que retorna a la coherència que mai hagués hagut de deixar
Publica un comentari a l'entrada