HA MORT EL SR. JUAN ANTONIO SAMARANCH ALS 29 ANYS D’EDAT

Juan Antonio Samaranch jurant el càrrec de "Delegado Nacional de Deportes"

Si hem de fer cas dels mitjans d’informació i persuasió (com diria el professor Vicenç Navarro) sembla que el finat Sr. Juan Antonio Samaranch va néixer el Juliol del 1980 quan el van elegir president del Comitè Olímpic Internacional i a partir d’aquí tot són panegírics, agraïments i “laudatios”.

Però no, resulta que el Sr. Samaranch va néixer al 17 de juliol de 1920 a la ciutat de Barcelona en una de les famílies més ben acomodades de la ciutat. De jove compaginà la pràctica de diversos esports, com l'hoquei patins, la boxa, l'hípica, la vela, l’esquí i el golf, amb els estudis empresarials (es graduà a l'Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa i a l'Escola d'Alts Estudis Mercantils de Barcelona). A l'inici de la guerra del 1936 quedà en territori republicà i enviat al front com a sanitari desertà cap al bàndol anomenat “nacional”. Afiliat a Falange Española Tradicionalista y de las JONS des de molt jove, inicià la seva carrera política a l'Ajuntament de Barcelona en ser nomenat regidor d'Esports l'any 1955, càrrec que desenvolupà fins al 1962. El 1964 passà a ser procurador a les Cortes durant el règim franquista i hi estigué present en tres legislatures, fins al 1977. El 1967 fou designat “Delegado Nacional de Educación Física y Deportes”. En 17 de juliol de 1973 va ser nomenat president de la Diputació de Barcelona[] i quatre anys després ambaixador a la Unió Soviètica i Mongòlia, moment en el qual ja era vicepresident del Comitè Olímpic Internacional (COI). Aquest càrrec li va propiciar l’oportunitat d’establir amb l'Europa de l'Est els contactes polítics necessaris per a poder arribar a la presidència de la institució olímpica.

Sobre la seva designació com a “Delegado Nacional de Educación Física y Deportes” al setmanari “Arreu”( nº 18, 21-27 de febrer de 1977, p. 8) s’explica la següent anècdota: “..en el consell de ministres celebrat a El Pardo el 1966 per substituir el llavors delegat nacional d’Educació Física i Esports, senyor Elola Olaso...Solis Ruiz, aleshores ministre secretari general del Movimiento... va proposar tres noms. Cap no corresponia al Sr. Samaranch, el qual resultà nomenat delegat només deu segons després. Diuen que una veu que ho podia tot va fer: “No, no...Aquel catalán amigo de Cristóbal”. “Ah si¡ Samaranch, claro, claro” s’assegura que va respondre el proposant. Del 1980 fins al día 21-4-2010 no cal que us expliqui res. 

Que descansi com ha viscut ell que ha pogut: placidament.

El Sr. Samaranch llegint un discurs davant el dictador Franco