El cervell és imprevisible i et porta, sense que tu hi hagis pensat, a situacions oníriques de barreja entre el passat i el present. Això m'ha passat amb “El comptador d'estrelles” tema que Jaume Sisa va incloure al seu àlbum “La galleta galàctica” del 1976.
Qui es avui aquest comptador d'estrelles que “camina i mira al cel, badant com si fos cec”, “coneix el nom dels més terribles déus nocturns” i “sent la buidor de tantes nits sense miralls”?. Pots no saber-ho però si imaginar-lo. Jo ho he fet i li he vist la cara.
Com sempre feu clic a baix i escolteu-la (com sempre també si voleu)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada