FALTEN SIS HORES PERQUE COMENCI LA VAGA GENERAL..

EL QUE LA DIPUTADA MERÇE JOU AMAGA

Tot plegat no acaba de fer bona olor

A “La bústia”d'aquest mes de març hi ha una entrevista a la diputada de Convergència i Unió al Parlament i regidora a l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat Sra. Mercè Jou a on, entre altres qüestions, es manifesta favorable a la (“extremadamente agresiva”, segons el ministre i banquer cessant Sr. De Guindos) reforma del mercat laboral imposada pel govern del Reino de España perquè algú havia de prendre la iniciativa davant la greu situació econòmica del país i la incapacitat de patronals i sindicats per a posar-se d'acord. La Sra. Jou diu literalment a la “La bústia”: “En tot cas, vull fer una crítica als sindicats. Els polítics portem molt de temps demanant a sindicats i patronal que es posin d'acord i no hi ha hagut manera. La situació de Catalunya i de l'Estat és el suficientment complicada com per merèixer l'esforç d'haver pactat.”. Si es que s'ha de criticar algú, cal dir que no entenc que hagi de ser exclusivament als sindicats si no es que tot forma part d'un guió escrit, i ja veureu perquè tinc aquest pressentiment. Continuem doncs

La dreta política i mediàtica (de la que la Sra. Jou forma part) esquiva, amb culposa mala fe, parlar de l'anomenat “II Acuerdo para el empleo y la negociación colectiva 2012, 2013, 2014” (AENC) que es va firmar a Madrid el 25 de gener de 2012 per part de la CEOE, la CEPYME, les CC.OO. i l'U.G.T. (BOE nº 31 de 2012), es a dir només setze dies abans de que es publiqués al BOE del 10 de febrer el RDL 3/2012 de “Medidas urgentes de reforma del mercado laboral”. L'AENC dedica el Capítol I a l'estructura de la negociació col-lectiva i la flexibilitat en temps de treball, en mobilitat funcional, i en matèria salarial. El Capítol II a la col-locació i contractació, la formació i classificació professional, a les condicions per a la subcontractació i la externalització productiva i subrogació d'activitats i condicions de treball, teletreball i els drets d'informació, consulta, participació i interlocució sindical. I finalment els Capítols III i IV estableixen els criteris salarials pel període 2012-2014 i la inaplicació negociada de determinades condicions de treball pactades en els convenis col-lectius sectorials. Bé doncs, si això ho llegeix la Sra. Jou queda informada que si, que existeix un acord entre les patronals i els sindicats mes representatius que regula les bases que han de tenir en compte els negociadors dels diferents àmbits convencionals sobre les matèries pactades i que resulta que coincideixen amb les matèries que també regula el RDL 3/2012.

Així les coses les preguntes que ens poden venir al cap son: Que a portat al govern de l'estat a torpedinar i enfonsar l'AENC ingerint-se, descarat, en l'autonomia de les parts i en el seu dret constitucional a la negociació col-lectiva?, per que la CEOE i CEPYME davant l'actuació governamental es fan l'orni amb una actitud que queda retratada en aquell comentari enxampat de refiló al Sr. Rossell -serios, muy serios que sino....-. davant els medis de comunicació. Tot plegat una obra teatral a on govern i patronal s'han repartit els papers per tal que una part mantingui la ficció d'organització responsable i negociadora que al final es troba condicionada (a contracor segons el guió: -serios, muy serios que sino....-) per la intervenció fatal i ferma de l'altra en nom d'un suposat interès general de la nació, bé suprem que esta per sobre de interessos de particulars. Encara creu la desinformada Sra. Jou que s'ha de criticar als sindicats? .

Per a la extrema dreta econòmica, ja sigui catalanista, espanyolista, europeista o globalitzada, els problemes de l' AENC són que té el limit temporal del 2014 en que s'hauria de revisar i renegociar i que les matèries que regula estan condicionades per la informació, consulta, participació i interlocució sindical i això es un entrebanc per unes mides flexibilitzadores i desregularitzadores en extrem del mercat de treball que les volen permanents i definitives, que necessiten concentrar tot el poder en l'empresari sense mediatitzacions de cap mena, d'aquí, doncs, la ocultació deliberada de l'AENC i la dura campanya de desprestigi del sindicalisme confederal, en que la Sra. Jou hi ha posat el seu modest granet de sorra a “La bústia”.

Els polítics que demanen responsabilitat al sindicalisme confederal (insisteixo: com la Sra. Jou) haurien d'exercir la seva oposant-se a la reforma laboral i donar a l 'AENC la importància, la transcendència i el valor que té per enfortir el Diàleg Social, el contrari si que es greu irresponsabilitat ja que, a demés de no crear llocs de treball com el propi govern ha reconegut, la reforma laboral només portarà frustració a la ciutadania i inestabilitat social que propiciara la perillosa aparició de tota mena de demagogs pescadors en aigües tèrboles. Que la Sra. Jou s'ho pensi, ens hi juguem el futur de la pròpia democràcia.

Miguel de Unamuno va dir ¡Que país, que paisaje, que paisanaje!

GUARDÓ PELS PERES DE "LA PERA LLIMONERA"

ELS PERES DE LA PERA LLIMONERA

Enguany LA PERA LLIMONERA ha guanyat el premi a la millor interpretació masculina de la “Feria Europea de Artes Escénicas para Niños y Niñas" (FETEN ) de Gijón, una de les mostres teatrals mes prestigioses de teatre familiar, amb l'obra “Tortuga. L'illa d'en Tresot” (allà “Tortuga. La isla de Teodoro”).

No es el primer guardó que LA PERA LLIMONERA, companyia senyera (“honra y prez”dirien abans) del teatre santfeliuenc (llobregatenc que no guixolenc), guanya. De la meva memòria recordo el “Nas d'Or” del Festival de Pallassos de Cornellà al 1994 amb l'obra “Rucs. La maledicció del bruixot” que també va ser nominada com un dels Millors Espectacles Nacionals presentats al Festival Teatralia' 99 de Madrid..

Els dos actors, el Pere Casanovas i el Pere Romagosa, que formen la companyia LA PERA LLIMONERA (veieu el joc) son tan bons que el Toni Albà els va demanar siusplau que es deixessin dirigir per ell, i com que no els hi ve d'aquí li van dir que si li servia per omplir el currículum que li feien el favor ¡ves que havien de fer! Si els de la faràndula no s'ajuden.....

Un blog del prestigi de “Treballar Cansa” no podia deixar de fer-se ressò del esdeveniment de Gijón, i mes quan el Pere Casanovas és cosí meu: la família es la família (Pere amb una ampolleta de ranci de la bota del Mataporcs ja estaria be per la propaganda feta. De res).

BANDA SONORA DEL MES DE MARÇ ( "La del manojo de rosas". Canta Pilar Lorengar y Renato Cesari )

Pablo Sorozabal

El circ i la sarsuela eren dos dels espectacles imprescindibles de la Festa Major de Sant Feliu de Llobregat quan jo era petit. Una de les sarsueles que mes es programaven era “La del manojo de rosas” . Joaquin es un mecànic que va darrera de l'Ascensión, la dependenta de la floristeria “La del manojo de rosas” que esta al costat del taller on el Joaquin treballa. Tan va de cul l'home que li canta allò de “Hace tiempo que vengo al taller y no se a que vengo” perquè ella l'esvera.

Si el mestre Sorozabal hagués fet la sarsuela avui en dia el Joaquin cantaria el mateix però no sabria a que va al taller, si l'amo li ha abaixat el sou i a mes el vol enviar a un taller que ha obert a un altre poble sense pagar-li el desplaçament i allargant-li la jornada laboral, i si no estas content Joaquin ja saps on és la porta. Ah¡ merda de reforma laboral.

Feu clic a sota i sentireu el duo de Joaquin i Ascensión.

Luis Sagi Vela y Maruja Vallojera, en los papeles de Joaquín y Ascensión, en el estreno de "La del manojo de rosas" en 1934