 |
| Joan Amades |
¿Us recordeu del catedràtic Quim Brugues?. Quan va
dimitir del seu càrrec a la Comissió de Control del 9N, els
segadors tot esmolant l'eina el van deixar com un drap brut: que si botifler, que
si traïdor, que si derrotista...tot plegat perquè l'home va pensar
que el procés cap a la consulta i de rebot la mateixa consulta
tenia greus carències de garanties democràtiques. Ningú es va
mullar gaire per ell, ni els meus.
I, ves per on, ara el Molt Honorable Artur Mas, el venedor de les virtuts de la consulta del 9N, legal, legitima, democràtica, homologable internacionalment gracies a la catalana Llei de consultes no refrendaries ara suspesa pel Tribunal Constitucional del Reino de España, i en defensa de la qual es tenia que transmutar en un nou Lluís Companys (el del 8-10-1934 que el martiri es una altra cosa, no fotem), ara s'arronsa i com Guerrita quan va veure el toro diu “lo que no puede ser no puede ser y además es imposible”poerquè resulta que, al cap i a la fi, “ningú creia que aquesta fos la consulta definitiva, els que no hi estaven d'acord no hi haurien participat” com aquella guineu que no podia arribar al carroll de raïm i ho va deixar córrer perquè estava verd. ¡Quin caragruixuda!
Ah, però el President és tossut i perseverant i rient-se d'en Rajoy abandona Companys i s'ha transmutat en el flautista de Amelin capaç d'arrossegar a tota mena de incrèduls, tebis, unionistes, federalistes i migpensionistes porucs a participar en la gran fira de la democràcia: una festa participativa que s'allargarà quinze dies, amb tota mena de paradetes a on ens apuntarem i podrem deixar el nostre vot a voluntaris de l'ANC que, sense cap mena de dubte, el gestionaran amb tota imparcialitat, fins i tot amb una mica de sort podrem votar dues o tres vegades. Evidentment, la UE i l'ONU meravellats de la nostra creativitat. ¡Quina ensarronada! .
Tot va començar quan aquell llunyà 2012 el Molt Honorable Artur Mas, aprofitant demagògicament l'èxit popular de la manifestació de l'11 de setembre (“Catalunya, nou estat d'Europa” era la consigna) va voler fer el seu 18 brumari particular i, com Napoleó el 1799, convertir-se en primer cònsol amb poder absolut, però ¡ai las! es va fotre la patacada i per no caure es va haver d'agafar de bracet (del braç dret) de l'Il·lustre i equidistant Oriol Junqueras que volia fer de Joseph Sieyès. Com diuen en castellà “de aquellos polvos estos lodos” i mentrestant, que al capdavall era el que interessava, l'Honorable Boi Ruiz va privatitzant la sanitat, la Honorable Irene Rigau va subvencionant les escoles concertades, l'Honorable Andreu Mas-Colell va retallant i privatitzant amb una deixadesa fiscal esfereïdora.....i la corrupció? molt bé “ad maiorem Dei gloriam”, gràcies”. Cal que tot estigui ben lligat el dia en què joiosament assolim la plenitud nacional ja sigui amb Mas o amb Junqueras, que això tant els hi fot a les famoses quatre-centes famílies catalanes que tallen el bacallà al Liceu i a l'Eqüestre o a Al Capone. Jo fins aquí he arribat, bona nit i tapat. ¡Quina merda!
I, ves per on, ara el Molt Honorable Artur Mas, el venedor de les virtuts de la consulta del 9N, legal, legitima, democràtica, homologable internacionalment gracies a la catalana Llei de consultes no refrendaries ara suspesa pel Tribunal Constitucional del Reino de España, i en defensa de la qual es tenia que transmutar en un nou Lluís Companys (el del 8-10-1934 que el martiri es una altra cosa, no fotem), ara s'arronsa i com Guerrita quan va veure el toro diu “lo que no puede ser no puede ser y además es imposible”poerquè resulta que, al cap i a la fi, “ningú creia que aquesta fos la consulta definitiva, els que no hi estaven d'acord no hi haurien participat” com aquella guineu que no podia arribar al carroll de raïm i ho va deixar córrer perquè estava verd. ¡Quin caragruixuda!
Ah, però el President és tossut i perseverant i rient-se d'en Rajoy abandona Companys i s'ha transmutat en el flautista de Amelin capaç d'arrossegar a tota mena de incrèduls, tebis, unionistes, federalistes i migpensionistes porucs a participar en la gran fira de la democràcia: una festa participativa que s'allargarà quinze dies, amb tota mena de paradetes a on ens apuntarem i podrem deixar el nostre vot a voluntaris de l'ANC que, sense cap mena de dubte, el gestionaran amb tota imparcialitat, fins i tot amb una mica de sort podrem votar dues o tres vegades. Evidentment, la UE i l'ONU meravellats de la nostra creativitat. ¡Quina ensarronada! .
Tot va començar quan aquell llunyà 2012 el Molt Honorable Artur Mas, aprofitant demagògicament l'èxit popular de la manifestació de l'11 de setembre (“Catalunya, nou estat d'Europa” era la consigna) va voler fer el seu 18 brumari particular i, com Napoleó el 1799, convertir-se en primer cònsol amb poder absolut, però ¡ai las! es va fotre la patacada i per no caure es va haver d'agafar de bracet (del braç dret) de l'Il·lustre i equidistant Oriol Junqueras que volia fer de Joseph Sieyès. Com diuen en castellà “de aquellos polvos estos lodos” i mentrestant, que al capdavall era el que interessava, l'Honorable Boi Ruiz va privatitzant la sanitat, la Honorable Irene Rigau va subvencionant les escoles concertades, l'Honorable Andreu Mas-Colell va retallant i privatitzant amb una deixadesa fiscal esfereïdora.....i la corrupció? molt bé “ad maiorem Dei gloriam”, gràcies”. Cal que tot estigui ben lligat el dia en què joiosament assolim la plenitud nacional ja sigui amb Mas o amb Junqueras, que això tant els hi fot a les famoses quatre-centes famílies catalanes que tallen el bacallà al Liceu i a l'Eqüestre o a Al Capone. Jo fins aquí he arribat, bona nit i tapat. ¡Quina merda!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada