dissabte, 7 de gener del 2017

TREBALLAR? PER QUÉ?


En els darrers dies els mitjans de comunicació (o millor, de persuasió) de tota mena ens han volgut alegrar les festes amb l'acudit graciós de què l'atur ha baixat un dotze per cent i s'estan creant llocs de treballa punta pala..

Quina barra¡¡¡. Una vegada estem captius i desarmats, els grans estafadors que s'han enriquit a costa nostra amb el que han anomenat "crisi econòmica" ens tornen a oferir treball com a solució dels nostres mals, diuen. Almoina per anar mal vivint en un nou i aterridor paradigma social (rieu-vos de la pel·lícula Mad Max), a on la suficient rotació de la precarietat els permeti mantenir-nos en un constant estat de por i faci que ens enfrontem entre nosaltres pel repartiment de les engrunes com a condició necessària del seu continu engreixament. ¡Treball!, paraula que deriva de la llatina "tripalium" que definia el que no era res més que un instrument de tortura.

Ens explica el Gènesi que la desobediència d'Adam i Eva Déu la va castigar amb l'expulsió del Paradís i condemnant-los a guanyar-se el pa amb la suor del seu front, és a dir, treballant. Sabem que al frontispici de la porta d'entrada al camp d'extermini d'Auschwitz els Nazis, amb un cinisme esgarrifós, hi van posar el lema "Arbeit macht frrei" que es pot traduir com "el treball us fa lliures". O, si voleu més dades sobre el caràcter malèfic del treball, només cal llegir el que va escriure Napoleó: «Com més treballin els meus pobles, menys vicis hi haurà. Jo sóc l'autoritat [...] i estaria disposat a ordenar que el diumenge, després dels oficis, les botigues obrissin i els obrers anessin a la feina». Malparit¡¡¡.

S'ha dit que els avenços exponencials de la tècnica i la ciència permeten reduir enormement la quantitat de treball necessari en els processos productius de manera que és possible repartir aquest treball entre més persones en jornades més curtes tot assegurant-nos l'imprescindible per a una vida digna. 

Ben al contrari, de forma insensata, els ociosos propietaris dels mitjans de producció ofereixen una bogeria de contractes temporals, treball parcial, i una elevada rotació de la mà d'obra que els hi garanteixen un mercat de treball i un repartiment dels temps de treball molt desiguals obligant a treballar moltes hores a qui per torn li toqui mentre a la resta, com a exèrcit de reserva intimidant, els manté amb subsidis insuficients o a mercè de la caritat o la beneficència, tot plegat en interès d'una economia alliberada del pes de tot el que sigui social que, segons diuen, causa crisi i recessió com a coartada de la veritable estratègia que no és mes que recompondre el procés d'acumulació capitalista .


Hem d'acceptar aquesta lògica? Fa temps que he deixat de sentir en el discurs de l'esquerra real i del sindicalisme la vella i bella consigna de "treballar menys per a treballar tots (i totes)". Penso que és una farsa, un engany, que el treball sigui el model perquè la persona s'integri a la societat, es sociabilitzi, aconsegueixi l'èxit i es pugui moure cap a dalt dins l'escala social. Si mes no, actualment, el treball (i/o, paradoxalment, la seva manca) només produeix frustració, malaltia mental i corrosió del caràcter individual i social.

Hem de socialitzar l'oci. Bertrand Russell, persona gens sospitosa d'esquerranisme, ja ho va teoritzar l'any 1932 a l'escrit "Elogi de l'oci" i deia que "la idea de qué el pobre disposi de
Bertrand Russell
temps lliure sempre ha sigut escandalosa per als
rics....(però) ja no hi ha cap raó perquè la majoria de la gent hagi de patir aquesta privació...(i) quan proposo que les hores de treball siguin reduïdes a quatre no intento dir que tot el temps que resti s'hagi de malgastar necessàriament en pures frivolitats. Vull dir que quatre hores de treball al dia haurien de donar dret...als articles de primera necessitat i a les comoditats elementals de la vida, i que la resta del seu temps hauria de ser d'ell per utilitzar-lo com cregues convenient....En un món a on ningú estes obligat a treballar més de quatre hores al dia....sobretot hi haurà felicitat i alegria de viure, en comptes de nervis gastats, cansament i dispèpsia. Amb el treball exigit n'hi hauria prou per a fer de l'oci alguna cosa deliciosa....Fins aquí hem sigut tan actius com ho érem abans que hi hagués maquines; en això hem sigut uns necis, però
no hi ha cap raó per a seguir essent necis per sempre.".