Salvador Seguí el "Noi del Sucre" |
Al
ple del Parlament de Catalunya del passat dia 14 de maig, el diputat
Carles Riera va intervenir en nom del subgrup parlamentari de la
CUP-CC per a justificar la
seva abstenció en el nomenament com a President de la Generalitat
de Catalunya del llavors president “in pectore” i
ara, ja, Molt Honorable Sr. Joaquim Torra (President Provisional o
Vicari, com us vingui de gust) .
Carles
Riera va voler reforçar els arguments per a l'abstenció citant al
sindicalista Salvador Seguí, el
“Noi del Sucre”, en un discurs pronunciat a Madrid l'Octubre de
1919 que resumeixo: “A
Catalunya els elements reaccionaris del catalanisme, sovint aixequen
la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit
nacionalista (....)
I
us puc assegurar que aquests reaccionaris que s'autoanomenen
catalanistes, el que més temen és el redreçament nacional de
Catalunya, en el cas que Catalunya no els restes sotmesa (....).
En
canvi nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya
independent no hi perdríem res, ans el contrari hi guanyaríem molt.
La independència de la nostra terra no ens fa por.”.
I així, per art de màgia, ens surt de la xistera un “Noi del
Sucre” inequívocament independentista segons la CUP. En direm
text A
Però
resulta que, també a Madrid i al mateix mes d'Octubre de 1919,
Salvador Seguí deia (ho resumeixo i ho escric en castellà perqué
ho va dir en castellà): “Se
habla, con demasiada frecuencia
por cierto, de los
problemas de Cataluña. ¿Que problemas de Cataluña? En Cataluña no
hay ningún problema (....)
En
Cataluña (....) existe otro problema que es el nuestro, (....) que
no es un problema de Cataluña, que es de España y es universal
(....)
La
Liga regionalista ha pretendido (….) que en Cataluña no habia otro
problema que el suyo: el regionalista. Esto es una falsedad; (….)
un problema de autonomía lindante con la independencia, ese no
existe en Cataluña, porque los trabajadores de allí no queremos, no
sentimos este problema, no solucionamos este problema bajo esas
condiciones.
Que
se dé, no ya la autonomía, que esta despues de todo es aceptable,
que se dé incluso la independencia a Cataluña, y ¿sabeis quienes
serían los primeros en no aceptar la independencia de Cataluña?
Nosotros, no (….) Los mercaderes de la Liga regionalista, la misma
burguesia catalana, que esta dentro de la Liga regionalista, (….)
Por
eso se plantea el problema falso, más que nada por la ineptitud, por
la miopia mental de los políticos de España, que han dado una
cierta importancia a un problema que realmente era nada más que una
lucubración mental, una aspiración política de algo inconfesable
de los lideres de Liga.”. Un
líder sindical a qui no li fa por una eventual independència de
Catalunya si fos el cas, però que no suposa la resolució dels
problemes dels treballadors en el seu conjunt i per qui “La
lucha sindical (....) tiene para nosotros una importancia
capitalísima, no bajo el aspecto en que hasta ahora se la ha
considerado; la tiene por otros que nosotros creemos más
fundamentales. (….) vamos a la socialización de todos los bienes
de la tierra. ¿Por que procedimientos? Por aquellos que las
circunstancias nos aconsejen, sin apartarnos de aquel camino que nos
hemos trazado de antemano.” Aquí,
en canvi, se'ns mostra al Noi del Sucre com a líder sindical
internacionalista, ferm en les seves conviccions alhora que
pragmàtic. En direm text B
L'Octubre
de 1919 Salvador Seguí i Angel Pestaña van anar a Madrid per a fer una campanya informativa per explicar les
experiències extretes de la vaga de “La Canadenca” i del funcionament dels Sindicats Únics sortits del Congrés deSants el 1918, basats en l'organització dels treballadors per rams
productius o d'indústria enfront de l'antiga organització per
oficis. Van fer diverses conferències a diferents llocs, a la Casa
del Pueblo al Ateneo de Madrid..., i hi ha confusió de dates i llocs
segons siguin les fonts. Hi ha qui diu que el text A es va pronunciar
al Ateneo de Madrid l'1 d'Octubre, hi ha qui diu que va ser el dia 4.
Altres diuen que el text B és del dia 4, potser a la Casa del Pueblo
o al Ateneo de Madrid, i, el més probable, hi ha qui diu que es
tracta de versions diferents del mateix discurs.
Tenim un problema doncs. Quin
discurs representa al veritable Salvador Segui?. Haurem d'anar a les
fonts.
El text A el trobem al llibre
“Salvador Seguí: escrits”, recull a cura del professor Isidre Moles publicat l'any 1975 per Edicions 62. Procedeix del llibre "Apòstols i Mercaders” publicat el
1957 i escrit per Pere Foix, antic cenetista que als anys trenta del
passat segle es va integrar a Esquerra Republicana de Catalunya i es
va exiliar a Mèxic. Es tracta de fragments, citats de memòria pel
mateix Foix, molt possiblement sense documents i apunts originals,
d'una conferència feta per Seguí al Ateneo de Madrid el 1919 quasi
quaranta anys després i quan l'autor ja a militava a ERC. El
problema és que no hi ha suport documental d'aquesta conferència
coetani de l'època en què es va fer.
Del text B sí que tenim suport
documental. Aquest discurs es va pronunciar el dia 4 d'Octubre i va
ser reproduit íntegrament per “España Nueva”, diari madrileny a
on Salvador Seguí publicà diversos articles entre 1919 i 1920. El
text imprès a “España Nueva” el recull el professor Antonio
Elorza al llibre “Articulos madrileños de Salvador Seguí”
publicat per Editorial Cuadernos para el Dialogo l'any 1976.
Les dades objectives fan pensar
que el text B és més representatiu del pensament del Noi del Sucre.
Encara que no li fa por, la independència no és prioritaria per a
la classe obrera perqué els seus problemes tenen abast internacional
(universal diu ell) i que cal la unió per aconseguir la seva
emancipació.
Per tant he de pensar que la CUP
ha utilitzat el nom de Salvador Segui, patrimoni de tots els
treballadors, en va per pur interès partidista. Lleig, molt lleig
1 comentari:
Hace muchos años que se intenta por activa y por pasiva manipular la figura de Salvador Seguí. Cada facción trata de llevar el agua a su molino. En medios confederales nunca se supo poner en su sitio a hunos y hotros, pero...si se tiene cuidado y se separa la paja del trigo, se llega a la conclusión a la que tu has llegado: A Seguí no lo preocupaba la independencia por si misma, le preocupaba el maniqueísmo, la falsedad, la doblez entre palabras y hechos,resumiendo: la falta de compromiso real de los voceros pro-independencia.
En la escisión de la CNT en 1979, la parte mas artera, política y maniobrera hizo de la figura de Seguí su pendón y bandera, manipulando y prostituyendo su obra hasta la ná
náusea. Y ahí siguen. Carlitus Riera es el último ejemplo.
Publica un comentari a l'entrada