divendres, 18 de maig del 2018

 NO PRENDRÀS EL NOM DE SALVADOR SEGUÍ EN VA.

Salvador Seguí el "Noi del Sucre"



Al ple del Parlament de Catalunya del passat dia 14 de maig, el diputat Carles Riera va intervenir en nom del subgrup parlamentari de la CUP-CC per a justificar la seva abstenció en el nomenament com a President de la Generalitat de Catalunya del llavors president “in pectore” i ara, ja, Molt Honorable Sr. Joaquim Torra (President Provisional o Vicari, com us vingui de gust) .

Carles Riera va voler reforçar els arguments per a l'abstenció citant al sindicalista Salvador Seguí, el “Noi del Sucre”, en un discurs pronunciat a Madrid l'Octubre de 1919 que resumeixo: “A Catalunya els elements reaccionaris del catalanisme, sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit nacionalista (....)
I us puc assegurar que aquests reaccionaris que s'autoanomenen catalanistes, el que més temen és el redreçament nacional de Catalunya, en el cas que Catalunya no els restes sotmesa (....).
En canvi nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans el contrari hi guanyaríem molt. La independència de la nostra terra no ens fa por.”. I així, per art de màgia, ens surt de la xistera un “Noi del Sucre” inequívocament independentista segons la CUP. En direm text A

Però resulta que, també a Madrid i al mateix mes d'Octubre de 1919, Salvador Seguí deia (ho resumeixo i ho escric en castellà perqué ho va dir en castellà): “Se habla, con demasiada frecuencia por cierto, de los problemas de Cataluña. ¿Que problemas de Cataluña? En Cataluña no hay ningún problema (....)
En Cataluña (....) existe otro problema que es el nuestro, (....) que no es un problema de Cataluña, que es de España y es universal (....)
La Liga regionalista ha pretendido (….) que en Cataluña no habia otro problema que el suyo: el regionalista. Esto es una falsedad; (….) un problema de autonomía lindante con la independencia, ese no existe en Cataluña, porque los trabajadores de allí no queremos, no sentimos este problema, no solucionamos este problema bajo esas condiciones.
Que se dé, no ya la autonomía, que esta despues de todo es aceptable, que se dé incluso la independencia a Cataluña, y ¿sabeis quienes serían los primeros en no aceptar la independencia de Cataluña? Nosotros, no (….) Los mercaderes de la Liga regionalista, la misma burguesia catalana, que esta dentro de la Liga regionalista, (….)
Por eso se plantea el problema falso, más que nada por la ineptitud, por la miopia mental de los políticos de España, que han dado una cierta importancia a un problema que realmente era nada más que una lucubración mental, una aspiración política de algo inconfesable de los lideres de Liga.”. Un líder sindical a qui no li fa por una eventual independència de Catalunya si fos el cas, però que no suposa la resolució dels problemes dels treballadors en el seu conjunt i per qui “La lucha sindical (....) tiene para nosotros una importancia capitalísima, no bajo el aspecto en que hasta ahora se la ha considerado; la tiene por otros que nosotros creemos más fundamentales. (….) vamos a la socialización de todos los bienes de la tierra. ¿Por que procedimientos? Por aquellos que las circunstancias nos aconsejen, sin apartarnos de aquel camino que nos hemos trazado de antemano.” Aquí, en canvi, se'ns mostra al Noi del Sucre com a líder sindical internacionalista, ferm en les seves conviccions alhora que pragmàtic. En direm text B

L'Octubre de 1919 Salvador Seguí  i Angel Pestaña  van anar a Madrid per a fer una campanya informativa per explicar les experiències extretes de la vaga de “La Canadenca”  i del funcionament dels Sindicats Únics sortits del Congrés deSants  el 1918, basats en l'organització dels treballadors per rams productius o d'indústria enfront de l'antiga organització per oficis. Van fer diverses conferències a diferents llocs, a la Casa del Pueblo al Ateneo de Madrid..., i hi ha confusió de dates i llocs segons siguin les fonts. Hi ha qui diu que el text A es va pronunciar al Ateneo de Madrid l'1 d'Octubre, hi ha qui diu que va ser el dia 4. Altres diuen que el text B és del dia 4, potser a la Casa del Pueblo o al Ateneo de Madrid, i, el més probable, hi ha qui diu que es tracta de versions diferents del mateix discurs.

Tenim un problema doncs. Quin discurs representa al veritable Salvador Segui?. Haurem d'anar a les fonts.

El text A el trobem al llibre “Salvador Seguí: escrits”, recull a cura del professor Isidre Moles publicat l'any 1975 per Edicions 62. Procedeix del llibre "Apòstols i Mercaders” publicat el 1957 i escrit per Pere Foix, antic cenetista que als anys trenta del passat segle es va integrar a Esquerra Republicana de Catalunya i es va exiliar a Mèxic. Es tracta de fragments, citats de memòria pel mateix Foix, molt possiblement sense documents i apunts originals, d'una conferència feta per Seguí al Ateneo de Madrid el 1919 quasi quaranta anys després i quan l'autor ja a militava a ERC. El problema és que no hi ha suport documental d'aquesta conferència coetani de l'època en què es va fer.

Del text B sí que tenim suport documental. Aquest discurs es va pronunciar el dia 4 d'Octubre i va ser reproduit íntegrament per “España Nueva”, diari madrileny a on Salvador Seguí publicà diversos articles entre 1919 i 1920. El text imprès a “España Nueva” el recull el professor Antonio Elorza al llibre “Articulos madrileños de Salvador Seguí” publicat per Editorial Cuadernos para el Dialogo l'any 1976.

Les dades objectives fan pensar que el text B és més representatiu del pensament del Noi del Sucre. Encara que no li fa por, la independència no és prioritaria per a la classe obrera perqué els seus problemes tenen abast internacional (universal diu ell) i que cal la unió per aconseguir la seva emancipació.

Per tant he de pensar que la CUP ha utilitzat el nom de Salvador Segui, patrimoni de tots els treballadors, en va per pur interès partidista. Lleig, molt lleig


1 comentari:

Corso ha dit...

Hace muchos años que se intenta por activa y por pasiva manipular la figura de Salvador Seguí. Cada facción trata de llevar el agua a su molino. En medios confederales nunca se supo poner en su sitio a hunos y hotros, pero...si se tiene cuidado y se separa la paja del trigo, se llega a la conclusión a la que tu has llegado: A Seguí no lo preocupaba la independencia por si misma, le preocupaba el maniqueísmo, la falsedad, la doblez entre palabras y hechos,resumiendo: la falta de compromiso real de los voceros pro-independencia.
En la escisión de la CNT en 1979, la parte mas artera, política y maniobrera hizo de la figura de Seguí su pendón y bandera, manipulando y prostituyendo su obra hasta la ná
náusea. Y ahí siguen. Carlitus Riera es el último ejemplo.