L'ARTICLE 84 DEL ROM , UN GRA AL CUL DELS EQUIPS DE GOVERN MUNICIPAL

 

 

   

Em preocupa la ineptitud d'alguns regidors olesans per a comprendre les preguntes que se’ls hi fan en el torn d'intervenció del públic en finalitzar els plens municipals. O no contesten o responen coses que no té res a veure amb la pregunta i ho fan de forma esbiaixada i incoherent. Em nego a creure que siguin uns sòmines badocs encantats, o, pitjor encara, que els importi un rave el que pugui dir o pensar la ciutadania i he arribat a la conclusió, que podrien patir alguna mena de malaltia que afecta les seves capacitats de comprensió verbal i/o auditiva. Sembla que senten els sons, però no els reconeixen i no els poden interpretar. La cosa és greu perquè la comprensió lingüística és clau en qualsevol procés de comunicació.

    Ja fa anys que això passa al nostre ajuntament, independentment de l’equip de govern que hi hagi en cada moment, cosa que em porta a pensar dues possibilitats que m’ajudin a comprendre el fenomen: 1) en l'existència d’una síndrome epidèmica i contagiosa que haurien d’estudiar psiquiatres i psicòlegs, o 2) que una maledicció plani sobre l’edifici consistorial de quan era l’antic Hotel Gori i, de tant en tant, passava per allà l’industrial i cacic terrassenc Don Alfons Sala i Argemí, comte d’Ègara i hagi quedat entre les seves parets de forma indeleble l’esperit del seu caràcter autoritari  i arbitrari.

    Sigui síndrome o maledicció, aquesta manca de comprensió verbal i/o auditiva, en el ple d’octubre va afectar els regidors senyors Ivan Carreira Picamal del grup municipal de El Bloc (allò que va començar dient-se Bloc Olesà-CUP) i Ferran Cerdeira Casals del grup Junts per Olesa (allò que fa anys en deien Convergència Democràtica de Catalunya); encara que, pensant-ho bé, més que síndrome o maledicció, temo que el que va haver-hi va ser una mandrosa i poruga incomoditat a respondre determinades qüestions i van aplicar la vella tàctica de fer-se l’orni; l’un, Carreira, contestant «manzanas traigo» i l’altre, Cerdeira, amb el silenci i menyspreu cap a l’interlocutor (per a curiosos i no allargar-nos, si voleu vegeu https://www.youtube.com/watch?v=y1UcMTxK1mA, minuts 1:40:38 a 1:43:11, 1:45:26 a 1:46:54, 1:49:31 a 1:49:36, y 1:50:41 a 1:50:51, és curtet, no patiu).

    L’article 84 del Reglament Orgànic Municipal que regula el dret de formulació de precs i preguntes de la ciutadania ha sigut sempre un gra al cul dels equips de govern municipal que no queda més remei que aguantar perquè la llei els hi recomana i és «guai»; no van pensar que podien haver-hi intervencions que anessin més enllà de la pregunta sobre, posem per cas, quan es pensa pintar aquell banc, o si s’ha canviat el vidre trencat de la piscina..., per això es passa com un mer tràmit, a on les preguntes i precs es fan sense dret a rèplica i en un sol bloc per passar ràpid el tràngol, diluir les respostes i que passin desapercebudes les incongruències.

    Ai, on són aquells temps¡¡ quan la CUP es presentava a les eleccions municipals perquè el Bloc Olesà, deien, era insuficientment d’esquerres i volien obrir «espais de participació i democràcia directa»?. Vist el que hem vist i després de la transsubstanciació de la CUP en El Bloc, tot era un fingiment, una simulació, un paperot?.