Així com Luther King al 1963 va tenir un somni, jo he tingut un malson al 2010: He vist al President Zapatero a l’estret de Gibraltar, esbroncant als ocupants d’una “patera” (com es deu dir en català?): -“Que collons voleu , fotre’ns els llocs de treball?”, mentre a darrera seu passaven dos peons de la construcció de 65 anys cada ù portant una biga a l’espatlla mentre amb la ma dreta s’aguantaven amb un bastó per no caure. Em vaig despertar suat i respirant fortament com un es desperta dels malsons, pensant ¡Aquest home es tonto del cul! (només era un malson).
Això no es somni ni malson : Alícia Sánchez Camacho, filla d’immigrant (guàrdia civil o militar, que no me’n recordo, destinat a Catalunya en temps de caspa i lleganya, o, si mes no, descendent d’àrabs, visigots, fenicis, o de tot plegat ves tu a saber) i Presidenta del Partit Popular a Catalunya ha dit “A Catalunya i a Espanya no hi cabem tots”. Miserable.
Això tampoc es somni ni malson: Mor a l’Afganistán Jonh Felipe Romero Meneses, un militar espanyol (català de Mollet del Vallès) fill d’immigrants colombians i l’inefable Mariano Rajoy (superior immediat d’Alicia Sànchez Camacho i a la seva vegada descendent d’àrabs, visigots, fenicis, o de tot plegat ves tu a saber) diu que Jonh Felipe “representa lo mejor de esos nuevos españoles...integrado en nuestro pais hasta el punto de defender nuestros valores bajo bandera española.. “ Miserable i hipòcrita.
Això es estadística: A l’exèrcit espanyol hi ha 5.771 soldats d’origen estranger (6’7% del total d’allistats), però a les missions militars d’Espanya a l’Afganistán i el Líban de 14 morts el 43% son estrangers i dels 21 ferits el 28’6% son estrangers (dades tretes del diari “Público”). Per que aquesta tan alta diferencia percentual respecte la seva veritable representació a l’exèrcit?.
Això es una dada històrica: A finals del segle XIX i l començaments del XX un jove es podia deslliurar del servei militar obligatori pagant a un altre per que el substituís i així els rics no anaven a les guerres d’Africa, Cuba i/o Filipines. Ara els paguem amb els impostos però el final es el mateix.
Això es una reflexiò: Potser te raó l’Alicia Sànchez Camacho. Per mi ella i els seus ja poden començar a fotre el camp, si volen, que jo no expulsaria a ningú malgrat tot. Però que tranquils quedariem, oi?
Escolteu a Jaume Sisa que us diu “Benvinguts, passeu...que casa meva es casa vostra si es que hi ha cases d’algù”.
Això no es somni ni malson : Alícia Sánchez Camacho, filla d’immigrant (guàrdia civil o militar, que no me’n recordo, destinat a Catalunya en temps de caspa i lleganya, o, si mes no, descendent d’àrabs, visigots, fenicis, o de tot plegat ves tu a saber) i Presidenta del Partit Popular a Catalunya ha dit “A Catalunya i a Espanya no hi cabem tots”. Miserable.
Això tampoc es somni ni malson: Mor a l’Afganistán Jonh Felipe Romero Meneses, un militar espanyol (català de Mollet del Vallès) fill d’immigrants colombians i l’inefable Mariano Rajoy (superior immediat d’Alicia Sànchez Camacho i a la seva vegada descendent d’àrabs, visigots, fenicis, o de tot plegat ves tu a saber) diu que Jonh Felipe “representa lo mejor de esos nuevos españoles...integrado en nuestro pais hasta el punto de defender nuestros valores bajo bandera española.. “ Miserable i hipòcrita.
Això es estadística: A l’exèrcit espanyol hi ha 5.771 soldats d’origen estranger (6’7% del total d’allistats), però a les missions militars d’Espanya a l’Afganistán i el Líban de 14 morts el 43% son estrangers i dels 21 ferits el 28’6% son estrangers (dades tretes del diari “Público”). Per que aquesta tan alta diferencia percentual respecte la seva veritable representació a l’exèrcit?.
Això es una dada històrica: A finals del segle XIX i l començaments del XX un jove es podia deslliurar del servei militar obligatori pagant a un altre per que el substituís i així els rics no anaven a les guerres d’Africa, Cuba i/o Filipines. Ara els paguem amb els impostos però el final es el mateix.
Això es una reflexiò: Potser te raó l’Alicia Sànchez Camacho. Per mi ella i els seus ja poden començar a fotre el camp, si volen, que jo no expulsaria a ningú malgrat tot. Però que tranquils quedariem, oi?
Escolteu a Jaume Sisa que us diu “Benvinguts, passeu...que casa meva es casa vostra si es que hi ha cases d’algù”.
6 comentaris:
SE PUEDE DECIR MAS ALTO, PERO NO MAS CLARO.
¿TE HE DICHO ALGUNA VEZ QUE TE QUIERO?
SALUD.
los españoles deben acordarse cuando sus papas y sus abuelos vinieron a la argentina huyendo del hambre y de la guerra civil......
yo no soy tan efusiva como Groucho, pero...yo tambien te estimo y vos sabes que soy tu amiga virtual de buenos aires....
como dice el amigo Groucho..Salud y con buen vino tinto
chau
Gianna: Gracias por la amistad. Argentina no se entendería sin la aportación de tanta gente llegada de Europa.
Ne...quiero decir Groucho: No recuerdo si alguna vez me has dicho que me quieres; lo que se es que me lo has demostrado bastantes veces. Salud
Marti acá está la canción Jaume Sisa que publiqué en mi blog con otro autot
es una confusión
me dá verrguenza los comentarios que te hacía en el 2010
muy bonita la canción y el video
saludos
Publica un comentari a l'entrada