ESCOLTA ESPANYA

Hi havia molta gent, diferents sensibilitats; uns exigien la independència altres, com jo, exigíem l’Estatut que varem referendar tot sencer i sense retallar, però una idea ens unia a tots: SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM.

ODA A ESPANYA

Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana;
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.
T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.
On són els barcos? – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plô et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

(Joan Maragall, 1898)

PER QUE EM MANIFESTARÉ AVUI?

No soc independentista ni nacionalista (perquè Catalunya es una nació), penso en un federalisme internacionalista que podeu matissar amb tota mena de tonalitats si voleu, i avui em manifestaré per reivindicar l’Estatut que, a contracor i malgrat tot, vaig referendar. De moment no vull anar mes enllà.

Es podrien donar moltes raons però em manifestaré per les següents estrictament personals:

1.-Perquè penso que les decisions preses pels representants de la sobirania popular, de forma delegada i també directa, no poden ser modificades per un anomenat Tribunal Constitucional amb mandat caducat forçat fins el ridícul i que ha decidit amb criteris estrictament politics i gens jurídics. De fet penso que els estatuts d’autonomia degudament referendats haurien de ser immodificables a no ser pel propi poble sobirà que se l’atorga.

2.-I el mes important que em mou a manifestar-me. La historia ens ensenya que els avenços dels drets nacionals del poble de Catalunya estan íntimament lligats als avenços de la democràcia al conjunt dels estats a on esta integrada , i en concret al Regne d’Espanya la sentencia que ha dictat el Tribunal Constitucional no es pot deslligar dels problemes que te la recuperació de la memòria històrica i la reparació de les víctimes del franquisme, de la reforma laboral i la pèrdua de drets socials que es vol imposar, de l’ofensiva de l’església catòlica i la dreta contra la llei de interrupció del embaràs, de la prepotència dels poderosos que estan aconseguint sortir de la crisi econòmica que ells han provocat empobrint al conjunt de les classes populars pel seu propi benefici., de la llei que modifica la naturalesa de les caixes d'estalvis, de ..............

Ras i curt, jo avui em manifestaré a Barcelona per que la democràcia esta greument amenaçada i prou.

EL DISCURS QUE EL PRESIDENT DEL GOVERN DEL REGNE D’ESPANYA NO S’ATREVEIX A FER

Exemplar discurs fet per la Presidenta Cristina Fernández Kirchner d’Argentina, en un acte al “Museo de la Memoria Argentina” presidit per les “Madres y Abuelas de la Plaza de Mayo” el día 24 de març d'enguany.

BANDA SONORA DEL MES DE JULIOL (Lo garrotín de Lleida. Lo Parrano)

El flamenc té, de fa molt temps, un fort arrelament a Catalunya; fins hi tot hi ha qui pensa que algun “palo”, com el “garrotin”, és d’origen català.. Si no fos català d’origen el que és cert és que els gitanos de Lleida l’han fet seu i tradicionalment el canten i ballen escampant-l’ho a la resta de comunitats gitanes catalanes i més enllà... Federico Garcia Lorca, enamorat i investigador sobre el flamenc, va tenir interès per conèixer el “garrotin” lleidatà i Carmen Amaya també el va cantar.

Feu clic a dalt i podreu escoltar “Lo garrotín de Lleida” cantat per Lo Parrano en una versió més bé tirant a "salsera".