TAL COM M´HA PASSAT US HO EXPLICO

M’he aturat al “chiringuito” que els del Joan Laporta (Solidaritat Catalana per la Independència) tenen a les Rambles de Barcelona i  he deixat anar a tres xicots que hi havia: -Escolteu, jo em vull jubilar d’aquí a cinc anys.  Si proclameu la independència al Gener que ve,  com he sentit a dir,  qui em pagarà la pensió?.     I el mes eixerit em diu: -Vostè (la gent ja em tracta de vostè) no pateixi que el sistema de seguretat social és de repartiment i els que treballin li pagaran la pensió amb el que cotitzin quan toqui. I li contesto: -Home,  si que pateixo perquè no estic segur que hi hagi gaire gent treballant d’aquí a cinc anys i si fotem el camp de cop, com dieu, els espanyols estaran emprenyats i no crec que afluixin la mosca que ens toca per anar tirant mentre fem una mica de guardiola. A més a més –li insisteixo- aquest “sopar de duro” que m’expliques del sistema de seguretat social de repartiment, no lliga amb el que diu el vostre economista de capçalera, el “lliberal” Xavier  Sala Martín, que és partidari dels sistemes de capitalització privats; no anireu pas  per aquí, oi? jo ja no hi soc a temps de capitalitzar res.. Llavors, de cop, el mes gran dels tres (que no era el mes eixerit) espetega: ¡DONCS JUBILIS ALS SETANTA ANYS!.

Cony,  ho té clar el Laporta amb mi,  ZP diu que m’ho vol deixar als seixanta set, i m´he emprenyat amb ell.  Toquem de peus a terra, doncs, i escoltem al Joan Herrera.