Diferents contexts, conjuntures i paradigmes però tot igual d'esperpèntic, tots igual d'esperpèntics: Nueva Rumasa, Gürtel, els ERO andalusos, el cas Palau, Pretoria, els guanys d'escàndol de la banca i les grans empresses, la reforma laboral i els milers de llocs de treball que crearia...... i ara diu que volen empaitar a quatre aturats que es guanyen quatre duros ( un cada un) en negre. Aneu a la merda.
“A pesar de todo” era el final de l'obra de teatre “Castañuela 70” que a mitjans dels ídem del segle XX interpretaven com podien el grup musical “Las Madres del Cordero” i la companyia de teatre “Tábano”. Era un espectacle irreverent, políticament incorrecte per al franquisme i que tot pentinant la societat espanyola deixava anar tota la caspa untada de brillantina que existia. Ara som europeus i globals; diferents contexts, conjuntures i paradigmes però tot igual d'esperpèntic, tots igual d'esperpèntics. Si fas clic a baix ho entendràs.
1 comentari:
"Las madres del cordero" me acorde del disco de los Redondos: Lobo suelto , cordero atado
aca va un párrafo del prólogo:
"si sobrevivo ya no soy ni un cordero. Y así me veo, mas de una vez, amargado como el culo de un pepino, envidiando el quilombete que vos estelarizás.."
besos
Publica un comentari a l'entrada