dijous, 28 d’abril del 2011

LA LLODRIGADA NEGRA DEL PARTIT POPULAR

A aquestes alçades de la pel·lícula no cal que us digui, però us ho dic, que aquest personatge de la fotografia , a qui si li poses una gorra de plat amb una calavera no costa gens d'imaginar-lo com els oficials de les SS que ens han retratat a les pel·lícules de nazis, es el que ha deixat escrit al Facebook, “en privat” (?), que en “un país serio” (!) José Luis Rodríguez Zapatero, Joan Saura, Joan Boada i Joan Herrera, “estarían en la cárcel, en galeras, Siberia, Guantánamo o Auswich’(sic)” i que en un “país normal” (!!) el periodista de RAC1 Jordi Basté també estaria a la presó. Tampoc cal que us digui, però també us ho dic, que aquest personatge, que va ser el cap de llista de Ciutadans a Martorell a les eleccions municipals del 2007 ara es el segón de les llista del PP de Martorell a les eleccions del 22 de maig, perquè “en les darreres autonòmiques, el PP va obtenir 1.160 vots, mentre que entre C's i PxC hi ha una bossa d'un miler de vots que volem captar" segons ha manifestat Francesc Arpal que encapçala la llista. Quin es l'equivalent català de “Dios los cria y ellos se juntan”?.

Ja s'ha dit a tort i a dret que al Regne d'Espanya aparentment no hi ha extrema dreta perquè s'amaguen sota la capa del PP, però en aquest moment d'eufòria s´els hi escapa la llodrigada i els bocamolls es sinceren i fa por el seu concepte de “seriositat” i “normalitat”perquè, m'imagino, que el que desitgen per al Zapatero, el Saura, el Boada, l'Herrera i el Basté es pot fer extensiu a tots els ciutadans que no estem d'acord amb ells i que volem un estat de dret a on no es tanqui la gent a la presó per motius d'opinió i a on no es vulgui exterminar a l'adversari.

El ciutadà Vicente Casal, que així es diu el personatge de la fotografia, ha demanat disculpes si algú s'ha sentit ofès, i pel que a mi fa (que no m'ha ofès sinó que m'ha espantat), es pot fotre les disculpes als collons perquè son mes falses que un “duro sevillano” ja que, en símil catòlic, es un acte d'atrició i no de contrició, es a dir, demana perdó no perquè tingui dolor del pecat comés, sinó perquè li ha exigit el PP que veu que la maniobra electoral si li va en orris. Vicis privats i públiques virtuts.

Coneixent aquesta gent i la forma d'actuar que tenen, tot plegat em fa molta por però cal dir-ho, cal que no callem..

dijous, 14 d’abril del 2011

AVUI ES 14 D'ABRIL I FA 80 ANYS ES PROCLAMAVA LA II REPÚBLICA ESPANYOLA (III REPÚBLICA CATALANA?)

Darrerament faig poques entrades al blog, però no puc deixar de commemorar aquella gloriosa efemèride. A casa hem posat a la façana la bandera tricolor. Oi que fa patxoca?. Es de seda.

M'agraden els valors republicans de llibertat, igualtat i fraternitat. Malgrat que no hi ha res perfecte la República avui te mes sentit que mai.
Així, de gom a gom, estava la Plaça de Sant Jaume de Barcelona aquell 14 d'abril de 1931

diumenge, 3 d’abril del 2011

BANDA SONORA DEL MES D'ABRIL.( Vete de mi, cuervo negro. Canta "Flopa Manza Minimal"). Missatge als "Testigos Cristianos de Jehová" "et álii"


L'altre dia van venir a casa per enèsima vegada membres de la secta “Testigos Cristianos de Jehová” (en català “Testimonis Cristians de Jehovà”?) gent pesada que no paren d'emprenyar malgrat que cada vegada els hi dic que no tornin més, que si em cal ja els cridaré. No hi ha res a fer. A les 10 del mati volien parlar amb mi sobre el Japó, Líbia...el mon. Jo estava treballant, tenia feina urgent i vaig perdre l'oremus, ho reconec, els hi vaig dir que si havia déu que consentia tot això era un “fill de puta”. Demano perdó a les putes i els seus fills.

A veure si entenen el missatge escoltant a  "Flopa Manza Minimal""  a la banda sonora d'Abril (si fan clic a baix).


Aquí es a on tallen el bacallà de debò.