Any nou, velles histories, velles mentides......no es cert , com ens volen fer creure, que no s'hi pugui fer res, no es cert que els sàpiga greu tenir que aplicar mides que en diuen “doloroses” i “agressives”. Que no ens continuïn enganyant: ho fan perquè volen fer-ho, perquè es el que han decidit fer, perquè son part d'aquests fantasmagòrics i voraços “mercats” que han trobat, per fi després d'anys preparant el terreny, el moment de retallar drets socials i polítics durament aconseguits, pel seu propi benefici i seguiran ,sense escrúpols, escampant misèria, pobresa, gana, malalties, destrucció per alimentar la seva cobdícia il·limitada. Peró de tant tibar la corda es trencara, segur, però no sabem si caurem del cantó bo ja que altres pescadors d'aigües tèrboles tenen les xarxes a punt.
Any nou, velles histories. ....Ovidi Montllor cantava “El desesperat” a la setena desena del segle XX. Escolteu el seu humor negre, acid, sarcàstic i etern fent clic a sota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada