Suposo que no ens costarà gens posar-nos d'acord què l'anomenada Estelada és una bandera que representa
l'independentisme català i que l'anomenada Senyera (és a dir, les
quatre barres vermelles sobre fons grog sense cap més afegitó) és
la bandera en la qual ens sentim representats de forma majoritària
els plurals ciutadans de Catalunya al marge de les nostres
conviccions personals, de tal manera que, a diferència del que passa
a l'estat espanyol, sigui quin sigui el règim polític que ens
afecti no tenim ni tindrem cap mena de dubte de quin és el nostre
símbol nacional. Si acceptem aquesta premissa ja tenim centrats els
termes de la discussió que vull plantejar: Perquè l'Ajuntament
d'Olesa de Montserrat entrega de forma exclusiva a l'independentisme
el record dels “defensors de la llibertat” honorats a l'espai
“Memorial 158” impedint que sigui patrimoni comú de tots els
olesans?.,
Confesso que no m'havia adonat, i mira que hi he passat de vegades pel davant, però, si, he vist que la instal·lació commemorativa de la Plaça Nova la presideix una estelada hissada fins al capdamunt d'un erecte pal. No vull pensar, ni tan sols m'ha passat pel cap, que el govern municipal catalanista i d'esquerres, entri en el joc cada vegada més freqüent de la manipulació usurpadora de la història comuna, ni tampoc em passa pel cap pensar que l'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència comporti aquest disbarat. Per tant, descartada la mala fe, haig de pensar en la simple ignorància i/o desídia; greu però disculpable.
Joan Fuster amb lúcid pragmatisme va transformar la frase enaltidora "Pus parla català Déu li'n dó Glòria" que Jeroni Pujades va deixar escrita el 1609 a la “Crònica Universal del Principat de Catalunya” en la utilitària “Puix que parla català vejam que diu”. Aquesta relació tinc jo amb el “Memorial 158” perquè mai m'ha acabat d'agradar el seu concepte, i com alguna cosa ja he explicat a aquest mateix blog (entreu si voleu a “Olesa, oblit o memòria selectiva?” i “Les contradiccions de l'independentisme olesà”) no m'hi estendré, però puix que hi és.....usem-lo com a eina de reforç de la nostra identitat, a on gairebé tothom estarem d'acord, però no com a exclusiu reforç d'una única via d'avenç nacional perquè les vies, les anàlisis i els interessos són diversos i tots (presumptament) legítims.
Penso que és un error la lectura unilateral que es dóna al “Memorial 158”, perquè pot animar un equivoc “ardor guerrero” (perdó) però debilita la necessària unitat de la mobilització pel dret a decidir que és plural i a on hi cabem independentistes, federalistes, confederalistes... i, de moment, estem en aquesta etapa, de manera, doncs, que si ens movem dins d'aquests paràmetres tothom som “defensors de la llibertat”, vaja, penso jo.
Fem del "Memorial 158" un espai d'unitat, posem la sòbria senyera presidint-lo i no donem peixet al nacionalisme espanyol que és goludament voraç i se'l menja tot, barca i pescador inclòs.
Confesso que no m'havia adonat, i mira que hi he passat de vegades pel davant, però, si, he vist que la instal·lació commemorativa de la Plaça Nova la presideix una estelada hissada fins al capdamunt d'un erecte pal. No vull pensar, ni tan sols m'ha passat pel cap, que el govern municipal catalanista i d'esquerres, entri en el joc cada vegada més freqüent de la manipulació usurpadora de la història comuna, ni tampoc em passa pel cap pensar que l'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència comporti aquest disbarat. Per tant, descartada la mala fe, haig de pensar en la simple ignorància i/o desídia; greu però disculpable.
Joan Fuster amb lúcid pragmatisme va transformar la frase enaltidora "Pus parla català Déu li'n dó Glòria" que Jeroni Pujades va deixar escrita el 1609 a la “Crònica Universal del Principat de Catalunya” en la utilitària “Puix que parla català vejam que diu”. Aquesta relació tinc jo amb el “Memorial 158” perquè mai m'ha acabat d'agradar el seu concepte, i com alguna cosa ja he explicat a aquest mateix blog (entreu si voleu a “Olesa, oblit o memòria selectiva?” i “Les contradiccions de l'independentisme olesà”) no m'hi estendré, però puix que hi és.....usem-lo com a eina de reforç de la nostra identitat, a on gairebé tothom estarem d'acord, però no com a exclusiu reforç d'una única via d'avenç nacional perquè les vies, les anàlisis i els interessos són diversos i tots (presumptament) legítims.
Penso que és un error la lectura unilateral que es dóna al “Memorial 158”, perquè pot animar un equivoc “ardor guerrero” (perdó) però debilita la necessària unitat de la mobilització pel dret a decidir que és plural i a on hi cabem independentistes, federalistes, confederalistes... i, de moment, estem en aquesta etapa, de manera, doncs, que si ens movem dins d'aquests paràmetres tothom som “defensors de la llibertat”, vaja, penso jo.
Fem del "Memorial 158" un espai d'unitat, posem la sòbria senyera presidint-lo i no donem peixet al nacionalisme espanyol que és goludament voraç i se'l menja tot, barca i pescador inclòs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada