La
llista de traïdors a la pàtria s'ha modificat. La CUP ja no
l'encapçala; ha tornat a la cleda de l'independentisme de pedra
picada i, com el fill pròdig de l'evangeli, s'ha prostrat als peus
del pare Artur, ha reconegut els pecats comesos contra ell i
Catalunya (una mateixa cosa) i accepta a Carles Puigdemont, el fill
bo, ungit com a hereu.
 |
| Aleksandr Kérenski |
No sé per on els tenen agafats als de la CUP la dreta tradicionalista-lliberal de CDC, però acceptar investir en Puigdemont com a 130e Honorable President de la Generalitat, una persona que es diputat des del 2006, que ha avalat fil per randa les polítiques antisocials dels governs de CiU, retallant, fins i tot abans que el PP, en sanitat i educació i justificar-ho en què “amb eleccions anticipades, haurien guanyat les esquerres assimilables per Espanya”, tal com a piulat al twuiter l'il·lustre escriptor-diputat-purgat Julià De Jodar, ens demostra de nou que en els partits que s'autoqualifiquen d'esquerra radical i alhora nacionalistes, la relació dialèctica entre els dos pols contradictoris sempre s'esbiaixa cap al nacionalisme.
No
hi ha res més bonic i épic que guanyar una pàtria com ens ensenya
en Miki Moto
al programa de TV-3 “Afers exteriors” parlant del nou estat
(2011) de Sudan del Sud: “Guerra, fam, malalties,
violència...malgrat tot
això, un dia van decidir convertir-se en Estat. Van decidir ser. I
són.”. Ara sense cap procés assembleari, es decideix salvar CDC
i que s'autoinventi tot preparant el retorn, abans negat, del Messies
Artur Mas. El clarivident Manolo Vázquez
Montalban ja deia que els fills de la burgesia es feien d'esquerres i
quan creixien retornaven a la llar familiar amb la saviesa i els
secrets de l'enemic.
O no, potser no. Potser es que els vells comunistes, vulgars revisionistes, ens oblidem del mestratge de Lenin i les experiències de la Gran Revolució Soviètica. Al contrari que la CUP , no ens adonem que Carles Puigdemont és el nostre Kerenski i que cal crear les condicions objectives perquè fracassi la seva via burgesa cap a la independència i tot plegat, com a Rússia, ens porti cap a l'inevitable aixecament popular que ens durà naturalment a la proclamació de la República Soviètica Catalana. No hi havíeu caigut tontos?. És que no sabeu historia, ni materialisme dialèctic.
O no, potser no. Potser es que els vells comunistes, vulgars revisionistes, ens oblidem del mestratge de Lenin i les experiències de la Gran Revolució Soviètica. Al contrari que la CUP , no ens adonem que Carles Puigdemont és el nostre Kerenski i que cal crear les condicions objectives perquè fracassi la seva via burgesa cap a la independència i tot plegat, com a Rússia, ens porti cap a l'inevitable aixecament popular que ens durà naturalment a la proclamació de la República Soviètica Catalana. No hi havíeu caigut tontos?. És que no sabeu historia, ni materialisme dialèctic.
Serà
Artur Mas el Lenin català?. O, com opina el meu amic Javier Nuin, serà Stalin després dels "Processos de la Ciutadella" i les purgues al grup parlamentari de la CUP?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada