dimarts, 2 d’agost del 2016

BANDA SONORA DEL MES D'AGOST. "Que pena" i "Sé todos los cuentos" de León Felipe

León Felipe
És que aquest any tocava. Ha fet vuitanta anys del traïdor cop d'estat contra la II República que va portar mort, por, silenci, misèria, incultura i moltes generacions tocades de l'ala; fins ara encara.

I, el mes important, aquest any tocava perquè la Generalitat havia fet sonar el cornetí i l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat no podia quedar-n'he al marge. Quina vergonya si això passes¡¡. Correm-hi, que el divuit de juliol ja està aquí¡¡. Dues mocions d'urgència¡¡. Correm a canviar el nom de la Plaça del Terç de la Mare de Déu de Montserrat¡¡¡. Que quin nom li posem? Provisionalment que es digui Plaça de la Dignitat, és bonic i no incomoda a ningú, després ja veurem, no vindrà d'aquí, total des del 1975 cap govern municipal a dit res a Olesa, ningú ha pensat en la dignitat, en la reparació i la memòria, dels morts, els exiliats i els represaliats del franquisme.

El dia escollit va ser el 19 de juliol. Les forces vives municipals i quatre més ens vam trobar a les 7 de la tarda. Allà la directora d'informatius d'Olesa Radio (que, per cert, ha vetat al representant d'un grup municipal a participar en la tertúlia política dels dimecres) va fer un encès elogi de la democràcia, elogi que va refrendar l'Iltre. Alcaldessa (que, per cert, també ha refrendat el vet al representant d'un grup municipal a participar en la tertúlia política dels dimecres) i després regidors de grups municipals (que, per cert, res han dit sobre el vet al representant d'un grup municipal a participar en la tertúlia política dels dimecres) van llegir emotius poemes de Raimon, Pere Quart, Antonio Machado i Lluis Serrahima, i el grup municipal que té vetat el seu representant en la tertúlia política dels dimecres, gairebé es queda sense llegir res perquè resulta no tenien regidors disponibles perquè un era de vacances i l'altra treballava. Al final, en un acte de “benevolència” es va permetre que fos un simple ciutadà i no algú amb la “dignitat” de regidor qui llegís un poema del seu avi Diego Arenas escrit abans que fos afusellat.

Ara, unes preguntes em venen al cap: On eren els veïns del barri en aquell acte?. Es va donar participació a l'Associació de Veïns?. Si la resposta és afirmativa, l'ajuntament es qüestiona per què l'Associacio de Veïns no va fer seu aquell acte de reparació i memòria?. Potser falta pedagogia de la democràcia?. Calen respostes.

Tot plegat em porta a la memòria aquells dos poemes de León Felipe, aquell poeta que va morir exiliat a Mèxic: “Que pena” i “Sé todos los cuentos”. Escolteu-los si us ve de gust (un el recita ell mateix, l'altre Antonio Barea) i sabreu perquè em venen a la memòria.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Gracias por comentar tantos pasajes históricos de Olesa. Yo no llevo muchos años en este pueblo pero veo que tiene una grandísima historia que cada día me gusta mas conocer.

Le animo a seguir escribiendo como lo hace, pues por sus textos es por donde mas conozco esta historia.