 |
| Josep Maria Sibina Alsina |
Quan ens va deixar ja fa tres anys i escaig, el Josep Maria Sibina Alsina tenia 90 anys. Era curiós com una criatura i generós. Es capbussava en el passat per entendre el present i divulgava i compartia els seus coneixements, no com algunes patums lletraferides que se'ls guarden pensant de forma interessada que hi ha coses que val més no remenar, o potser pensant que el secret els dóna unes engrunes d' influència i poder.
El Josep Maria havia
escrit diversos llibrets sobre fets de la història olesana, però
també poesia i miscel-làneas. Es notava que no era historiador
professional (tampoc pretenia semblar-ho), li mancava la tècnica
històrica apresa a les facultats, però investigava la
“microhistòria” amb rigor i minuciositat per explicar-la amb
veracitat al conjunt de la seva societat i perquè pogués ser usada
eficaçment pels historiadors professionals per donar sentit a la
“macrohistòria”.
La curiositat i la
generositat que, com deia abans, caracteritzava al Josep Maria
l'havien fet valent (alguns a Olesa fins i tot creuran que temerari)
i es va atrevir a escriure sobre un tema “tabú” a Olesa: L'any
2005 -abans que aparegués l'estudi sobre la violència del professional Oriol Dueñas- va publicar, pagant-lo de la seva butxaca, “Sense el
vostre permís (memòries d'un poble, 69 anys després)”, un
meticulós treball d'investigació sobre la violència incontrolada a
Olesa de Montserrat a l'inici de la guerra civil i la metòdica
repressió portada a terme pel franquisme una vegada ocupada. Va fer
una minuciosa recerca a diversos arxius, des de l'Arxiu Històric
Municipal al del Govern Militar, es va submergir a la part
corresponent a Olesa de la “Causa General” traient a la llum per
primera vegada una exhaustiva relació de fets, noms i cognoms de
protagonistes d'aquella tragèdia, etc.. I ho va analitzar sense
exculpar a ningú, però des d'un punt de vista irrefutable: els
responsables primers i principals de totes les morts d'un signe o altre van ser
els colpistes per l'acció criminal d'aixecar-se contra la
legitimitat democràtica de la República, ningú mes.
En el moment de la seva mort estava immers en una
investigació sobre els llinatges (com ell en deia) d'Olesa; un
estudi que va deixar inacabat i a on havia recollit moltes dades que
resten a casa seva i que no es poden perdre juntament amb la gran
quantitat de documentació d'afectació general que hi devia guardar. És una llastima que l'ajuntament no hagi demostrat un mínim interès per a aquests materials.
Quan ens trobàvem pel
carrer, discutíem de política general i municipal, d'ètica,
d'història, sovint amb vehemència. De vegades ens enteníem,
d'altres no; ell des de la seva condició d'anarquista militant de la
CNT (així m'ho manifestava), jo des de la meva de comunista del PSUC (així
ho manifesto), però sempre cordialment, i és per això que li reto
homenatge personal oferint-li “A las barricadas”.
1 comentari:
Salud Martí,
Le escribo porque creo que usted es una de las pocas personas que me puede echar una mano.
Verá, estoy interesado en saber de qué va un libro de un paisano suyo ya fallecido. Se trata de "Els Camps de concentració: memòries", de Josep M. Sibina Alsina.
Quisiera saber si el libro trata el tema de los campos de concentración en la España de Franco o si por el contrario, se ocupa de los campos de concentración franceses o nazis.
Estoy estudiando el tema y de repente me ha surgido este libro.
Por favor, ¿podría aclararme un poco la duda que me ha surgido?
Mil gracias.
Manuel
Investigador
Republicanos de Montalbán de Córdoba en Mauthausen.
Email: manutorcan@hotmail.com
Publica un comentari a l'entrada