Sr. José Fco. Ramírez Carpintero:
Li contesto públicament a l'esbroncada que em va fotre en públic en finalitzar el ple municipal del passat dijous 27 de juliol. Li escric en català, porque haig de suposar que, en la seva condició de ciutadà català i per tal condició també espanyol (no pateixi) i en virtut del seu càrrec públic fidel complidor de les normes constitucionals i estatutàries, haig de suposar, deia, que és coneixedor de la llengua pròpia de Catalunya. Som-hi doncs.
Vostè, Sr. Ramírez Carpintero, és l'únic regidor del Partit Popular (PP) a l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Amb prou feines parla als plens municipals, no recordo que mai hagi fet cap proposta, i quan vota alguna cosa gairebé sempre ho fa abstenint-se. Per no parlar no va ni a les tertúlies de la ràdio a dir-hi la seva. Tot un esperit crític, vaja.
Jo, senyor Ramírez, em pensava que no parlava perquè seguia el consell que l'Abate Dinouart ens va deixar escrit l'any 1771 al seu llibret "L'art de callar", pel qual "Només s'ha de deixar de callar quan s'ha de dir alguna cosa més valuosa que el silenci" (li evitaré la crítica facil: ja sé que jo callo poc, però ara parlem de vostè, no de mi).
Veig que no, que no ha fet cas a l'abat, perquè al darrer ple, el del dia 27 de juliol, va parlar, va dir coses; emprenyat, però va dir coses, improperis i retrets però va parlar. No, si ja entenc el que li va passar, home, i és comprensible l'enrabiada. Com se'm va ocórrer de fer-li a vostè dues preguntes, del meu interès com a ciutadà i com, per altra banda, acostumo a fer quan acaben tots els plens, en el punt d'intervenció del públic¡¡¡¡. És clar, no li havia passat mai, vaig envair descarat la seva zona de confort, com es diu ara, es va atabalar i va treure el seu veritable temperament, tan semblant, per altra banda, al del pare fundador del PP (si, D. Manuel, aquell ministre del Generalisimo). Tant d'esforços per a semblar de centre per a no res. Em sap greu....o potser no?. No, definitivament. Miri, que cada gos es llepi la seva cua.
Situïs i fixis, en resum, en algunes de les "perles cultivades" que em va dir: "Porque esta agresividad contra nosotros....Esto es una sesión plenaria.....Esto no es un circo.....aqui se tratan cosas serias.....aquí se hacen comisiones.......aqui hay un equipo de gobierno que lo ha elegido el pueblo....hay que dejar trabajar al equipo de gobierno.....hay que aceptar las cosas como son y usted no puede venir aquí a preguntarnos a todos a hacer un interrogatorio como si usted fuera aquí pues yo que se, es que no lo se, ...la CIA¡¡.".
Voldria aclarir-li una cosa abans d'entrar en matèria. Cregui'm, d'agressiu no en sóc gens, malgrat el que algú li pugui haver dit, sóc ateu però estic profundament marcat pel principi cristià d'estimar al proïsme del que vostè i els vint regidors i regidores restants formen part; ara, no em demani que faci versallesques barretades perquè no em surten. Miri, posats a dir, una mica emprenyat amb la Il·lustre Sra. Alcaldessa sí que ho estic, perquè sempre rebrega els reglaments per tal de no deixar-me parlar i després es fa l'orni, però de debò l'estimo tant com a vostè i els altres (i les altres).
Ara, Sr. Ramírez, lliguem caps. Vegem que diu l'Article 17. 2. del vigent Reglament de Participació Ciutadana, publicat el BOP el 17-10-2000: "Desprès de les sessions ordinàries del Ple, l'Alcalde declararà closa oficialment la sessió, i a continuació obrirá un torn de paraules del públic i de representants d'entitats i associacions". Per acabar-ho de lligar seguidament vegem el que diu l'Article 3.1. del Codi Civil: "Les normes s'interpretaran segons el sentit propi de les seves paraules, en relació amb el context, els antecedents històrics i legislatius, i la realitat social del temps en què han de ser aplicades, atenent fonamentalment a l'esperit i finalitat d'aquelles.".
Ah,¡ S'ha sorprès Sr. Ramírez Carpintero?. Ves per on, si posem en relació les dues normes esmentades, resulta que el ple municipal ja havia acabat, ja no era "una sesión plenaria" com vostè afirma i s'havia obert un torn de paraules del públic assistent, sense limitacions personals, o formals i, per tant, estava sotmès a la servitud de ser interpel·lat o criticat per la ciutadania no per....."la CIA". A partir d'aquí no hi ha circ ni "cachondeo" sinó ciutadans i ciutadanes exercint un dret, uns parlant de places, de jardins....altres de drets fonamentals personals i col·lectius, però tots plegats pensant en millorar les condicions de vida de la ciutadania olesana, independentment de si el govern municipal te majoria absoluta o no i mai acceptant les coses com a fatalment immutables. I això és el que vostè (i no només vostè) no entén i queda descol·locat quan el desperten i comprova que, com ja es va adonar fa anys Rafael Gómez "El Gallo", " hay gente pa to" i s'ha d'estar a punt perquè, quan menys t'ho esperes pot saltar la llebre.
Una altra cosa li vull dir. No es refii dels elogis dels regidors del Bloc Olesa i les rialles que li feien. Només els hi va fer gràcia que vostè digues el que va dir, perquè en el fons és el que ells també tenien ganes de dir, però han de guardar les formes per a semblar gent d'esquerres i demòcrates. Ells, com ja li he dit, interpreten els reglaments i van fent, però vigili, no es deixi prendre el lloc i defensi'l, el de dretes amb "pedigree"és vostè.
Ah, si, m'oblidava¡¡ Va dir, referint-se a mi, que "esto no es un circo". Podria fer un acudit fàcil amb el circ i els treballadors del circ que fan riure però no el faré perquè aquells treballadors es mereixen un respecte. Vull dir, però, que el circ el va muntar vostè, Sr. Ramírez, volent fer de domador de feres. No es va adonar que la fera ja és vella i aviciada, les ha vist de tots els colors en els darrers cinquanta anys, no té res a perdre i ja és indomable per sempre.
Fins aviat al proper ple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada