Amb
els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils s'ha posat de
manifest un clamor popular d'unitat per a fer front a un perill que
entenem comú. Però, com si es tractes d'un volcà que ha entrat
inesperadament en erupció, aquest clamor unitari surt com un magma a
on es barregen tota mena de materials incandescents i que només quan
es refreden som capaços d'endevinar la diversitat de la seva
composició, mentrestant tot està barrejat, camuflat i amagat; la
bona fe amb la mala fe, l'atrevida i perillosa ignorància amb qui té
el coneixement però el manipula, l'esperit crític amb el gandul
mental....
Però jo no vull esperar que el magma es refredi i no puc compartir espai amb qui que ens ha portat amb els seus actes conscients i culpables a aquesta situació, que ha suposat un món més insegur i que culpabilitza a qui mes ha patit aquest terrorisme, els mateixos musulmans. No han demanat perdó.
Jo no puc compartir espai, amb qui és culpable de la pèrdua de drets econòmics, socials i polítics i que ha portat patiment i dolor a les classes treballadores i desesperació a moltes de les persones a qui ara fa suspectes de terrorisme, mentre altres s'han enriquit. Malgrat que diuen que l'economia torna a funcionar mantenen les polítiques de patiment i no han demanat perdó.
Però jo no vull esperar que el magma es refredi i no puc compartir espai amb qui que ens ha portat amb els seus actes conscients i culpables a aquesta situació, que ha suposat un món més insegur i que culpabilitza a qui mes ha patit aquest terrorisme, els mateixos musulmans. No han demanat perdó.
Jo no puc compartir espai, amb qui és culpable de la pèrdua de drets econòmics, socials i polítics i que ha portat patiment i dolor a les classes treballadores i desesperació a moltes de les persones a qui ara fa suspectes de terrorisme, mentre altres s'han enriquit. Malgrat que diuen que l'economia torna a funcionar mantenen les polítiques de patiment i no han demanat perdó.
Jo no puc compartir espai amb qui ha sigut i és còmplice voluntari i actiu d'aquelles polítiques de patiment i dolor i ara per tapar-se les vergonyes es disfressa i ens vol portar a aventures amb un vaixell que no van enlloc.
Jo no puc compartir espai amb qui es tapa els ulls, les orelles i la boca i es fa còmplice per omissió del patiment i el dolor, perquè vol ser el capità del vaixell que no va enlloc.
Com
diuen en castellá “de aquellos polvos
estos lodos" i ara tots ells ens reclamen unitat i ningú se la
creu.
No sóc una ment perversa, ni maligna, i vull retre homenatge personal i intim a les víctimes dels terrorismes de tota mena. Per això el dissabte aniré al Pla de l'os a la Rambla de Barcelona i allà retré homenatge a les víctimes dels atemptats terroristes del dia 17 i seguidament em traslladaré al Fossar de la Pedrera (el meu Fossar de les Moreres) a retre homenatge a les víctimes de l'acte de terrorisme més gran que ha sofert aquest país, la dictadura franquista i que molts dels que ara em reclamen unitat encara no han condemnat, ni volen fer-ho.
No sóc una ment perversa, ni maligna, i vull retre homenatge personal i intim a les víctimes dels terrorismes de tota mena. Per això el dissabte aniré al Pla de l'os a la Rambla de Barcelona i allà retré homenatge a les víctimes dels atemptats terroristes del dia 17 i seguidament em traslladaré al Fossar de la Pedrera (el meu Fossar de les Moreres) a retre homenatge a les víctimes de l'acte de terrorisme més gran que ha sofert aquest país, la dictadura franquista i que molts dels que ara em reclamen unitat encara no han condemnat, ni volen fer-ho.
Als
amics que el dissabte es manifestin de bona fe els demano perdó,
però no puc fer-hi mes. No demano comprensió per a la meva
decissió, només respecte.
Visca la llibertat¡¡¡.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada