 |
| Sant Ciril de Jerusalem emprenyat |
Era juny de 2019 i la CUP olesana decidia no entrar al govern municipal amb el partit, aleshores encara formalment existent, Bloc Olesà perquè «no ens hauríem presentat (a les eleccions) si el Bloc hagués fet un paper d'esquerres i transformador». Just cinc anys després, la mateixa CUP, ara aixoplugada sota el paraigua de la marca blanca d'un, ara si, judicialment dissolt Bloc Olesà, ens presenta, a un anunci de pagament al periòdic 08640, un rialler Marc Serradó que ens felicita per la festa major i aprofita per fer-se promoció tot dient que «El Bloc som garantia de treball i bon govern. 13 anys de polítiques de #KmOlesa!» (sic).
Fent una original simbiosi entre la doctrina marxista (sector Groucho) dels principis intercanviables, amb el dogma Cristià de la transsubstanciació, la CUP olesana s'ha transformat, en essència i potencia, en el Bloc Olesà que va néixer l'any 2011 i que, deien, havia sigut incapaç de fer (deixeu-m'ho repetir que m'agrada), «un paper d'esquerres i transformador» en tots aquests anys.
I com ha passat això?. Parafrasejant a Sant Tomàs d'Aquino, que segueix Sant Ciril de Jerusalem, un dels més eminents teoritzadors de la transsubstanciació, podem dir que aquest fet no es coneix pels sentits si no només per la fe i no ens hem de preguntar «si això és veritat, sinó acull més bé amb fe les paraules de la CUP, perquè ella que és la Veritat no menteix».
La pulsió religiosa de la CUP es veia venir des del 2022 quan el regidor Barreres va dir a un ciutadà que ell només havia de donar explicacions a la CUP i al seu confessor, a partir d'aquí tot podia passar.
L'aparent dualisme de la CUP olesana només és un miratge si ens il·luminem amb el monisme de Sant Agustí d'Hipona, segons el qual el mal (el Bloc) no és el contrari del bé sinó la seva absència i, per tant,
 |
| Sant Agusti |
no existeix per si mateix llevat que el mateix bé (la CUP) li proporcioni l'existència, i d'aquí a dir, seguint amb Sant Agustí, la sentencia "Jo soc dos i estic a cada un dels dos" només hi ha un pas per desmuntar les suposades contradiccions del pensament/ideari cupaire malgrat el risc de caure en l'esquizofrènia.
Però, sense sortir del si de l'església (extra Ecclesiam nulla salus), potser tot és més prosaic. D'aquí a un any, si fa no fa, la CUP tindrà l'alcaldia (si ERC vol), però amb un grup municipal capidisminuit per l'expulsió de qui era cap de llista i amb negres tempestes judicials planant sobre l'Ajuntament d'Olesa. No hauríem de descartar que hagin fet exercicis espirituals i segueixin la màxima de Sant Ignasi de Loiola fundador dels jesuïtes (per cert, pensada a Manresa, cosa que la fa més nostrada), de què «en temps de desolació no s'ha de fer mai mudança». Tot sigui per no pertorbar l'ànim i el són plàcid del consistori.
 |
| Sant Ignasi |
5 comentaris:
Millor que et preocupis pxq Podem té més vots que Sumat. I pq quasi tots els de sumar son Esquerra Unida.
No és objecte del meu interés. Olesa Oberta es un intent de conciliar. Per cert. Per que a Olesa es té el mal costum d'utilitzar l'anonimat?
Olesa Oberta té un pacte al mateix nivell amb Podem i Comuns (Sumar), pero això tots els votos a l'esquerra són benvinguts. Jo mateix soc militant de Podem.
El del comentari sóc jo, Samuel, que no sabía cómo possar el nombre.
Benvolgut Martí, és un article espectacular. Demostres una cultura erudítica i un olfacte polític brutal. Jo sóc el company de l' Ana de l' Associació que heu format en defensa de la Sanitat pública i de Qualitat. Jo voto a la CUP, però la CUP, a Olesa i a molts llocs, sovint passa a ser una organització política que ha abandonat el seu inici revolucionari i aquest fet ens caldria analitzar-lo. La CUP, en essència, como tots els partits d' esquerres, està formada per gent de classe mitjana, ergo, no por ser revolucionària. L' Esquerra actual, en tant que acepta l' ordre capitalista i no es vincula profundament amb les clases populars, perd el seu sentir i essència. A partir d' aquí tot forma part de la transacció amb la classe política i el mercat. Aleshores és quan és factible l' extrema dreta, que creix pero la manca de compromís de l'esquerra amb la transformació radical de les societats. Ja Ho deia el gran Lenin, cal triar molt bé als companys de viatge.
Publica un comentari a l'entrada