CARTA OBERTA ALS TREBALLADORS I TREBALLADORES DEL CAP D’OLESA DE MONTSERRAT

 

El darrer número de la revista 08640 ha publicat el següent escrit de l’«Associació per la sanitat pública i de qualitat a Olesa de Montserrat Paco Fernández Hoces» (ASPQ), que pel seu interès, reprodueixo.

CARTA OBERTA ALS TREBALLADORS I TREBALLADORES DEL CAP D’OLESA

    Companyes i companys:

    El dijous 23 de gener l’Associació per la Sanitat Pública i de Qualitat a Olesa de Montserrat Paco Fernández Hoces vam convocar una concentració davant el CAP que, seguida per unes dues-centes persones, va mostrar la seva indignació i protesta per la manca de qualitat i atenció que dona a la ciutadania olesana la Mútua de Terrassa, ja sabeu, aquesta empresa on treballeu que gestiona la nostra sanitat pública. Vam veure vehicles dels Mossos d’Esquadra, policia local i una guarda jurada. Algú que estava al cas ens va explicar que hi eren perquè vosaltres teníeu por dels concentrats, però ja vau veure que, com sempre que la ciutadania ens hem manifestat, va ser de forma pacífica, que és com s’han de fer les coses.

    Sincerament, ja cansa que cada vegada que ens manifestem davant del CAP se’ns exigeixi fer professió de fe pacifista. Sabeu, perquè ho heu vist moltes vegades, que no som trinxeraires, sinó que som ciutadans i ciutadanes com vosaltres que no volem renunciar al nostre dret a la salut, que està íntimament lligat al dret fonamental a la vida i la integritat física i mental que ens reconeix la Constitució i que el nostre sistema sanitari públic, que a Olesa el representa la Mútua de Terrassa, actualment no garanteix.

    Companyes i companys, no tingueu por, creieu-nos, encara que algú interessadament us ho vulgui fer creure ni hem volgut assaltar el CAP, ni trencar vidres, ni mobiliari; molt menys encara volem fer-vos culpables d'una situació que no heu creat i que també patiu en la vostra doble condició de treballadors i usuaris de la sanitat pública. És veritat que, de tant en tant, hi ha actituds individuals i aïllades de persones que poden fer la sensació contrària, però heu de ser conscients del malestar, angoixa i cansament acumulat de la ciutadania que veu com els seus problemes de salut no tenen una resposta adequada en un sistema sanitari cada vegada més degradat. Per això la vostra queixa no pot anar contra les persones que irritades i intranquil·les, veuen vulnerat el seu dret a la salut, a la integritat física i mental i a la vida, sinó contra els responsables de la situació creada, que, alhora, també han deteriorat els vostres drets laborals i condicions de treball.

    La gent treballadora usuària de la sanitat pública -i tornem a recordar que vosaltres també ho sou-, totes juntes, hem de compartir i recuperar solidaritats que s'estan trencant per la por generada per les successives crisis reals o provocades, siguin econòmiques, socials o sanitàries. Vosaltres no podeu amagar el cap sota l'ala; no us cregueu la fal·làcia d'aquells que us diuen que formeu part d'una inexistent "classe mitjana" que ha menjat les engrunes que els hi han sobrat a tots aquells que s'han enriquit robant en temps de vaques grasses, no tanqueu els ulls a l'única certesa: mai heu deixat de ser de la classe treballadora, com nosaltres. Està a les vostres mans, doncs, plantar cara a la Mútua de Terrassa amb la força que us dona l’organització i unitat i rebutjar la imposició de tasques i feines que no us pertoquen i que són causa d’agres i perillosos enfrontaments que no pateixen els responsables de l’empresa, que s’ho miren des dels despatxos, sinó vosaltres i nosaltres. Penseu-hi.

    Companys, companyes, personal sanitari, tècnic o administratiu del CAP d'Olesa de Montserrat, només se us demana que tingueu consciència del patiment de molta gent, que sigueu solidaris i penseu que també vosaltres tindreu la necessitat de solidaritat que només nosaltres us donarem.

    Per una sanitat pública de qualitat i amb bones condicions de treball. No tingueu por, som els vostres.

Associació per la Sanitat Pública i de Qualitat a Olesa de Montserrat Paco Fernández Hoces (ASPQ)

SOBRE ESPERITS, BADADES I QUALITAT DEMOCRÀTICA

 

Transcric la intervenció que vaig fer en el torn de precs i preguntes obert al públic en finalitzar el ple municipal del 23 de gener.

Fa cinc anys i mig que les monges paüles van deixar el convent del carrer de Santa Oliva i el van donar a l’ajuntament que ara n’és el propietari. L’anècdota és que en aquests cinc anys i mig les llums de diferents estances del recinte, sigui el pati o les habitacions, es van quedant enceses durant dies i dies (el període més llarg vint-i-vuit, i si més no en set ocasions), sense que ningú amb competències sobre el patrimoni municipal, se n'adoni o, el que és pitjor, no se'n faci cas. Uns hem fet broma sobre esperits i animes en pena que pul-lulen per aquell recinte tan gran, altres pensen que no cal donar tanta importància al que només són badades i naturals errors humans de les persones autoritzades a accedir a l’edifici -per cert, allò sembla la Rambla-. Però l’anècdota es transforma en categoria quan la continuïtat d’aquests fets en el temps -tornem-ho a dir, cinc anys i mig¡¡- demostren que les badades i errors humans s’acosten a la desídia i al tantsemenfotisme.

Encara que sigui la xocolata del lloro, preocupa la despesa elèctrica perquè és despesa pública, però el que més ens hauria de preocupar és que el cas del convent de les monges paüles del carrer Santa Oliva fa pensar que a l’administració municipal olesana els principis constitucionals que han de tenir en compte totes les administracions públiques d’eficàcia i coordinació no funcionen com haurien de funcionar i que, molt possiblement, no sigui un cas aïllat que sigui l’excepció si no la regla.

Anem al moll de l’os. Entre les funcions que la llei dona a la policia local està la de protecció i vigilància dels edificis públics i patrimoni local. Podem preguntar (Sr Alcalde, són preguntes que no demanen resposta, per tant no me les conti com dintre de les tres que tinc dret a fer): com es concreten aquestes funcions als «brífings» policials diaris?, com es fan les rondes de vigilància per detectar i respondre ràpidament a aquests incidents?, es fan de dia i de nit?, es fan a tota la vila, o hi ha barris o carrers que es deixen de la mà de deu?, quan es detecten incidències es prenen mesures per evitar que tornin a passar?.

Quan les respostes a les preguntes que es pot fer la ciutadania es transformen en rialletes, brometes o el silenci del polític cap al ciutadà considerat un emprenyador a qui no s’ha de fer cas, s’obre el camí a la deixadesa, a l’abandó de responsabilitats, a espolsar-se les puces i passar-les a tercers, i finalment a l’arbitrarietat que alimenta la desafecció ciutadana cap a la democràcia participativa de què tant ens omplim la boca; al capdavall un signe dels temps democràticament gasosos en què vivim; i l’arbitrarietat ens porta a intents de censura com el que pretén acollonir a uns joves que fan televisió, o com pretenia el Bloc Olesà -abans compendi de tots els mals i ara model d’onze anys de bon govern- amb el Moviment Veïnal a propòsit de Cal Candi, amenaces de modificar el Reglament Orgànic Municipal per tal que la participació ciutadana no sigui crítica i molesta, incompliment de les ordenances municipals per part de l’ajuntament perquè no està obligat a complir les seves pròpies normes, segons doctrina de l’alcalde Riera del Bloc Olesà, -té collons la cosa!!-, etc, etc.

Fixin-se com des d’un convent a on hi ha esperits o badades humanes, tant se val, hem arribat al perill de què a Olesa de Montserrat, la democràcia participativa, en tota la seva extensió, perdi qualitat. Aquests és el missatge que fa cinc anys i mig intento fer arribar quan alerto de les llums de les monges paüles i que entre rialletes, bromes i silencis no s’ha entès i continua sense entendre’s.

El prec que els hi faig. Reflexionin sobre això govern i oposició i no es facin l’orni.