Des del dissabte dia 13 de març la Sra. Na Magdalena Graells i Casals de CiU, és l’alcaldessa d’Olesa de Montserrat d’acord amb les previsions del pacte de govern subscrit entre el PSC(PSC-PSOE), CiU i EO-ICV. Res a dir: “Pacta sunt servanda” i no volia fer cap comentari del fet tot acceptant disciplinadament la decisió que varem prendre al meu partit (que, em sembla, no cal que us digui quin és). Però…..
Però l’acceptació disciplinada no m’obliga a ser acrític, i dues coses, qué poden semblar dues collonades, si ho mirem amb ulls de persona sense gaires miraments, m’obliguen a dir la meva perquè per a mi representen tarannàs i formes d’actuar que malmeten la qualitat democràtica i mes m’estimo que em digueu torracollons abans que callar en nom de la correcció política. Vegem doncs quines són aquestes collonades que em porten de cap:
Primera collonada: El dia 18 de març Artur Mas al Cercle d’Economía davant de 200 empresaris i en un atac de sinceritat perquè es devia trobar com a casa, va manifestar que CiU s’oposava al cementiri nuclear per pur tacticisme i “raons polítiques” pel cost electoral que té recolzar infraestructures que tenen un alt rebuig social, no obstant els hi va reconèixer que CiU volia menys inversió pública en sanitat i educació i impulsar les infraestructures necessàries de “tot tipus” i “encara que no hi hagi acord” amb els territoris afectats. Ves per on, possiblement sense conèixer el que havia dit Mas al Cercle d’Economía, el mateix dia CiU d’Olesa de Montserrat assegura que el pacte per assumir l’alcaldia no respon a cap estratègia de cara a les properes eleccions. A que ve aquesta mena de disculpa no demanada?. Home¡ em penso que la ciutadania pot entendre perfectament que un pacte d’aquestes característiques respon a estratègies electorals (i fins i tot que és legítim¡), el que li pot costar d’entendre és perquè CiU es presenta amb un lliri a la mà dient ¡Ui, ja em costa ja agafar l’alcaldia però el pacte m’hi obliga i no puc fer-hi res pobra de mi!. Estaríem d’acord en que si el pacte municipal tripartit fos tan desinteressat només calia consensuar un programa de govern i el cartipàs i haver mantingut els quatre anys al Sr. Monné d’alcalde?, si o si?.
Segona collonada: Serà de J. F. Kennedy, que vesteix molt, però la famosa frase : “no us pregunteu què pot fer el vostre país per vosaltres, sinó pregunteu-vos què podeu fer pel vostre país” pronunciada per un/a polític/a de dreta (o centredreta) em fa més por que una pedregada i Na Magdalena Graells ¡ai! la va pronunciar. És la frase adequadíssima per qui vol mostrar una comunitat, sigui nacional o municipal etc, com a una (permeteu-me dir-ho així) “Unidad de destino en lo Universal”, sense conflicte (entès com a competència) i on tots tenim suposats interessos comuns sense distinció de classe, gènere, raça, religió o altra condició social, él que vol dir poca intervenció redistributiva de l’administració (en aquest cas municipal). Total, que si això ho lligo amb la primera collonada doncs ja els hi estic dient als meus dos regidors que vigilin perquè quant menys s’ho esperin els hi plantaran la bleda al clatell.
Tant de bo m’equivoqui, però ho tenia que dir i pot ser, perquè ho he dit, que hagi col·laborat a la meva pròpia equivocació.
Escolteu Placido Domingo que ens canta "No puede ser" de la sarsuela "La Tabernera del Puerto"
2 comentaris:
LO MALO ES QUE DESPUES DE UN PLACIDO DOMINGO SUELE VENIR UN JODIDO LUNES.
UN ABRAZO.
DE PACTOS, EL UNICO QUE ME CAE BIEN ES EL PACTO DONALD.
Marti...para tu entrada mas que Placido Domingo hubieras puesto algo de rock bien pesado....
Publica un comentari a l'entrada